Actualitat
Josep Murgades aprofundeix en el paper de les administracions i de la societat per entendre la situació actual del català
17/09/2025
Ho ha fet durant una nova sessió del cicle ‘El poder de la llengua’ que organitza l’IEI amb motiu de la Diada i que ha estat presentada pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn
El filòleg, traductor i catedràtic de literatura Josep Murgades ha ofert, aquest dimecres, la conferència que ha tancat un bloc de tres xerrades dedicades a la dimensió lingüística i l’anàlisi de la situació actual del català, tot plegat dins el cicle ‘El poder de la llengua’ que organitza l’Institut d’Estudis Ilerdencs en el marc de la Diada Nacional de Catalunya.
La conferència, ‘Gosar poder una llengua amb poder’, ha estat presentada pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i hi han assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i la cap de Publicacions de l’IEI, Carme Vidal.
En el seu parlament, Talarn ha recordat que va ser alumne de Murgades i ha destacat la seva tasca com a professor, escriptor, estudiós de la llengua i la literatura i editor així com la seva relació amb Lleida: primer, com a professor de Literatura catalana contemporània de l’Estudi General, i després com a creador i membre del jurat del Premi d’Assaig Josep Vallverdú. També ha editat dos llibres amb Pagès Editors relacionats amb la xerrada d’avui: ‘Escrits sobre llengua’ i ‘Escrits sobre Fabra’.
Durant la conferència, el filòleg ha repassat la situació de la llengua i aquells condicionants que han dibuixat la seva situació actual, des del paper de les administracions catalanes i espanyoles, així com el paper de la societat i els seus parlants.
De fet, Murgades considera que la llengua d’aquest país, la catalana, “es troba ja de fa temps, i en tots els seus territoris, en una fase del tot recessiva, cada cop més accelerada”, alhora que defensa que la població del país, entenent per aquesta la “d’ètnia catalana”, es troba en un procés de substitució demogràfica “també del tot galopant”. El catedràtic de literatura s’ha volgut centrar en aquest segon aspecte, atès que considera que el problema “no és la gran massa d’immigració al·loglota nouvinguda, sinó la interposició exercida entre aquesta i l’encara espontàniament catalanòfona, per part de la llengua esdevinguda hegemònica, que és la castellana”. Els immigrants, vinguin d’on vinguin, no són per si mateixos cap problema, segons Murgades, sinó una necessitat sistèmica, econòmica, poblacional; el problema ho són les estructures de poder, que “continuen fent com a absolutament imprescindible a l’hora d’integrar-se el coneixement i l’ús de l’espanyol, tot relegant la llengua del país, en el millor dels casos, a uns àmbits residuals i sempre merament optatius”.
Pel que fa a les possibles solucions, Josep Murgades aposta per, d’entrada, no angoixar-se per allò que pugui esdevenir; segon, posar tota la carn a la graella, mentre siguem vius, en la causa que volem defensar; i tercer, no deixar-se endur pel desànim, pel desencís i per la desil·lusió.
Cicle ‘El poder de la llengua’
Aquest bloc de tres conferències es va posar en marxa dimarts passat amb la sessió ‘Llengua, política i futur a les illes Balears’, a càrrec de la historiadora, activista cultural i política eivissenca, Fanny Tur, i va seguir ahir dimarts amb el polític i filòleg Josep-Lluís Carod-Rovira, que va parlar sobre ‘Els obstacles actuals per a la normalitat d’ús de la llengua catalana’.
El cicle ‘El poder de la llengua’ vol destacar la importància de la llengua catalana com a eina de cohesió social i creació de comunitat. Ho fa mitjançant un seguit de sessions que, del 8 al 24 de setembre, inclouen conferències, taules rodones i altres activitats que posen sobre la taula temes clau relacionats amb la promoció, l’ús i els reptes del català en diversos àmbits de la societat actual.
Les dos darreres sessions del cicle arribaran la setmana vinent: dimarts 23, amb ‘Paco Candel. Els altres catalans’, amb la participació del periodista i escriptor Genís Sinca, autor de la biografia de Francesc Candel, que conversarà amb l’escriptora Mariona Lladonosa, politòloga, doctora en Sociologia i directora de la Unitat d'Igualtat i Diversitats de la UdL; i el dimecres 24, amb la taula rodona ‘Reptes en l’acollida i formació en llengua catalana als nouvinguts’, que comptarà amb la participació de Lourdes Flotats, llicenciada en Filologia Catalana i professora de secundària; Xavier Alonso, membre del patronat de la Fundació Migra Studium; i Conxita Navarro, professora de català per a adults del CNL de Lleida, actuant com a moderadora Marisa Samitier, professora de llengua i literatura, i membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’IEI. Tots els actes es fan a l’Aula Magna de l’IEI a partir de les 18.30 hores.
Podeu consultar el programa complet del cicle ‘El poder de la llengua’ a: https://www.iei.cat/ca/administracio/fpiei/blog/diada-iei-2025/55252.html
El filòleg, traductor i catedràtic de literatura Josep Murgades ha ofert, aquest dimecres, la conferència que ha tancat un bloc de tres xerrades dedicades a la dimensió lingüística i l’anàlisi de la situació actual del català, tot plegat dins el cicle ‘El poder de la llengua’ que organitza l’Institut d’Estudis Ilerdencs en el marc de la Diada Nacional de Catalunya.
La conferència, ‘Gosar poder una llengua amb poder’, ha estat presentada pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i hi han assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i la cap de Publicacions de l’IEI, Carme Vidal.
En el seu parlament, Talarn ha recordat que va ser alumne de Murgades i ha destacat la seva tasca com a professor, escriptor, estudiós de la llengua i la literatura i editor així com la seva relació amb Lleida: primer, com a professor de Literatura catalana contemporània de l’Estudi General, i després com a creador i membre del jurat del Premi d’Assaig Josep Vallverdú. També ha editat dos llibres amb Pagès Editors relacionats amb la xerrada d’avui: ‘Escrits sobre llengua’ i ‘Escrits sobre Fabra’.
Durant la conferència, el filòleg ha repassat la situació de la llengua i aquells condicionants que han dibuixat la seva situació actual, des del paper de les administracions catalanes i espanyoles, així com el paper de la societat i els seus parlants.
De fet, Murgades considera que la llengua d’aquest país, la catalana, “es troba ja de fa temps, i en tots els seus territoris, en una fase del tot recessiva, cada cop més accelerada”, alhora que defensa que la població del país, entenent per aquesta la “d’ètnia catalana”, es troba en un procés de substitució demogràfica “també del tot galopant”. El catedràtic de literatura s’ha volgut centrar en aquest segon aspecte, atès que considera que el problema “no és la gran massa d’immigració al·loglota nouvinguda, sinó la interposició exercida entre aquesta i l’encara espontàniament catalanòfona, per part de la llengua esdevinguda hegemònica, que és la castellana”. Els immigrants, vinguin d’on vinguin, no són per si mateixos cap problema, segons Murgades, sinó una necessitat sistèmica, econòmica, poblacional; el problema ho són les estructures de poder, que “continuen fent com a absolutament imprescindible a l’hora d’integrar-se el coneixement i l’ús de l’espanyol, tot relegant la llengua del país, en el millor dels casos, a uns àmbits residuals i sempre merament optatius”.
Pel que fa a les possibles solucions, Josep Murgades aposta per, d’entrada, no angoixar-se per allò que pugui esdevenir; segon, posar tota la carn a la graella, mentre siguem vius, en la causa que volem defensar; i tercer, no deixar-se endur pel desànim, pel desencís i per la desil·lusió.
Cicle ‘El poder de la llengua’
Aquest bloc de tres conferències es va posar en marxa dimarts passat amb la sessió ‘Llengua, política i futur a les illes Balears’, a càrrec de la historiadora, activista cultural i política eivissenca, Fanny Tur, i va seguir ahir dimarts amb el polític i filòleg Josep-Lluís Carod-Rovira, que va parlar sobre ‘Els obstacles actuals per a la normalitat d’ús de la llengua catalana’.
El cicle ‘El poder de la llengua’ vol destacar la importància de la llengua catalana com a eina de cohesió social i creació de comunitat. Ho fa mitjançant un seguit de sessions que, del 8 al 24 de setembre, inclouen conferències, taules rodones i altres activitats que posen sobre la taula temes clau relacionats amb la promoció, l’ús i els reptes del català en diversos àmbits de la societat actual.
Les dos darreres sessions del cicle arribaran la setmana vinent: dimarts 23, amb ‘Paco Candel. Els altres catalans’, amb la participació del periodista i escriptor Genís Sinca, autor de la biografia de Francesc Candel, que conversarà amb l’escriptora Mariona Lladonosa, politòloga, doctora en Sociologia i directora de la Unitat d'Igualtat i Diversitats de la UdL; i el dimecres 24, amb la taula rodona ‘Reptes en l’acollida i formació en llengua catalana als nouvinguts’, que comptarà amb la participació de Lourdes Flotats, llicenciada en Filologia Catalana i professora de secundària; Xavier Alonso, membre del patronat de la Fundació Migra Studium; i Conxita Navarro, professora de català per a adults del CNL de Lleida, actuant com a moderadora Marisa Samitier, professora de llengua i literatura, i membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’IEI. Tots els actes es fan a l’Aula Magna de l’IEI a partir de les 18.30 hores.
Podeu consultar el programa complet del cicle ‘El poder de la llengua’ a: https://www.iei.cat/ca/administracio/fpiei/blog/diada-iei-2025/55252.html
