L’IEI impulsa ‘Morir a l’exili’, un nou espai web per identificar les víctimes de l’exili entre 1936 i 1945 i recuperar-ne la memòria
13/11/2026
El projecte, liderat pels historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas, facilita l’accés públic a les dades de la recerca i permet incorporar aportacions de famílies, investigadors i entitats
La plataforma, que ja ha identificat més de 5.400 persones, esdevé una eina de consulta, divulgació i col·laboració per avançar en la investigació
Joan Talarn destaca que el projecte permet “posar noms i cognoms a aquest silenci” i dignificar la memòria de les víctimes
La nova pàgina web ‘Morir a l’exili’ (https://moriralexili.iei.cat/) s’ha presentat aquest divendres a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en un acte que ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i dels historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas. La plataforma neix amb l’objectiu de facilitar la identificació de les persones que van perdre la vida a l’exili entre els anys 1936 i 1945, donar a conèixer els resultats de la recerca històrica i contribuir a recuperar la memòria de les víctimes.
Durant la presentació, Joan Talarn ha destacat la importància d’una recerca que ja ha permès identificar més de 5.400 persones que van morir lluny de casa fugint de la Guerra Civil i de la repressió franquista. El president ha remarcat que el projecte permet recuperar la identitat de les víctimes, dignificar-ne la memòria i oferir respostes a famílies que desconeixien el destí dels seus avantpassats. En aquest sentit, ha afirmat que “avui, gràcies a la feina rigorosa dels investigadors, podem començar a posar noms i cognoms a aquest silenci”.
Talarn també ha emmarcat la iniciativa en el compromís de la Diputació de Lleida amb la recuperació de la memòria democràtica i ha recordat el ple extraordinari celebrat el desembre passat en reconeixement dels 537 treballadors i treballadores de la institució que van patir represàlies laborals durant el franquisme. Així mateix, ha defensat la responsabilitat de les institucions de reconèixer les injustícies del passat i transmetre aquesta memòria a les noves generacions: “Preservar la memòria democràtica també és defensar la democràcia d’avui”.
Per la seva banda, Jordi Oliva ha explicat que la recerca específica sobre les víctimes mortals de l’exili es va iniciar l’any 2020, en el marc del treball sobre el ‘Cost humà de la Guerra Civil’. L’historiador ha assenyalat que, malgrat que fins aleshores existien xifres aproximades, no s’havia elaborat una relació nominal sistemàtica d’aquestes persones. L’estudi se centra en el període comprès entre el 1936 i el final de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Noemí Riudor ha detallat la metodologia de treball i el procés de documentació i verificació de les dades. L’equip disposa actualment d’una base de treball d’unes 5.600 víctimes, de les quals el web incorpora inicialment 1.650 registres revisats i contrastats. Riudor ha remarcat que la voluntat és garantir el màxim rigor històric i científic abans de fer pública la informació, però també facilitar-ne el retorn social i donar resposta a les consultes de persones que busquen familiars desapareguts.
Martí Picas ha explicat que l’origen d’aquesta línia de recerca es troba en una troballa documental vinculada a la investigació d’un cas particular. La consulta de butlletins oficials digitalitzats del 1940 li va permetre localitzar una relació de més d’un miler de persones mortes a l’exili, una informació que va compartir amb Oliva i Riudor i que va posar de manifest les possibilitats d’aprofundir en aquest àmbit. Picas també ha destacat la col·laboració amb entitats de la Catalunya del Nord en accions de divulgació i homenatge a les víctimes, com les que es duen a terme al cementiri d’Elna.
El nou espai digital permet consultar les dades recopilades durant la investigació, conèixer els avenços i les novetats de la recerca i establir un canal de comunicació directe amb investigadors, entitats i, molt especialment, amb les famílies de les víctimes. Aquestes poden contactar amb l’equip a través del formulari disponible al web i aportar informació o documentació que contribueixi a completar i ampliar els registres. D’aquesta manera, ‘Morir a l’exili’ esdevé una eina de consulta i col·laboració oberta a noves aportacions.
La plataforma s’emmarca en el projecte ‘La mortalitat a l’exili. Recerca de la mortalitat a l’exili (1936-1945)’, liderat pels tres historiadors, que se centra en dos grans eixos: la recerca nominal de les víctimes de l’exili i el restabliment i la divulgació de la seva memòria. La investigació segueix la metodologia del projecte ‘Cost humà de la Guerra Civil’, amb la voluntat d’aprofundir en les conseqüències humanes de l’exili i en la identificació de les persones que hi van perdre la vida.
La plataforma, que ja ha identificat més de 5.400 persones, esdevé una eina de consulta, divulgació i col·laboració per avançar en la investigació
Joan Talarn destaca que el projecte permet “posar noms i cognoms a aquest silenci” i dignificar la memòria de les víctimes
La nova pàgina web ‘Morir a l’exili’ (https://moriralexili.iei.cat/) s’ha presentat aquest divendres a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en un acte que ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i dels historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas. La plataforma neix amb l’objectiu de facilitar la identificació de les persones que van perdre la vida a l’exili entre els anys 1936 i 1945, donar a conèixer els resultats de la recerca històrica i contribuir a recuperar la memòria de les víctimes.
Durant la presentació, Joan Talarn ha destacat la importància d’una recerca que ja ha permès identificar més de 5.400 persones que van morir lluny de casa fugint de la Guerra Civil i de la repressió franquista. El president ha remarcat que el projecte permet recuperar la identitat de les víctimes, dignificar-ne la memòria i oferir respostes a famílies que desconeixien el destí dels seus avantpassats. En aquest sentit, ha afirmat que “avui, gràcies a la feina rigorosa dels investigadors, podem començar a posar noms i cognoms a aquest silenci”.
Talarn també ha emmarcat la iniciativa en el compromís de la Diputació de Lleida amb la recuperació de la memòria democràtica i ha recordat el ple extraordinari celebrat el desembre passat en reconeixement dels 537 treballadors i treballadores de la institució que van patir represàlies laborals durant el franquisme. Així mateix, ha defensat la responsabilitat de les institucions de reconèixer les injustícies del passat i transmetre aquesta memòria a les noves generacions: “Preservar la memòria democràtica també és defensar la democràcia d’avui”.
Per la seva banda, Jordi Oliva ha explicat que la recerca específica sobre les víctimes mortals de l’exili es va iniciar l’any 2020, en el marc del treball sobre el ‘Cost humà de la Guerra Civil’. L’historiador ha assenyalat que, malgrat que fins aleshores existien xifres aproximades, no s’havia elaborat una relació nominal sistemàtica d’aquestes persones. L’estudi se centra en el període comprès entre el 1936 i el final de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Noemí Riudor ha detallat la metodologia de treball i el procés de documentació i verificació de les dades. L’equip disposa actualment d’una base de treball d’unes 5.600 víctimes, de les quals el web incorpora inicialment 1.650 registres revisats i contrastats. Riudor ha remarcat que la voluntat és garantir el màxim rigor històric i científic abans de fer pública la informació, però també facilitar-ne el retorn social i donar resposta a les consultes de persones que busquen familiars desapareguts.
Martí Picas ha explicat que l’origen d’aquesta línia de recerca es troba en una troballa documental vinculada a la investigació d’un cas particular. La consulta de butlletins oficials digitalitzats del 1940 li va permetre localitzar una relació de més d’un miler de persones mortes a l’exili, una informació que va compartir amb Oliva i Riudor i que va posar de manifest les possibilitats d’aprofundir en aquest àmbit. Picas també ha destacat la col·laboració amb entitats de la Catalunya del Nord en accions de divulgació i homenatge a les víctimes, com les que es duen a terme al cementiri d’Elna.
El nou espai digital permet consultar les dades recopilades durant la investigació, conèixer els avenços i les novetats de la recerca i establir un canal de comunicació directe amb investigadors, entitats i, molt especialment, amb les famílies de les víctimes. Aquestes poden contactar amb l’equip a través del formulari disponible al web i aportar informació o documentació que contribueixi a completar i ampliar els registres. D’aquesta manera, ‘Morir a l’exili’ esdevé una eina de consulta i col·laboració oberta a noves aportacions.
La plataforma s’emmarca en el projecte ‘La mortalitat a l’exili. Recerca de la mortalitat a l’exili (1936-1945)’, liderat pels tres historiadors, que se centra en dos grans eixos: la recerca nominal de les víctimes de l’exili i el restabliment i la divulgació de la seva memòria. La investigació segueix la metodologia del projecte ‘Cost humà de la Guerra Civil’, amb la voluntat d’aprofundir en les conseqüències humanes de l’exili i en la identificació de les persones que hi van perdre la vida.
