Lluís Montoliu analitza l’impacte de l’edició genètica en la biomedicina actual, on té múltiples i revolucionàries aplicacions
23/02/2026
El biotecnòleg ha ofert una xerrada a l’Aula Magna de l’IEI, en el marc del cicle ‘Nous reptes en la recerca biomèdica’
El biotecnòleg Lluís Montoliu ha ofert aquest dilluns a l’Aula Magna la xerrada ‘La revolució de l’edició genètica en biomedicina’, en el marc del cicle ‘Nous reptes en la recerca biomèdica’ que organitza la Secció de Biomedicina de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El director de l’IEI, Andreu Vàzquez, ha assistit a la conferència, que ha presentat el coordinador de la secció de Biomedicina de l’IEI, Joan Fibla.
Segons Montoliu, l’edició genètica és probablement una de les revolucions tecnològiques amb més impacte en l’àmbit de la biologia i en les disciplines que se’n deriven, com ara la biomedicina i la biotecnologia. En la seva intervenció, ha explicat que l’estudi de com els bacteris es defensen dels virus que els infecten va permetre convertir un descobriment de ciència bàsica en una eina capaç de modificar el genoma de qualsevol espècie. Fins fa poc, aquesta precisió i eficàcia eren impensables. Aquest nou sistema d’edició de l’ADN rep el nom de CRISPR, sigles de Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats, que en català significa Repeticions Palindròmiques Curtes Agrupades i Regularment Interespaiades.
Montoliu ha detallat que des de 2013 sabem utilitzar les eines CRISPR i que, en els anys transcorreguts des d’aleshores, s’han aplicat per desenvolupar nous tractaments per a malalties d’origen genètic -amb més de 130 assajos clínics en marxa-, per modificar plantes amb l’objectiu de fer-les més resistents a les plagues i al canvi climàtic, per intentar “desextingir” espècies desaparegudes com el mamut llanut o per avançar en els xenotrasplantaments. La modificació de l’ADN mitjançant aquestes eines ha suposat, doncs, una autèntica revolució en el camp de la genètica i, per extensió, en la biomedicina..
Lluís Montoliu és llicenciat i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Actualment és investigador científic del CSIC, vicedirector del Centro Nacional de Biotecnología (CNB) i investigador del Centro de Investigación Biomédica en Red en Enfermedades Raras (CIBER-ER) del ISCIII (Instituto de Salud Carlos III).
El biotecnòleg Lluís Montoliu ha ofert aquest dilluns a l’Aula Magna la xerrada ‘La revolució de l’edició genètica en biomedicina’, en el marc del cicle ‘Nous reptes en la recerca biomèdica’ que organitza la Secció de Biomedicina de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El director de l’IEI, Andreu Vàzquez, ha assistit a la conferència, que ha presentat el coordinador de la secció de Biomedicina de l’IEI, Joan Fibla.
Segons Montoliu, l’edició genètica és probablement una de les revolucions tecnològiques amb més impacte en l’àmbit de la biologia i en les disciplines que se’n deriven, com ara la biomedicina i la biotecnologia. En la seva intervenció, ha explicat que l’estudi de com els bacteris es defensen dels virus que els infecten va permetre convertir un descobriment de ciència bàsica en una eina capaç de modificar el genoma de qualsevol espècie. Fins fa poc, aquesta precisió i eficàcia eren impensables. Aquest nou sistema d’edició de l’ADN rep el nom de CRISPR, sigles de Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats, que en català significa Repeticions Palindròmiques Curtes Agrupades i Regularment Interespaiades.
Montoliu ha detallat que des de 2013 sabem utilitzar les eines CRISPR i que, en els anys transcorreguts des d’aleshores, s’han aplicat per desenvolupar nous tractaments per a malalties d’origen genètic -amb més de 130 assajos clínics en marxa-, per modificar plantes amb l’objectiu de fer-les més resistents a les plagues i al canvi climàtic, per intentar “desextingir” espècies desaparegudes com el mamut llanut o per avançar en els xenotrasplantaments. La modificació de l’ADN mitjançant aquestes eines ha suposat, doncs, una autèntica revolució en el camp de la genètica i, per extensió, en la biomedicina..
Lluís Montoliu és llicenciat i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Actualment és investigador científic del CSIC, vicedirector del Centro Nacional de Biotecnología (CNB) i investigador del Centro de Investigación Biomédica en Red en Enfermedades Raras (CIBER-ER) del ISCIII (Instituto de Salud Carlos III).
