Jaume Amigó explora el concepte d’illa des de múltiples perspectives, en una exposició que combina pintura i ceràmica
10/10/2025
‘Illes’ es pot visitar a la sala La Gòtika fins al 7 de desembre
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha obert portes avui de l’exposició ‘Illes’, de l’artista plàstic Jaume Amigó. La inauguració ha anat a càrrec del director de l’IEI, Andreu Vàzquez; el responsable d’exposicions de l’IEI, Anselm Ros, i l’artista. La mostra es podrà visitar a la sala La Gòtika de l’IEI fins al 7 de desembre.
Els treballs de Jaume Amigó, sovint organitzats en sèries, evoquen elements naturals: núvols, líquens, camps d’arròs, marees o nenúfars. En ells ressona també la poètica del camí, amb referències a Matsuo Bash? i el seu Estret camí de l’interior (1694). Ara, però, Amigó centra la seva mirada en el concepte d’illa.
A ‘Illes’, l’artista explora aquesta idea des de múltiples perspectives: les illes que dibuixa la marea baixa al Marroc; les que tracen els camps al voltant d’un arbre o d’una roca; les més de 17.000 d’Indonèsia o les 14.000 del Japó; les illes com a metàfora d’intimitat i aïllament, tan presents en el procés creatiu. Illes vermelles que emergeixen sobre fons negres, illes de ceràmica que, tot i ser unitats aïllades, agrupades formen un gran arxipèlag. Illes com el campanar de la Seu Vella emergint de la boira hivernal. El resultat és una exposició que, a través de la pintura i la ceràmica, ens convida a navegar, entre fragments i conjunts, solituds i comunitats, per descobrir la força poètica i vital de l’obra de Jaume Amigó.
La trajectòria artística de Jaume Amigó (Sant Feliu de Llobregat, 1963) s’ha construït al voltant de la pintura, però també s’ha enriquit amb múltiples incursions en altres disciplines: el gravat, l’escenografia, l’escultura i la instal·lació. El llenguatge calcogràfic impregna les seves teles; l’experiència en el món teatral el porta a presentar les obres com a instal·lacions que dialoguen amb l’espai i amb l’espectador; i la seva passió pels materials –papers artesanals, caolí, ferro o ceràmica– arrelats al territori, evidencien una mirada que cerca sempre l’essència de les coses.
El taller, per Amigó, és un espai viu i permeable. Ha treballat a llocs molt diversos absorbint de tots ells estímuls i matèries que recull en llibretes de viatge. El retorn a l’Alzina de Ribelles, a la Noguera, esdevé una nova etapa, on la natura i els paisatges propers nodreixen la seva obra.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha obert portes avui de l’exposició ‘Illes’, de l’artista plàstic Jaume Amigó. La inauguració ha anat a càrrec del director de l’IEI, Andreu Vàzquez; el responsable d’exposicions de l’IEI, Anselm Ros, i l’artista. La mostra es podrà visitar a la sala La Gòtika de l’IEI fins al 7 de desembre.
Els treballs de Jaume Amigó, sovint organitzats en sèries, evoquen elements naturals: núvols, líquens, camps d’arròs, marees o nenúfars. En ells ressona també la poètica del camí, amb referències a Matsuo Bash? i el seu Estret camí de l’interior (1694). Ara, però, Amigó centra la seva mirada en el concepte d’illa.
A ‘Illes’, l’artista explora aquesta idea des de múltiples perspectives: les illes que dibuixa la marea baixa al Marroc; les que tracen els camps al voltant d’un arbre o d’una roca; les més de 17.000 d’Indonèsia o les 14.000 del Japó; les illes com a metàfora d’intimitat i aïllament, tan presents en el procés creatiu. Illes vermelles que emergeixen sobre fons negres, illes de ceràmica que, tot i ser unitats aïllades, agrupades formen un gran arxipèlag. Illes com el campanar de la Seu Vella emergint de la boira hivernal. El resultat és una exposició que, a través de la pintura i la ceràmica, ens convida a navegar, entre fragments i conjunts, solituds i comunitats, per descobrir la força poètica i vital de l’obra de Jaume Amigó.
La trajectòria artística de Jaume Amigó (Sant Feliu de Llobregat, 1963) s’ha construït al voltant de la pintura, però també s’ha enriquit amb múltiples incursions en altres disciplines: el gravat, l’escenografia, l’escultura i la instal·lació. El llenguatge calcogràfic impregna les seves teles; l’experiència en el món teatral el porta a presentar les obres com a instal·lacions que dialoguen amb l’espai i amb l’espectador; i la seva passió pels materials –papers artesanals, caolí, ferro o ceràmica– arrelats al territori, evidencien una mirada que cerca sempre l’essència de les coses.
El taller, per Amigó, és un espai viu i permeable. Ha treballat a llocs molt diversos absorbint de tots ells estímuls i matèries que recull en llibretes de viatge. El retorn a l’Alzina de Ribelles, a la Noguera, esdevé una nova etapa, on la natura i els paisatges propers nodreixen la seva obra.
