Una doble mostra en la què conviuen els retrats que Miquel Viladrich i els 15 finalistes del Premi Miquel Viladrich de Torrelameu.

16 pintors que ens reflecteixen la societat en la què els ha tocat viure.

A la primera part trobem l’obra de Viladrich, pintor nascut a Torrelameu el 1887, marcat per una forta fascinació per l’elaboració de tipus de personatges representatius d’una cultura i un territori concrets. Viladrich estudia dibuix a Lleida, amb Plana Castillo. Es relaciona amb el grup dels anomenats Heptantropos — grup heterodox i bohemi encapçalat per Paco Mercé—i col·laborà a les planes de les revistes satíriques Lo gat de famades i Poticracia. Becat per la Diputació de Lleida, comença la carrera d'arquitectura a Barcelona, que alterna amb la seva formació artística, tot i que aviat es decanta definitivament per la pintura, cosa que el situa en l'òrbita de l'anomenat simbolisme decadentista espanyol.

L’any 1907 es trasllada a Madrid, on coneix al dibuixant Lluís Bagaria i al que seria el seu company inseparable, l'escultor Julio Antonio.

Comença a viatjar i passar llargues temporades per diferents països –Itàlia, França, Argentina, Uruguai, Marroc, Estats Units. Allà hi cerca dos objectius: captar-ne els perfils humans i fer conèixer la seva obra. Intel·lectuals com Pio Baroja, Valle Inclán o Gómez de la Serna manifesten l’admiració pels seus retrats i el tractament que Viladrich fa de la figura humana.

L'any 1913 marxa a París i entra en contacte amb el pintor Anglada Camarasa i amb el mecenes Milton Huntington, fundador de la Hispanic Society of America (Nova York), el principal centre difusor de la figura i l'obra de Viladrich arreu dels Estats Units. Després resideix durant un cert temps a Fraga, on hi pinta uns murals al Castell de la ciutat. Durant la guerra civil s’estableix a Barcelona, fins al 1940, any en què viatjarà a l'Argentina per a instal·lar-s'hi definitivament fins al dia de la seva mort.

El seu treball, a mig camí entre el costumisme i l'estètica pròpia del simbolisme, és el resultat d'un afany viatger i d'una sorprenent capacitat d'impregnar la seva pintura dels diferents trets locals.

Gran part de la seva producció es pot trobar al museu de la Hispanic Society de Nova York, de la què era membre d’honor. També es conserva obra seva al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida i al Palau de la Diputació de Lleida.

 
La segona part de la mostra està formada per les 14 obres finalistes i la guanyadora del Premi Miquel Viladrich en l’edició de pintura de 2023 ( Maria Freire).

El certamen que s’aixopluga sota el nom de Miquel Viladrich és un esdeveniment artístic de caràcter bianual organitzat per l’Ajuntament de Torrelameu, des de l’any 1987, coincidint amb el centenari del naixement del pintor.

En la darrera edició celebrada el 2021, l’Ajuntament de Torrelameu ja va veure la necessitat d’adaptar aquest certamen i reinventar-se, i per tant, de transformar el Premi Miquel Viladrich per adequar-lo a la nova realitat. D’aquesta manera es va dividir el premi en dues categories, arts visuals aplicades al territori i la comunitat de Torrelameu i pintura.

En el moment actual, en què vivim immersos en un procés de canvi i transformació social, l’art i la cultura no en poden quedar al marge. Des del premi es vol continuar impulsant i reconeixent projectes artístics i culturals que donin resposta als temps que estem vivint, que impliquin al màxim el nostre poble, i que convidin a treballar de forma conjunta totes les arts visuals amb l’objectiu d’emmarcar-les en el municipi de Torrelameu, en el seu territori i la seva gent; sense deixar de banda, però, la idea de seguir mantenint viva i ampliant la col·lecció de pintura que s’ha anat gestant fruit de totes les edicions anteriors, una disciplina artística amb un fort arrelament en aquest premi al llarg d’aquests 36 anys.

Una col·lecció que pretén anar reunint tot un patrimoni artístic per al poble, per tal d’apropar l’art actual a la ciutadania, per poder entendre’l com un vehicle de transmissió de pensament i com una eina per reflexionar sobre el món que ens envolta. I poder també donar-ne difusió més enllà del propi poble fent que algunes de les peces estiguin en dipòsit al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i així poder contribuir a la seva difusió, conservació i exhibició.

Gracies a la continuïtat del premi s’ha aconseguit reunir una amplia i important col·lecció de pintura, que va creixent i que esta feta des del present, però mirant cap al futur, assumint el factor de risc que pot comportar el fet de crear una col·lecció feta a traves d’un certamen i assumint les seves transformacions i avenços.

Així doncs, cada dos anys, el Premi Viladrich intenta establir una radiografia de la pintura contemporània dins una àrea d’influència mes o menys amplia que avarca tot el territori Espanyol. La seva temàtica es lliure, d’aquesta manera els propis artistes son els que marquen la seva pròpia especificitat territorial i generacional, i així a través de les seves pintures ens fan testimonis dels canvis que ha viscut l’art en el nostre país. La única especificitat que es marca des del certamen es que són obres que han d’haver estat produïdes durant els dos darrers anys.

Una col·lecció en la que hi podem trobar una sèrie d’artistes catalans i espanyols que ens ofereixen un panorama diversificat de la situació de la pintura al nostre país amb la voluntat de seguir mostrant treballs que molts cops es mouen entre les zones frontereres de la pintura.

La mostra reuneix una selecció de 15 obres d’artistes que ofereixen un panorama heterogeni del que succeeix en l’àmbit de la pintura contemporània, una visió polièdrica sobre el context sociocultural del qual han sorgit. Un diàleg que posa al descobert les experiències, emocions, interaccions dels diferents artistes amb l’entorn. Un diàleg que ens permet reflexionar i interpel·lar sobre el món que ens envolta i sobretot expressar opinions i desenvolupar un pensament crític.