L’IEI celebrarà el Centenari Jaume Magre amb una exposició i col·laborant en la publicació d’un llibre biogràfic
01/02/2024
Els actes s’han presentat aquest dijous i inclouen també un cicle de cinema francès, taules rodones, l’estrena d’un documental, una experiència educativa i concerts
El nou director de l’IEI, Andreu Vàzquez, destaca la transversalitat i la renovació d’una figura a la qual la ciutat de Lleida “li deu molt” en els àmbits cultural i educatiu
El Centenari Jaume Magre oferirà al llarg del 2024 un seguit d’esdeveniments amb el suport de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que acollirà una exposició al voltant de la seva figura.
Les activitats s’han presentat aquest dijous en un acte celebrat a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol i que ha comptat amb la participació del director de l’IEI, Andreu Vàzquez, a més de l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, de la regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, del comissari del Centenari, Joan Cal, i del fill de l’homenatjat, Jaume Magre Farran, en representació de la família.
En el que era el seu primer acte oficial com a director de l’IEI, Vàzquez ha destacat la transversalitat i la renovació que van suposar la figura de Jaume Magre. Transversalitat i renovació “en tots els àmbits”, però “especialment en el de la cultura i l’educació” (“la ciutat li deu molt”, ha dit), això sense oblidar que també va ser un renovador “en la manera de fer política”, un sector en el que va demostrar que “en les lluites compartides, si les fem entre tots, ens en sortim molt més”.
L’exposició que es podrà veure a l’IEI serà un dels actes més destacats d’aquest Centenari Jaume Magre, tot i que ara per ara encara no té definides les dates. La mostra anirà a càrrec d’Anselm Ros, responsable d’exposicions de l’IEI, se celebrarà a la Zona Zero i consistirà en una exposició documental sobre la trajectòria vital de Jaume Magre i una reproducció de la Petite Galerie de l’Aliança Francesa, amb una mostra de les obres que s’hi van exposar al llarg del temps.
La Diputació de Lleida i l’IEI també col·laboraran amb el diari ‘Segre’ en la publicació, coincidint amb la diada de Sant Jordi, d’un llibre biogràfic de Jaume Magre a cura de Cristina Mongay, una obra que s’inclourà dins la col·lecció ‘Llibres de la Clamor’.
De cara a aquest Centenari, s’ha creat un logotip obra d’una ex alumna de l’Escola d’Art Leandre Cristòfol, Natàlia Superbia. També s’ha habilitat un lloc web (www.paeria.cat/centenarijaumemagre) que aglutinarà l’agenda i tota l’activitat que es generarà al llarg d’aquest any per commemorar el centenari del naixement de qui va ser activista i promotor d’iniciatives culturals.
Entre aquests actes hi ha un cicle de cinema francès que es farà del 8 de febrer al 14 de març a l’Espai Funàtic; tres taules rodones al voltant de la figura de Magre que es duran a terme a l’abril; la performance ‘Magre íntim’ a l’Espai Orfeó Lleidatà i amb el jazz Alfons Enjuanes Trio (juny); l’estrena del documental ‘Jaume Magre, 100 anys’, dirigit i realitzat per Carles Gené i amb guió i documentació de Cristina Mongay (setembre); una experiència educativa adreçada als centres escolars amb diferents activitats (a partir de setembre); i un concert a l’Auditori Enric Granados (novembre). A més, els Premis Vallverdú del 2024 posaran l’accent en la figura de Magre, que en va ser el seu impulsor.
També se celebrarà, a la primavera del 2025, una Trobada a la Seu Vella en la qual s’acordaran els punts clau del desenvolupament cultural de Lleida per als anys vinents, com a culminació d’un procés de debat que s’haurà endegat prèviament.
Nascut el 1924 a Cervera, Jaume Magre es va exiliar amb la seva família després de la Guerra Civil, i en tornar el 1944, va dirigir una secció de l'Institut Francès de Barcelona a Cervera. Del 1955 al 1980 dirigí l'Aliança Francesa de Lleida, des de la qual participà en diverses iniciatives de resistència cultural al franquisme, com la Petite Galerie (1968-1976). Aquesta galeria d'art alternatiu a la ciutat de Lleida, l’any 1971, va organitzar l'exposició conjunta de Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglesias del Marquet, considerada com el tret de sortida de la poesia visual catalana.
Recuperada la democràcia, Magre va ser el primer regidor de Cultura de la Paeria de Lleida un cop restablerts els ajuntaments democràtics el 1979, des d’on va promoure la creació de l'Escola Municipal de Belles Arts i l'Aula de Teatre, va crear els Premis Josep Vallverdú i va repensar bona part de l’activitat cultural de la ciutat.
El nou director de l’IEI, Andreu Vàzquez, destaca la transversalitat i la renovació d’una figura a la qual la ciutat de Lleida “li deu molt” en els àmbits cultural i educatiu
El Centenari Jaume Magre oferirà al llarg del 2024 un seguit d’esdeveniments amb el suport de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que acollirà una exposició al voltant de la seva figura.
Les activitats s’han presentat aquest dijous en un acte celebrat a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol i que ha comptat amb la participació del director de l’IEI, Andreu Vàzquez, a més de l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, de la regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, del comissari del Centenari, Joan Cal, i del fill de l’homenatjat, Jaume Magre Farran, en representació de la família.
En el que era el seu primer acte oficial com a director de l’IEI, Vàzquez ha destacat la transversalitat i la renovació que van suposar la figura de Jaume Magre. Transversalitat i renovació “en tots els àmbits”, però “especialment en el de la cultura i l’educació” (“la ciutat li deu molt”, ha dit), això sense oblidar que també va ser un renovador “en la manera de fer política”, un sector en el que va demostrar que “en les lluites compartides, si les fem entre tots, ens en sortim molt més”.
L’exposició que es podrà veure a l’IEI serà un dels actes més destacats d’aquest Centenari Jaume Magre, tot i que ara per ara encara no té definides les dates. La mostra anirà a càrrec d’Anselm Ros, responsable d’exposicions de l’IEI, se celebrarà a la Zona Zero i consistirà en una exposició documental sobre la trajectòria vital de Jaume Magre i una reproducció de la Petite Galerie de l’Aliança Francesa, amb una mostra de les obres que s’hi van exposar al llarg del temps.
La Diputació de Lleida i l’IEI també col·laboraran amb el diari ‘Segre’ en la publicació, coincidint amb la diada de Sant Jordi, d’un llibre biogràfic de Jaume Magre a cura de Cristina Mongay, una obra que s’inclourà dins la col·lecció ‘Llibres de la Clamor’.
De cara a aquest Centenari, s’ha creat un logotip obra d’una ex alumna de l’Escola d’Art Leandre Cristòfol, Natàlia Superbia. També s’ha habilitat un lloc web (www.paeria.cat/centenarijaumemagre) que aglutinarà l’agenda i tota l’activitat que es generarà al llarg d’aquest any per commemorar el centenari del naixement de qui va ser activista i promotor d’iniciatives culturals.
Entre aquests actes hi ha un cicle de cinema francès que es farà del 8 de febrer al 14 de març a l’Espai Funàtic; tres taules rodones al voltant de la figura de Magre que es duran a terme a l’abril; la performance ‘Magre íntim’ a l’Espai Orfeó Lleidatà i amb el jazz Alfons Enjuanes Trio (juny); l’estrena del documental ‘Jaume Magre, 100 anys’, dirigit i realitzat per Carles Gené i amb guió i documentació de Cristina Mongay (setembre); una experiència educativa adreçada als centres escolars amb diferents activitats (a partir de setembre); i un concert a l’Auditori Enric Granados (novembre). A més, els Premis Vallverdú del 2024 posaran l’accent en la figura de Magre, que en va ser el seu impulsor.
També se celebrarà, a la primavera del 2025, una Trobada a la Seu Vella en la qual s’acordaran els punts clau del desenvolupament cultural de Lleida per als anys vinents, com a culminació d’un procés de debat que s’haurà endegat prèviament.
Nascut el 1924 a Cervera, Jaume Magre es va exiliar amb la seva família després de la Guerra Civil, i en tornar el 1944, va dirigir una secció de l'Institut Francès de Barcelona a Cervera. Del 1955 al 1980 dirigí l'Aliança Francesa de Lleida, des de la qual participà en diverses iniciatives de resistència cultural al franquisme, com la Petite Galerie (1968-1976). Aquesta galeria d'art alternatiu a la ciutat de Lleida, l’any 1971, va organitzar l'exposició conjunta de Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglesias del Marquet, considerada com el tret de sortida de la poesia visual catalana.
Recuperada la democràcia, Magre va ser el primer regidor de Cultura de la Paeria de Lleida un cop restablerts els ajuntaments democràtics el 1979, des d’on va promoure la creació de l'Escola Municipal de Belles Arts i l'Aula de Teatre, va crear els Premis Josep Vallverdú i va repensar bona part de l’activitat cultural de la ciutat.
