Simona Škrabec parla a l’Institut d’Estudis Ilerdencs del paper de la literatura en la creació de la identitat catalana i europea
07/03/2022
L’escriptora i traductora d’origen eslovè ha ofert la xarrada ‘Una pàtria prestada. Literatura i identitat a Europa’, la primera de les dos sessions que formen el cicle ‘Escriure des d’una llengua minoritzada’
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat l’escenari, aquest dilluns, de la conferència ‘Una pàtria prestada. Literatura i identitat a Europa’, a càrrec de l’escriptora i traductora Simona Škrabec. La xarrada s’ha celebrat a l’Aula Magna de l’IEI i també s’ha pogut seguir via streaming a través del canal culturaiei.cat. La presentació ha anat a càrrec de Salvador Escudé.
La xarrada era la primera de les dos que formen el cicle ‘Escriure des d’una llengua minoritzada’, una iniciativa de la Secció de Llengua i Literatura de l’IEI que seguirà el 21 de març amb la conferència ‘El cas asturià’, que oferirà l’escriptor, poeta, narrador, assagista i traductor Xuan Bello, una sessió que, tal com ja s’ha fet avui, es podrà seguir presencialment o pel canal culturaiei.cat.
Simona Škrabec és assagista, traductora i narradora, a més d’ex presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, una associació d'escriptors que té com a objectius promoure la literatura, defensar la llibertat d'expressió i crear una comunitat internacional d'escriptors.
Nascuda a Ljubljana (Eslovènia) el 1968, però resident a Barcelona des dels anys noranta, Simona Škrabec és Doctora en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. És autora de ‘L’estirp de la solitud’ (Institut d’Estudis Catalans, 2002, Premi Josep Carner de Teoria Literària), ‘L’atzar de la lluita’ (Editorial Afers, 2005), ‘Una pàtria prestada’ (Universitat de València, 2017) i ‘Torno del bosc amb les mans tenyides’ (‘L’Avenç’, 2019). Ha traduït més de trenta llibres –domina el català, el castellà, l’alemany, l’anglès, el francès i el serbocroat– i ha publicat estudis literaris en revistes especialitzades tant de Catalunya com d’Eslovènia. Exerceix la crítica literària a diversos mitjans, i de forma destacada a ‘L’Avenç’.
Durant la xarrada que ha ofert avui a l’IEI, Simona Škrabec ha exposat la seva visió de la identitat catalana, que va recollir al seu llibre ‘Una pàtria prestada’. Segons Simona Škrabec, al llarg del segle XX, la identitat catalana va ressorgir de les cendres amb forces renovades, i amb el final del franquisme, es van acabar de dibuixar els trets definitoris d’un poble la fortalesa del qual és la capacitat de gestionar les pèrdues i d’admetre la seua fragilitat. En aquesta tasca hi ha jugat un paper força important la literatura, que ha estat un element per cohesionar de la societat sense defugir les qüestions més difícils, en un plantejament que ultrapassa el cas català i s’inscriu en la reflexió entorn de la formació de les identitats a Europa per deixar entreveure la densa xarxa de connexions entre la política i la cultura, massa sovint negligida.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat l’escenari, aquest dilluns, de la conferència ‘Una pàtria prestada. Literatura i identitat a Europa’, a càrrec de l’escriptora i traductora Simona Škrabec. La xarrada s’ha celebrat a l’Aula Magna de l’IEI i també s’ha pogut seguir via streaming a través del canal culturaiei.cat. La presentació ha anat a càrrec de Salvador Escudé.
La xarrada era la primera de les dos que formen el cicle ‘Escriure des d’una llengua minoritzada’, una iniciativa de la Secció de Llengua i Literatura de l’IEI que seguirà el 21 de març amb la conferència ‘El cas asturià’, que oferirà l’escriptor, poeta, narrador, assagista i traductor Xuan Bello, una sessió que, tal com ja s’ha fet avui, es podrà seguir presencialment o pel canal culturaiei.cat.
Simona Škrabec és assagista, traductora i narradora, a més d’ex presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, una associació d'escriptors que té com a objectius promoure la literatura, defensar la llibertat d'expressió i crear una comunitat internacional d'escriptors.
Nascuda a Ljubljana (Eslovènia) el 1968, però resident a Barcelona des dels anys noranta, Simona Škrabec és Doctora en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. És autora de ‘L’estirp de la solitud’ (Institut d’Estudis Catalans, 2002, Premi Josep Carner de Teoria Literària), ‘L’atzar de la lluita’ (Editorial Afers, 2005), ‘Una pàtria prestada’ (Universitat de València, 2017) i ‘Torno del bosc amb les mans tenyides’ (‘L’Avenç’, 2019). Ha traduït més de trenta llibres –domina el català, el castellà, l’alemany, l’anglès, el francès i el serbocroat– i ha publicat estudis literaris en revistes especialitzades tant de Catalunya com d’Eslovènia. Exerceix la crítica literària a diversos mitjans, i de forma destacada a ‘L’Avenç’.
Durant la xarrada que ha ofert avui a l’IEI, Simona Škrabec ha exposat la seva visió de la identitat catalana, que va recollir al seu llibre ‘Una pàtria prestada’. Segons Simona Škrabec, al llarg del segle XX, la identitat catalana va ressorgir de les cendres amb forces renovades, i amb el final del franquisme, es van acabar de dibuixar els trets definitoris d’un poble la fortalesa del qual és la capacitat de gestionar les pèrdues i d’admetre la seua fragilitat. En aquesta tasca hi ha jugat un paper força important la literatura, que ha estat un element per cohesionar de la societat sense defugir les qüestions més difícils, en un plantejament que ultrapassa el cas català i s’inscriu en la reflexió entorn de la formació de les identitats a Europa per deixar entreveure la densa xarxa de connexions entre la política i la cultura, massa sovint negligida.
