Maria Giró guanya la quarta LARVA-Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals amb un projecte sobre la gestió forestal del Pirineu
22/12/2023
La seva obra s’inclou, juntament amb la dels altres cinc finalistes, en l’exposició col·lectiva que es pot veure des d’aquest divendres i fins al 26 de febrer a la sala La Gòtika de l’IEI
La lleidatana Maria Giró ha estat el guanyadora de la quarta edició de LARVA-Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals amb un projecte titulat ‘Pronòstic’ sobre la gestió forestal del Pirineu en el qual analitza la probabilitat que aquesta zona cremi com una sola peça, una probabilitat que, tot i que ara sembla remota, va en augment any rere any.
La decisió s’ha donat a conèixer aquest divendres durant la inauguració de l’exposició col·lectiva que el projecte guanyador compartirà amb les creacions dels altres cinc finalistes, i que es podrà veure a la sala La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs fins al 26 de febrer vinent. L’acte d’avui ha comptat amb la presència de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, a més de membres del jurat, dels finalistes i de la guanyadora de LARVA, Maria Giró (Montferrer i Castellbò, 1995), que és artista visual i gestora cultural.
Els altres finalistes són Laia Núñez, Manel Ros, Modest Ribes ‘Modesto’, Oliver Villas i Roger Font, tots ells escollits entre el total de 23 projectes que es van presentar a la convocatòria corresponent a aquesta quarta edició. El jurat estava format per Nora Ancarola, artista visual, gestora cultural i docent, codirectora de l’espai d’art contemporani MXEspai1010 de Barcelona; Natàlia Chocarro directora de Projectes Externs de la Fundació Vila Casas, col·laboradora habitual de la revista ‘Bonart’ i del diari ‘El Punt Avui’; Vicent Fibla, director de Mèdol-Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, gestor cultural i productor musical; Joanpere Massana, artista i conseller del Departament d’Arts de l’IEI; i Anselm Ros, responsable d’exposicions de l’IEI.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs és l’organitzador d’aquest certamen que té com a premi per a l’artista guanyador/a la producció d’una exposició individual i l’edició del catàleg corresponent. La iniciativa té com a finalitat donar suport al desenvolupament de projectes d’arts visuals i a la creació emergent, així com donar a conèixer el teixit artístic de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, buscant nous talents artístics, emergents o poc consolidats, i fomentant la creativitat i les iniciatives artístiques al territori.
ELS ARTISTES
LA GUANYADORA
Maria Giró
Montferrer i Castellbò, 1995
Artista visual i gestora cultural. La seva pràctica artística s’articula des del territori rural (natural i humà) com a context i la investigació i educació a través de les arts com a metodologia. Ha dut a terme projectes d’intervenció comunitària a través de les arts com ‘En un trosset de feixa’ (Sala d’Art Jove 2019, Biennal Larva 2021) o el camp de treball artístic i social per a joves ‘Trencant Silencis’ (Agència Catalana de Joventut, 2021/2022). És fundadora de l'Associació Cultural Tartera (La Seu d'Urgell, 2021) la qual produeix i promociona el treball d’artistes visuals locals. També forma part del projecte La Traça Cultural, la xarxa cultural del Pirineu impulsada per les llibreries cooperatives El Refugi (La Seu d'Urgell) i La Lluerna (Ripoll).
El projecte ‘Pronòstic’ analitza la probabilitat, que ara sembla remota, que el Pirineu cremi com una sola peça des de la frontera amb Navarra i fins al Puigmal, encara que cal advertir que aquesta probabilitat cada any puja.
‘Pronòstic’ és la investigació sobre la gestió forestal del Pirineu, les dinàmiques i agents que conviuen sobre la producció del paisatge natural i els possibles futurs que ens esperen. Amb aquesta investigació pretén establir connexions que aclareixin el panorama actual de la incidència humana en el medi i permetin imaginar/crear altres accions per a la sostenibilitat de la vida en tots els seus sentits.
La primera fase d’aquest projecte es fa a través d’una investigació sobre el territori, ubicada concretament entre les comarques de Cerdanya, Alt Urgell i Pallars Sobirà, per conèixer l’estructura de la gestió forestal a Catalunya. Entenent totes les decisions preses sobre el medi com a acció política de producció de paisatge, Maria Giró recull les diferents veus d’agents vinculats directament amb la terra (ramaderes, tècniques forestals, bomberes, guardes de refugi, excursionistes, guies de muntanya, llenyataires...) mitjançant entrevistes per contextualitzar la feina i trajectòria vital de la persona entrevistada i establir un mapa de relacions entre les diferents accions i conseqüències que provoca el treball de cada agent.
ELS/LES FINALISTES
Laia Núñez
Barcelona, 1978
L’artista treballa en el camp de l’expressió pictòrica i escultòrica abstracta, amb formació que prové de l'enginyeria de camins. Aquest ‘biaix’ acadèmic fa que en la seva obra concorrin matèria i espiritualitat, arquitectures i natura, els materials constructius i l’alquímia, sempre amb austeritat de mitjans i tècniques tradicionals. El conjunt de la seva obra reafirma i sosté qüestions relacionades amb la memòria, el pas del temps i la història de l’art, alhora que resideix en els errors i tracta d’explorar les fronteres entre l’art i la ecologia, l’art i l’artesania i els límits del propi art.
Manel Ros
Benifallet, 1990
El projecte fotogràfic ‘Le voyeur’ pretén explorar la manera de construir la imatge del desig posicionant la mirada personal en dos nivells: l’observador i l’observat. La majoria de les 365 imatges recollides durant tot un any tenen lloc a l'espai públic, excepte algunes poques que pertanyen a l'àmbit privat, si bé en tots dos casos la persona observada mai n'és conscient. El material, per tant, es desvela com un gran arxiu o diari personal que recorre aquesta geografia de la intimitat anònima i dilueix no només l'autonomia del qui captura la imatge, sinó també del qui és capturat per ella. El fet de qüestionar-se la naturalesa de les relacions interpersonals en l'espai públic requereix aquest anonimat buscat que només un telèfon mòbil ha pogut satisfer. Tot i aquesta buscada faceta de ficció, les imatges no ometen els aspectes més ocults de cadascun dels individus fotografiats, un interior que va més enllà del mateix espai físic, on realment és difícil esbrinar qui és el voyeur, l'artista o l'espectador.
Modesto
Lleida, 1990
És un artista la trajectòria del qual va íntimament lligada al mapa platònic dels seus moviments, rèpliques i intensitats. En aquest sentit podia dir-se que digereix el territori amb tècniques d'alquímia psicogeogràfica visual teixint una xarxa artística que s'estén pel municipi com a propagació vírica material.
Pintures en matalassos, graffiti tradicional, incrustacions de ceràmica, ready-made... són algunes de les múltiples tècniques que empra en tot aquest procés, part d'un repertori de tècniques que també passa pel contacte veïnal per estendre la seva mirada poètica sobre la ciutat que s'ha proposat transformar.
El projecte ‘Temporary Autonomous Zone’ (les sigles TAZ són les que comunament la identifiquen), és un assaig escrit per Hakim Bey i publicat el 1991 que descriu la tàctica sociopolítica de crear espais temporals que eludeixen les estructures formals de control social. Un exemple són les raves. També les intervencions d'AKA Modesto, que mitjançant hiperconnexions digitals reconfigura físicament l'espai i les mirades que el traspassen. Els seus matalassos desprenen codis sobre el reciclatge que fomenten la creativitat individual i col·lectiva. I duren només unes hores, com si fos un missatge encriptat per l'agent secret que tots portem dins.
Oliver Villas
Lleida, 1977
Els seus treballs exploren l’espai més íntim i més proper de les persones. Amb un toc molt subtil ens introdueix al món que ens envolta i del què ens vol fer partícips.
Fotògraf de professió, és un enamorat de la fotografia química, i és dels que pensen que una fotografia s’ha de poder tocar, olorar i guardar. Amb 13 anys s’introdueix al món del graffiti, i durant dues dècades experimenta amb aquest llenguatge deixant la seva petjada en ciutats com Barcelona, Madrid, Màlaga, Còrdova, Sevilla, Saragossa, Donostia, Tarragona, Berlín i Perpinyà.
Paral·lelament, comença al món de la fotografia per la necessitat d’immortalitzar aquests graffitis. Amb una petita càmera de carret a la butxaca, documenta sense adonar-se el ressorgiment del graffiti a la dècada dels 90 a Lleida.
Roger Font
Lleida, 1996
‘Fet i amagar’ neix l'any 2020 quan torna a viure a casa (Torrefarrera, Lleida) després de sis anys fora. I sorgeix de la necessitat de reconnectar-se amb l'entorn que un dia havia sentit com la seva llar, i que ara sentia com un lloc desconegut. Vai pensar que no hi havia símbol més identificador de Lleida que la boira, creant així un conjunt de fotografies de paisatges amb boira. L'any 2023 es recupera el projecte amb la creació d'una maqueta d'un fotollibre durant un curs de l'IEFC, i aquest s'ha traduït a format expositiu amb aquesta proposta.
‘Fet i amagar’ és la metàfora de com el paisatge juga amb nosaltres a amagar-se darrere la boira. El conjunt d'imatges forma un passeig per un camí des de la natura fins a la civilització dins de paisatges creats a partir de la suma d'imatges impreses sobre materials amb transparència.
Tradicionalment, el joc de fet i amagar, sobretot a les zones rurals, anava acompanyat de la cançó ‘Conillets a amagar’. Existeixen diverses variacions de la lletra de la cançó en funció del territori. Tanmateix, totes les versions tenen alguna cosa perversa en contraposició a la cantarella aparentment innocent i infantil. Reformulant i revisitant aquestes cançons tradicionals, s'ha fet una nova versió d'aquesta cançó per acompanyar les fotografies, el camí que tracen i l'aura sinistra que desprenen.
La lleidatana Maria Giró ha estat el guanyadora de la quarta edició de LARVA-Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals amb un projecte titulat ‘Pronòstic’ sobre la gestió forestal del Pirineu en el qual analitza la probabilitat que aquesta zona cremi com una sola peça, una probabilitat que, tot i que ara sembla remota, va en augment any rere any.
La decisió s’ha donat a conèixer aquest divendres durant la inauguració de l’exposició col·lectiva que el projecte guanyador compartirà amb les creacions dels altres cinc finalistes, i que es podrà veure a la sala La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs fins al 26 de febrer vinent. L’acte d’avui ha comptat amb la presència de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, a més de membres del jurat, dels finalistes i de la guanyadora de LARVA, Maria Giró (Montferrer i Castellbò, 1995), que és artista visual i gestora cultural.
Els altres finalistes són Laia Núñez, Manel Ros, Modest Ribes ‘Modesto’, Oliver Villas i Roger Font, tots ells escollits entre el total de 23 projectes que es van presentar a la convocatòria corresponent a aquesta quarta edició. El jurat estava format per Nora Ancarola, artista visual, gestora cultural i docent, codirectora de l’espai d’art contemporani MXEspai1010 de Barcelona; Natàlia Chocarro directora de Projectes Externs de la Fundació Vila Casas, col·laboradora habitual de la revista ‘Bonart’ i del diari ‘El Punt Avui’; Vicent Fibla, director de Mèdol-Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, gestor cultural i productor musical; Joanpere Massana, artista i conseller del Departament d’Arts de l’IEI; i Anselm Ros, responsable d’exposicions de l’IEI.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs és l’organitzador d’aquest certamen que té com a premi per a l’artista guanyador/a la producció d’una exposició individual i l’edició del catàleg corresponent. La iniciativa té com a finalitat donar suport al desenvolupament de projectes d’arts visuals i a la creació emergent, així com donar a conèixer el teixit artístic de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, buscant nous talents artístics, emergents o poc consolidats, i fomentant la creativitat i les iniciatives artístiques al territori.
ELS ARTISTES
LA GUANYADORA
Maria Giró
Montferrer i Castellbò, 1995
Artista visual i gestora cultural. La seva pràctica artística s’articula des del territori rural (natural i humà) com a context i la investigació i educació a través de les arts com a metodologia. Ha dut a terme projectes d’intervenció comunitària a través de les arts com ‘En un trosset de feixa’ (Sala d’Art Jove 2019, Biennal Larva 2021) o el camp de treball artístic i social per a joves ‘Trencant Silencis’ (Agència Catalana de Joventut, 2021/2022). És fundadora de l'Associació Cultural Tartera (La Seu d'Urgell, 2021) la qual produeix i promociona el treball d’artistes visuals locals. També forma part del projecte La Traça Cultural, la xarxa cultural del Pirineu impulsada per les llibreries cooperatives El Refugi (La Seu d'Urgell) i La Lluerna (Ripoll).
El projecte ‘Pronòstic’ analitza la probabilitat, que ara sembla remota, que el Pirineu cremi com una sola peça des de la frontera amb Navarra i fins al Puigmal, encara que cal advertir que aquesta probabilitat cada any puja.
‘Pronòstic’ és la investigació sobre la gestió forestal del Pirineu, les dinàmiques i agents que conviuen sobre la producció del paisatge natural i els possibles futurs que ens esperen. Amb aquesta investigació pretén establir connexions que aclareixin el panorama actual de la incidència humana en el medi i permetin imaginar/crear altres accions per a la sostenibilitat de la vida en tots els seus sentits.
La primera fase d’aquest projecte es fa a través d’una investigació sobre el territori, ubicada concretament entre les comarques de Cerdanya, Alt Urgell i Pallars Sobirà, per conèixer l’estructura de la gestió forestal a Catalunya. Entenent totes les decisions preses sobre el medi com a acció política de producció de paisatge, Maria Giró recull les diferents veus d’agents vinculats directament amb la terra (ramaderes, tècniques forestals, bomberes, guardes de refugi, excursionistes, guies de muntanya, llenyataires...) mitjançant entrevistes per contextualitzar la feina i trajectòria vital de la persona entrevistada i establir un mapa de relacions entre les diferents accions i conseqüències que provoca el treball de cada agent.
ELS/LES FINALISTES
Laia Núñez
Barcelona, 1978
L’artista treballa en el camp de l’expressió pictòrica i escultòrica abstracta, amb formació que prové de l'enginyeria de camins. Aquest ‘biaix’ acadèmic fa que en la seva obra concorrin matèria i espiritualitat, arquitectures i natura, els materials constructius i l’alquímia, sempre amb austeritat de mitjans i tècniques tradicionals. El conjunt de la seva obra reafirma i sosté qüestions relacionades amb la memòria, el pas del temps i la història de l’art, alhora que resideix en els errors i tracta d’explorar les fronteres entre l’art i la ecologia, l’art i l’artesania i els límits del propi art.
Manel Ros
Benifallet, 1990
El projecte fotogràfic ‘Le voyeur’ pretén explorar la manera de construir la imatge del desig posicionant la mirada personal en dos nivells: l’observador i l’observat. La majoria de les 365 imatges recollides durant tot un any tenen lloc a l'espai públic, excepte algunes poques que pertanyen a l'àmbit privat, si bé en tots dos casos la persona observada mai n'és conscient. El material, per tant, es desvela com un gran arxiu o diari personal que recorre aquesta geografia de la intimitat anònima i dilueix no només l'autonomia del qui captura la imatge, sinó també del qui és capturat per ella. El fet de qüestionar-se la naturalesa de les relacions interpersonals en l'espai públic requereix aquest anonimat buscat que només un telèfon mòbil ha pogut satisfer. Tot i aquesta buscada faceta de ficció, les imatges no ometen els aspectes més ocults de cadascun dels individus fotografiats, un interior que va més enllà del mateix espai físic, on realment és difícil esbrinar qui és el voyeur, l'artista o l'espectador.
Modesto
Lleida, 1990
És un artista la trajectòria del qual va íntimament lligada al mapa platònic dels seus moviments, rèpliques i intensitats. En aquest sentit podia dir-se que digereix el territori amb tècniques d'alquímia psicogeogràfica visual teixint una xarxa artística que s'estén pel municipi com a propagació vírica material.
Pintures en matalassos, graffiti tradicional, incrustacions de ceràmica, ready-made... són algunes de les múltiples tècniques que empra en tot aquest procés, part d'un repertori de tècniques que també passa pel contacte veïnal per estendre la seva mirada poètica sobre la ciutat que s'ha proposat transformar.
El projecte ‘Temporary Autonomous Zone’ (les sigles TAZ són les que comunament la identifiquen), és un assaig escrit per Hakim Bey i publicat el 1991 que descriu la tàctica sociopolítica de crear espais temporals que eludeixen les estructures formals de control social. Un exemple són les raves. També les intervencions d'AKA Modesto, que mitjançant hiperconnexions digitals reconfigura físicament l'espai i les mirades que el traspassen. Els seus matalassos desprenen codis sobre el reciclatge que fomenten la creativitat individual i col·lectiva. I duren només unes hores, com si fos un missatge encriptat per l'agent secret que tots portem dins.
Oliver Villas
Lleida, 1977
Els seus treballs exploren l’espai més íntim i més proper de les persones. Amb un toc molt subtil ens introdueix al món que ens envolta i del què ens vol fer partícips.
Fotògraf de professió, és un enamorat de la fotografia química, i és dels que pensen que una fotografia s’ha de poder tocar, olorar i guardar. Amb 13 anys s’introdueix al món del graffiti, i durant dues dècades experimenta amb aquest llenguatge deixant la seva petjada en ciutats com Barcelona, Madrid, Màlaga, Còrdova, Sevilla, Saragossa, Donostia, Tarragona, Berlín i Perpinyà.
Paral·lelament, comença al món de la fotografia per la necessitat d’immortalitzar aquests graffitis. Amb una petita càmera de carret a la butxaca, documenta sense adonar-se el ressorgiment del graffiti a la dècada dels 90 a Lleida.
Roger Font
Lleida, 1996
‘Fet i amagar’ neix l'any 2020 quan torna a viure a casa (Torrefarrera, Lleida) després de sis anys fora. I sorgeix de la necessitat de reconnectar-se amb l'entorn que un dia havia sentit com la seva llar, i que ara sentia com un lloc desconegut. Vai pensar que no hi havia símbol més identificador de Lleida que la boira, creant així un conjunt de fotografies de paisatges amb boira. L'any 2023 es recupera el projecte amb la creació d'una maqueta d'un fotollibre durant un curs de l'IEFC, i aquest s'ha traduït a format expositiu amb aquesta proposta.
‘Fet i amagar’ és la metàfora de com el paisatge juga amb nosaltres a amagar-se darrere la boira. El conjunt d'imatges forma un passeig per un camí des de la natura fins a la civilització dins de paisatges creats a partir de la suma d'imatges impreses sobre materials amb transparència.
Tradicionalment, el joc de fet i amagar, sobretot a les zones rurals, anava acompanyat de la cançó ‘Conillets a amagar’. Existeixen diverses variacions de la lletra de la cançó en funció del territori. Tanmateix, totes les versions tenen alguna cosa perversa en contraposició a la cantarella aparentment innocent i infantil. Reformulant i revisitant aquestes cançons tradicionals, s'ha fet una nova versió d'aquesta cançó per acompanyar les fotografies, el camí que tracen i l'aura sinistra que desprenen.
