La V Jornada d’Historiografia Local explora a l’IEI la diversitat de perspectives dins la història ambiental
08/11/2025
S’ha articulat en un seguit de ponències centrades en els estudis locals i comarcals per generar una diagnosi de la seva trajectòria al territori
Els organitzadors coincideixen que aprendre del passat per fer front als reptes actuals del canvi climàtic és clau per construir un futur més sostenible
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha acollit aquest dissabte la cinquena edició de la Jornada d’Historiografia Local, una iniciativa organitzada conjuntament per l’IEI, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). En aquesta ocasió, la trobada ha tingut com a eix temàtic ‘Història ambiental i comunitats locals’, amb l’objectiu d’explorar la diversitat de perspectives que conviuen dins aquest camp i de reflexionar sobre el paper dels estudis locals en la seva evolució.
El director de l’IEI, Andreu Vàzquez; la directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i presidenta del Patronat de l’IRMU, Carol Duran, i el president de la CCEPC, Narcís Figueras, han inaugurat la jornada destacant la rellevància d’abordar la història ambiental des d’una mirada local, col·lectiva i compromesa amb el territori. Tots tres han coincidit que aprendre del passat per fer front als reptes actuals del canvi climàtic és clau per construir un futur més sostenible.
Durant la seva intervenció, Andreu Vàzquez ha subratllat “la importància d’abordar la història ambiental com una eina per entendre com les societats del passat van interactuar amb el medi i com podem aprendre d’aquelles experiències per afrontar els reptes actuals”.
Per la seva banda, Carol Duran, ha subratllat que “jornades com aquesta, fruit de la col·laboració institucional, són fonamentals per analitzar el present i el futur” i que “mirar el passat ens permet entendre com construir entre tots un futur millor i més sostenible”.
Finalment, Narcís Figueras ha recordat que la crisi ambiental “ens interpel·la a tots” i que “cal un compromís local i ciutadà per fer avançar el coneixement i millorar les nostres societats”. També ha recordat que “aquestes jornades serveixen per recollir la nombrosa producció d’estudis locals en una publicació”.
La jornada s’ha centrat en tres grans àmbits: ecologia política, pensament i justícia ambiental; energia i transformacions socioeconòmiques del paisatge; i clima i gènere. La presentació ha anat a càrrec dels coordinadors Judit Gil-Farrero, de la Università degli Studi di Bergamo (UniBg), i Carlos Moruno Moyano, de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
En el primer àmbit, Maria Antònia Martí Escayol (UAB) ha parlat sobre ‘La Història ambiental local, teoria i acció’, i Martí Serra Riera (Universidad del País Vasco) ho ha fet sobre ‘Història dels conflictes ambientals als territoris de parla catalana: els fonaments d’un camí a fer’.
El segon àmbit ha inclòs les intervencions de Laia Gallego-Vila (UB), amb ‘De les fonts locals a les narratives ambientals: Relectures historiogràfiques de la història de l’energia als territoris de parla catalana’; Ferran Canudas (Cooperativa l’Arada Creativitat Social), amb ‘La història socioecològica del paisatge pirinenc: una aproximació sobre els efectes del turisme i els canvis socioeconòmics’; i Tomàs Peris Albentosa, amb ‘La trajectòria historiogràfica sobre hortes, marjals i marges fluvials al País Valencià’.
Finalment, en el tercer àmbit, Ariadna Romans (Universiteit van Amsterdam) ha abordat ‘Una qüestió de temps: les crisis de l’aigua en l’escenari ambiental de Catalunya al llarg de la història en minúscules de les dones rurals’.
Totes les ponències han estat seguides d’un debat amb el públic, i la jornada s’ha clos amb una taula rodona general i les conclusions a càrrec de Max Bautista-Perpinyà (Université Catholique de Louvain).
L’objectiu de la trobada ha estat reflexionar sobre la diversitat de mirades que conflueixen en la història ambiental, moltes de les quals es troben a la intersecció amb altres camps com l’ecologia política, la història agrària, la història econòmica o els estudis de gènere. Tot plegat, amb la voluntat de contribuir a una mirada històrica capaç de dialogar amb els reptes presents i de futur, des d’una perspectiva local i arrelada al territori.
Els organitzadors coincideixen que aprendre del passat per fer front als reptes actuals del canvi climàtic és clau per construir un futur més sostenible
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha acollit aquest dissabte la cinquena edició de la Jornada d’Historiografia Local, una iniciativa organitzada conjuntament per l’IEI, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). En aquesta ocasió, la trobada ha tingut com a eix temàtic ‘Història ambiental i comunitats locals’, amb l’objectiu d’explorar la diversitat de perspectives que conviuen dins aquest camp i de reflexionar sobre el paper dels estudis locals en la seva evolució.
El director de l’IEI, Andreu Vàzquez; la directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i presidenta del Patronat de l’IRMU, Carol Duran, i el president de la CCEPC, Narcís Figueras, han inaugurat la jornada destacant la rellevància d’abordar la història ambiental des d’una mirada local, col·lectiva i compromesa amb el territori. Tots tres han coincidit que aprendre del passat per fer front als reptes actuals del canvi climàtic és clau per construir un futur més sostenible.
Durant la seva intervenció, Andreu Vàzquez ha subratllat “la importància d’abordar la història ambiental com una eina per entendre com les societats del passat van interactuar amb el medi i com podem aprendre d’aquelles experiències per afrontar els reptes actuals”.
Per la seva banda, Carol Duran, ha subratllat que “jornades com aquesta, fruit de la col·laboració institucional, són fonamentals per analitzar el present i el futur” i que “mirar el passat ens permet entendre com construir entre tots un futur millor i més sostenible”.
Finalment, Narcís Figueras ha recordat que la crisi ambiental “ens interpel·la a tots” i que “cal un compromís local i ciutadà per fer avançar el coneixement i millorar les nostres societats”. També ha recordat que “aquestes jornades serveixen per recollir la nombrosa producció d’estudis locals en una publicació”.
La jornada s’ha centrat en tres grans àmbits: ecologia política, pensament i justícia ambiental; energia i transformacions socioeconòmiques del paisatge; i clima i gènere. La presentació ha anat a càrrec dels coordinadors Judit Gil-Farrero, de la Università degli Studi di Bergamo (UniBg), i Carlos Moruno Moyano, de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
En el primer àmbit, Maria Antònia Martí Escayol (UAB) ha parlat sobre ‘La Història ambiental local, teoria i acció’, i Martí Serra Riera (Universidad del País Vasco) ho ha fet sobre ‘Història dels conflictes ambientals als territoris de parla catalana: els fonaments d’un camí a fer’.
El segon àmbit ha inclòs les intervencions de Laia Gallego-Vila (UB), amb ‘De les fonts locals a les narratives ambientals: Relectures historiogràfiques de la història de l’energia als territoris de parla catalana’; Ferran Canudas (Cooperativa l’Arada Creativitat Social), amb ‘La història socioecològica del paisatge pirinenc: una aproximació sobre els efectes del turisme i els canvis socioeconòmics’; i Tomàs Peris Albentosa, amb ‘La trajectòria historiogràfica sobre hortes, marjals i marges fluvials al País Valencià’.
Finalment, en el tercer àmbit, Ariadna Romans (Universiteit van Amsterdam) ha abordat ‘Una qüestió de temps: les crisis de l’aigua en l’escenari ambiental de Catalunya al llarg de la història en minúscules de les dones rurals’.
Totes les ponències han estat seguides d’un debat amb el públic, i la jornada s’ha clos amb una taula rodona general i les conclusions a càrrec de Max Bautista-Perpinyà (Université Catholique de Louvain).
L’objectiu de la trobada ha estat reflexionar sobre la diversitat de mirades que conflueixen en la història ambiental, moltes de les quals es troben a la intersecció amb altres camps com l’ecologia política, la història agrària, la història econòmica o els estudis de gènere. Tot plegat, amb la voluntat de contribuir a una mirada històrica capaç de dialogar amb els reptes presents i de futur, des d’una perspectiva local i arrelada al territori.
