M. Ardan Gran viatger del segle XIX de Xavier Mulet.

2.024
Gòtika
del 15 de març al 5 de maig
Els treballs de recerca desenvolupats durant els darrers tres anys es recullen en aquesta mostra dedicada a un dels personatges més significatius i potser més desconeguts del segle XIX. Monsieur Ardan, pseudònim amb què va signar la seva obra aquest misteriós personatge, ens presenta des d'una visió introspectiva a la societat, la ciència i la cultura de l'època mitjançant els estudis i fotografies realitzats en algunes de les expedicions geogràfiques i viatges a llocs remots i desconeguts.

Home del Renaixement que dominava diferents disciplines com la fotografia, la literatura, el dibuix, la botànica, l'aeronàutica i també la ciència, va acabar els seus dies a San Francisco, Califòrnia, víctima d'una llarga malaltia just dos anys després que, el 28 de juny de 1914, es cremés Château d'Eau, la seva residència a la Bretanya francesa, on va desaparèixer gran part del seu llegat. Aquesta exposició presenta una compilació de diferents materials provinents de diversos fons privats i institucions.
La investigació continua.

Xavier Mulet


Retrats

L'interès d'Ardan per la fotografia va lligat a la invenció recent de la tècnica del col·lodió humit (Frederick Scott Archer, 1851), procediment que va aconseguir un èxit fulgurant malgrat presentar molts inconvenients: col·lodir, sensibilitzar i revelar la placa a cada presa, el revelat ha de ser immediat, abans que l'emulsió s'assequi, cosa que suposa trobar-se sempre prop del laboratori o haver d'utilitzar un portàtil en cas de desplaçament o viatge. Així es podien obtenir positius directes en vidre amb una capa negra com a base (ambrotips) o en metall lacat en negre (ferrotips), còpies úniques en tots dos casos.

El procediment habitual eren els negatius sobre vidre transparent que permetien efectuar còpies per contacte en paper a la albúmina, si bé això requeria que la mida de la càmera tingués ser igual o més gran que el de la placa desitjada. Monsieur Ardan va continuar emprant aquesta tècnica fins i tot quan altres fotògrafs ja adoptaven mètodes més ràpids i senzills (dècada de 1880). Tot i que Ardan va experimentar amb gairebé tots els temes, pensava que el retrat era el que millor mostrava el gran poder de la fotografia, gènere que va desenvolupar amb amics, familiars i coneguts de manera amateur. Sobretot l'atreia i divertia molt l’autorretrat