L’IEI commemora els 40 anys dels nous estatuts amb un cicle per repensar el futur de la institució
02/07/2026
El president de la Diputació i de l’IEI, Joan Talarn, ha moderat el primer col·loqui, dedicat a la Setmana de Rellançament, amb la participació de Ramon Vilalta i Miquel Pueyo
Tots tres han defensat que el futur de l’IEI passa per preservar el seu prestigi i mantenir el compromís amb la cultura i el territori
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dijous el col·loqui ‘40 anys del nou IEI i de la Setmana de Rellançament’, que ha servit per inaugurar el cicle ‘Passat, present i futur de l’IEI’, impulsat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb motiu del 40è aniversari de l’aprovació dels nous estatuts de la institució. La sessió ha estat moderada pel president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn, i hi han assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez; els exdirectors de l’IEI, Josep Borrell i Albert Turull, i el diputat Marc Solanes.
En el col·loqui hi han participat l’expresident de la Diputació de Lleida i de l’IEI (1983-1987), Ramon Vilalta, impulsor de la reforma institucional que va obrir l’IEI a la democràcia i va promoure la redacció dels nous estatuts, i l’exdirector de l’IEI (1986-1988), Miquel Pueyo, responsable de dirigir la transició institucional, coordinar l’elaboració dels estatuts de 1986 i impulsar la programació cultural que va transformar la institució.
El debat ha pres com a punt de partida l’any 1986, una fita decisiva en la història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’aprovació dels nous estatuts va significar la ruptura definitiva amb les estructures heretades del franquisme i va consolidar un model basat en els valors de la democràcia, la transparència i el servei públic. Aquesta reforma va convertir l’IEI en una institució més oberta, participativa i compromesa amb la recerca, la cultura i el conjunt de les Terres de Lleida.
Ramon Vilalta ha reivindicat la reforma dels estatuts de 1986 com una “decisió necessària que va ser possible gràcies al consens unànime de totes les forces polítiques” representades a la Diputació. Ha assegurat que aquella transformació “va complir plenament els objectius que s'havien fixat” i ha valorat positivament l'evolució de l'IEI durant aquestes quatre dècades, destacant que “el seu futur dependrà de mantenir el prestigi, el rigor i la qualitat de la seva activitat”.
Miquel Pueyo ha qualificat el desplegament dels nous estatuts com una “oportunitat personal i professional” i ha destacat la capacitat de Ramon Vilalta per impulsar una transformació basada en el consens i l'obertura de la institució. També ha recordat que “el canvi va comptar amb una àmplia complicitat del teixit cultural i universitari de Lleida” i ha defensat que el futur de l'IEI “s'ha de construir amb la participació de noves generacions, aprofitant el prestigi i l'experiència acumulats per la institució”.
Per la seva banda, Joan Talarn ha afirmat que “el futur de l'IEI passa per reforçar el seu paper com a referent cultural de les Terres de Lleida, el Pirineu i l'Aran, garantint l'accés a la cultura a tots els municipis de la demarcació”. En aquest sentit, ha recordat que durant l'actual mandat ja s'han adaptat els estatuts a les necessitats administratives actuals i ha reivindicat la reforma de 1986 com “el pas que va permetre convertir l'IEI en una institució plenament democràtica, oberta i al servei de tota la ciutadania”.
Quatre dècades després, la taula ha proposat un espai de reflexió per, recordant el procés de transformació de fa 40 anys i valorant el camí recorregut, debatre els reptes de futur de la institució. L’objectiu és analitzar com l’IEI va saber adaptar-se a les necessitats de la ciutadania en aquell moment i obrir un debat sobre els nous desafiaments culturals i socials que haurà d’afrontar en els pròxims anys.
Tots tres han defensat que el futur de l’IEI passa per preservar el seu prestigi i mantenir el compromís amb la cultura i el territori
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dijous el col·loqui ‘40 anys del nou IEI i de la Setmana de Rellançament’, que ha servit per inaugurar el cicle ‘Passat, present i futur de l’IEI’, impulsat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb motiu del 40è aniversari de l’aprovació dels nous estatuts de la institució. La sessió ha estat moderada pel president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn, i hi han assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez; els exdirectors de l’IEI, Josep Borrell i Albert Turull, i el diputat Marc Solanes.
En el col·loqui hi han participat l’expresident de la Diputació de Lleida i de l’IEI (1983-1987), Ramon Vilalta, impulsor de la reforma institucional que va obrir l’IEI a la democràcia i va promoure la redacció dels nous estatuts, i l’exdirector de l’IEI (1986-1988), Miquel Pueyo, responsable de dirigir la transició institucional, coordinar l’elaboració dels estatuts de 1986 i impulsar la programació cultural que va transformar la institució.
El debat ha pres com a punt de partida l’any 1986, una fita decisiva en la història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’aprovació dels nous estatuts va significar la ruptura definitiva amb les estructures heretades del franquisme i va consolidar un model basat en els valors de la democràcia, la transparència i el servei públic. Aquesta reforma va convertir l’IEI en una institució més oberta, participativa i compromesa amb la recerca, la cultura i el conjunt de les Terres de Lleida.
Ramon Vilalta ha reivindicat la reforma dels estatuts de 1986 com una “decisió necessària que va ser possible gràcies al consens unànime de totes les forces polítiques” representades a la Diputació. Ha assegurat que aquella transformació “va complir plenament els objectius que s'havien fixat” i ha valorat positivament l'evolució de l'IEI durant aquestes quatre dècades, destacant que “el seu futur dependrà de mantenir el prestigi, el rigor i la qualitat de la seva activitat”.
Miquel Pueyo ha qualificat el desplegament dels nous estatuts com una “oportunitat personal i professional” i ha destacat la capacitat de Ramon Vilalta per impulsar una transformació basada en el consens i l'obertura de la institució. També ha recordat que “el canvi va comptar amb una àmplia complicitat del teixit cultural i universitari de Lleida” i ha defensat que el futur de l'IEI “s'ha de construir amb la participació de noves generacions, aprofitant el prestigi i l'experiència acumulats per la institució”.
Per la seva banda, Joan Talarn ha afirmat que “el futur de l'IEI passa per reforçar el seu paper com a referent cultural de les Terres de Lleida, el Pirineu i l'Aran, garantint l'accés a la cultura a tots els municipis de la demarcació”. En aquest sentit, ha recordat que durant l'actual mandat ja s'han adaptat els estatuts a les necessitats administratives actuals i ha reivindicat la reforma de 1986 com “el pas que va permetre convertir l'IEI en una institució plenament democràtica, oberta i al servei de tota la ciutadania”.
Quatre dècades després, la taula ha proposat un espai de reflexió per, recordant el procés de transformació de fa 40 anys i valorant el camí recorregut, debatre els reptes de futur de la institució. L’objectiu és analitzar com l’IEI va saber adaptar-se a les necessitats de la ciutadania en aquell moment i obrir un debat sobre els nous desafiaments culturals i socials que haurà d’afrontar en els pròxims anys.
