Pere Godoy analitza ‘Què hem après de les pandèmies’ dins el cicle Nous reptes en la recerca biomèdica que organitza l’IEI
10/11/2025
Estudiar i aïllar els primers casos, aplicar mesures preventives i no farmacològiques, i la immunització massiva amb noves vacunes són elements clau davant futures pandèmies, assegura
‘Què hem après de les pandèmies’ és el títol de la conferència que ha ofert aquest dilluns el catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Lleida, Pere Godoy, dins el cicle Nous reptes en la recerca biomèdica que organitza la Secció de Biomedicina de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La sessió ha tingut lloc a l’Aula Magna i ha comptat amb l’assistència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
Durant la xerrada, Pere Godoy ha analitzat què hem après de les pandèmies al llarg de la història i, especialment, arran de les dues grans crisis sanitàries recents: la pandèmia de grip de 2009 i la COVID-19 causada pel SARS-CoV-2.
Godoy ha detallat que aquestes crisis han evidenciat la vulnerabilitat de la població davant la irrupció d’un nou agent biològic i la necessitat d’establir mesures urgents per controlar-ne la seva transmissió, com ara la identificació, l’estudi i l’aïllament dels primers casos, juntament amb l’aplicació de mesures no farmacològiques i preventives (mascaretes, rentat de mans, ventilació) i la immunització massiva amb noves vacunes, que són elements clau. A més, mesures com la millora de l’estat general de salut de la població, la reducció de les desigualtats, l’atenció a les persones vulnerables i la promoció d’estils de vida saludables també poden contribuir a reduir l’impacte de futures pandèmies.
Pere Godoy també ha incidit en el fet que, des de temps immemorials, les pandèmies han afectat l’espècie humana, i que ho continuaran fent en el futur, perquè s’originen per l’emergència (aparició) d’un nou agent microbiològic davant del qual l’espècie humana és totalment susceptible, atès que no hi ha persones immunes i l’agent es transmet de forma explosiva, causant importants problemes de salut i una gran disrupció econòmica i social.
El doctor Pere Godoy és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Lleida, on dirigeix la línia d’Epidemiologia aplicada al Programa de Doctorat en Salut i col·labora amb l’IRBLleida. Al llarg de més de 40 anys de trajectòria, ha desenvolupat la seva carrera com a epidemiòleg al Departament de Salut, liderant la vigilància epidemiològica a Lleida. Ha estat consultor dels CDC dels Estats Units i de l’OMS en el programa ‘Stop Polio’ a l’Afganistan i al Pakistan (2000), i col·laborador de l’ECDC en el programa ‘Outbreak Investigation’ (2007-2008). Entre 2016 i 2020 va presidir la Sociedad Española de Epidemiología. Actualment és responsable del Registre Poblacional de Càncer a Lleida a l’Hospital Universitari de Santa Maria-GSS.
En l’àmbit de la recerca, ha publicat més de 300 articles científics indexats, amb més de 5.500 cites. Ha estat investigador principal de manera continuada durant els darrers 25 anys en projectes competitius d’àmbit estatal i coordina el ‘Programa de Prevención, Vigilancia y Control de Enfermedades Transmisibles’ del CIBER de Epidemiología y Salud Pública de l’Instituto de Salud Carlos III.
‘Què hem après de les pandèmies’ és el títol de la conferència que ha ofert aquest dilluns el catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Lleida, Pere Godoy, dins el cicle Nous reptes en la recerca biomèdica que organitza la Secció de Biomedicina de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La sessió ha tingut lloc a l’Aula Magna i ha comptat amb l’assistència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
Durant la xerrada, Pere Godoy ha analitzat què hem après de les pandèmies al llarg de la història i, especialment, arran de les dues grans crisis sanitàries recents: la pandèmia de grip de 2009 i la COVID-19 causada pel SARS-CoV-2.
Godoy ha detallat que aquestes crisis han evidenciat la vulnerabilitat de la població davant la irrupció d’un nou agent biològic i la necessitat d’establir mesures urgents per controlar-ne la seva transmissió, com ara la identificació, l’estudi i l’aïllament dels primers casos, juntament amb l’aplicació de mesures no farmacològiques i preventives (mascaretes, rentat de mans, ventilació) i la immunització massiva amb noves vacunes, que són elements clau. A més, mesures com la millora de l’estat general de salut de la població, la reducció de les desigualtats, l’atenció a les persones vulnerables i la promoció d’estils de vida saludables també poden contribuir a reduir l’impacte de futures pandèmies.
Pere Godoy també ha incidit en el fet que, des de temps immemorials, les pandèmies han afectat l’espècie humana, i que ho continuaran fent en el futur, perquè s’originen per l’emergència (aparició) d’un nou agent microbiològic davant del qual l’espècie humana és totalment susceptible, atès que no hi ha persones immunes i l’agent es transmet de forma explosiva, causant importants problemes de salut i una gran disrupció econòmica i social.
El doctor Pere Godoy és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Lleida, on dirigeix la línia d’Epidemiologia aplicada al Programa de Doctorat en Salut i col·labora amb l’IRBLleida. Al llarg de més de 40 anys de trajectòria, ha desenvolupat la seva carrera com a epidemiòleg al Departament de Salut, liderant la vigilància epidemiològica a Lleida. Ha estat consultor dels CDC dels Estats Units i de l’OMS en el programa ‘Stop Polio’ a l’Afganistan i al Pakistan (2000), i col·laborador de l’ECDC en el programa ‘Outbreak Investigation’ (2007-2008). Entre 2016 i 2020 va presidir la Sociedad Española de Epidemiología. Actualment és responsable del Registre Poblacional de Càncer a Lleida a l’Hospital Universitari de Santa Maria-GSS.
En l’àmbit de la recerca, ha publicat més de 300 articles científics indexats, amb més de 5.500 cites. Ha estat investigador principal de manera continuada durant els darrers 25 anys en projectes competitius d’àmbit estatal i coordina el ‘Programa de Prevención, Vigilancia y Control de Enfermedades Transmisibles’ del CIBER de Epidemiología y Salud Pública de l’Instituto de Salud Carlos III.
