Exposició col·lectiva de l’alumnat de segon de Batxillerat Artístic del Col·legi Episcopal que s’endinsa en el concepte de caos mitjançant diversos llenguatges de l’art contemporani: object-trouvé, pintura, dibuix, escultura, vídeoart, fotografia, art conceptual i art sonor. Les propostes reflexionen sobre com el caos travessa tant l’experiència individual com les dinàmiques socials del món contemporani.

 

L’exposició presenta el caos no com a simple desordre, sinó com un estat de transformació, un moment de transició en què les estructures establertes es qüestionen i emergeixen noves formes de percepció i sensibilitat. Cada peça esdevé una reflexió visual, material o sonora sobre diferents manifestacions d’aquesta inestabilitat.

 

Algunes creacions dialoguen amb els conflictes contemporanis, mostrant com la tensió social i la incertesa poden generar ruptures, mentre que altres exploren processos imprevisibles que propicien noves vies d’evolució i redefinició del jo.

 

La mostra convida a contemplar el caos com un impuls de reflexió, creativitat i renovació, revelant el seu potencial com a motor de comprensió i transformació del nostre temps.

 

Autors/es

 

Dea Prats

La corona dels passos perduts

El suïcidi com a rival principal del caos.

 

Esther Ruiz

Mare, per què vaig néixer així?

El soroll i el silenci, dues lluites diàries inexplicables de les persones sordes, que comporten una ansietat caòtica invisible.

 

Maria Espanya

El Niu

Tot allò que ha estat arrossegat acaba dipositant-se en un mateix lloc, comprimint-se, barrejant-se, transformant-se fins a convertir-se en terra fèrtil.

 

Alba Torrades

Metamorfosi

El moment en què la matèria es rendeix al desordre perquè una nova forma pugui emergir. Només travessant el caos és possible la transformació.

 

Laura Lozada

Amor i desamor

Intensitats latents, on la idea de plenitud i carència cohabiten.

 

Snizhana Dierikova

Invasió

El sentit se’n va anar; la forma es va convertir en territori del caos.

 

Eva Piqué

Paternitat

Abraçar representa la contradicció de la humanitat.

 

Lyuboslava Meshinkova

Palimpsest

Les ciutats no s’esborren: es reescriuen. Els camins del temps s’acumulen, es creuen i es confonen fins que el mapa esdevé memòria i el desordre troba forma.

 

Jasmine Emily Fecheta

La litúrgia del bucle

El cicle manté unida la forma d’una cerimònia meticulosa. Un moviment consistent però inconscient, dins d’un caos latent.

 

Eneko Celaya

Infecció

Mutació subtil que desvetlla la dissolució de l’ordre en el caos, posant en relleu la vulnerabilitat intrínseca dels sistemes i la ineludible deriva cap al canvi.

 

Ariadna Vidal

Prototips de realitat

Les fake news, la hipocresia i el TOC. La realitat es trenca i es recompon fins que el fals aprèn a respirar com si fos veritat.

 

Ana Jiménez

Parany

Perquè hi hagi ordre, cal limitar. L’equilibri no allibera: conté, reté i impedeix escapar del caos que manté ocult.

 

Christ Eribo

Sense títol

Un intent de destacar. El meu caos el va atacar, però la peça no és un fracàs.

 

Biel Cornudella 

Culpa meva

Transformació del trauma en culpa. La pèrdua de la família.

 

Júlia Escolà

El llindar

El límit entre estabilitat i ruptura, on ordre i caos coexisteixen i la fragilitat es fa evident.

 

Yoana Ruskova

Vociferis

Crits forts i desordenats, generalment plens d’ira o indignació; parla o bram sorollós i agressiu.

 

Lavinia Marian

Per sobre

Càrregues que s’acumulen dins nostre fins a sobrepassar el límit i acabar desbordant-ho tot.