Vanessa Pey reflexiona sobre el cos com a espai d’identitat, transformació i resistència en una exposició a la sala La Gòtika de l’IEI
22/05/2026
Les fotografies i vídeos que formen ‘Ser ser(p)’ es podran visitar fins al 18 de juliol
L’artista visual Vanessa Pey ha inaugurat aquest divendres a l’IEI l’exposició ‘Ser ser(p)’, que es podrà visitar a la sala La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs fins al 18 de juliol.
L’artista utilitza la fotografia i el vídeo per parlar del cos, la identitat, la transformació i la resistència. A través d’aquest llenguatge visual, Pey convida el públic a pensar el fet de ‘ser’ com un procés viu, canviant i fins i tot contradictori.
El títol ‘Ser ser(p)’ juga amb les paraules per suggerir que ser també és mudar, com una serp, i estar sempre en moviment entre allò que som i allò que encara podem arribar a ser.
Vanessa Pey (Tarragona, 1973) és una fotògrafa i artista visual que des dels anys noranta treballa la fotografia i el vídeo com a mitjans que li permeten explorar una diversitat de llenguatges, capes texturals, poètiques i friccions. Es defineix com a defensora de l’ambigüitat com a posicionament poètic i en les seves sèries evoca de manera emotiva i atmosfèrica estats afectius crus. La seva obra ha estat exposada arreu i ha rebut nombroses distincions.
L’artista visual Vanessa Pey ha inaugurat aquest divendres a l’IEI l’exposició ‘Ser ser(p)’, que es podrà visitar a la sala La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs fins al 18 de juliol.
L’artista utilitza la fotografia i el vídeo per parlar del cos, la identitat, la transformació i la resistència. A través d’aquest llenguatge visual, Pey convida el públic a pensar el fet de ‘ser’ com un procés viu, canviant i fins i tot contradictori.
El títol ‘Ser ser(p)’ juga amb les paraules per suggerir que ser també és mudar, com una serp, i estar sempre en moviment entre allò que som i allò que encara podem arribar a ser.
Vanessa Pey (Tarragona, 1973) és una fotògrafa i artista visual que des dels anys noranta treballa la fotografia i el vídeo com a mitjans que li permeten explorar una diversitat de llenguatges, capes texturals, poètiques i friccions. Es defineix com a defensora de l’ambigüitat com a posicionament poètic i en les seves sèries evoca de manera emotiva i atmosfèrica estats afectius crus. La seva obra ha estat exposada arreu i ha rebut nombroses distincions.
