Exposicions
BOTÀNICA SENSIBLE
2.026
Zona Zero
Del 12 de març al 16 de maig de 2026
BOTÀNICA SENSIBLE
Antònio Ibars
L’Institut d’Estudis Ilerdencs presenta Antònio Ibars. Botànica sensible, la primera exposició monogràfica dedicada a l’obra d’Antònio Ibars (Seròs, 1909–1979), pagès de professió i fotògraf per vocació.
La mostra revela un arxiu inèdit realitzat a la dècada dels anys 50: una sèrie de fotografies botàniques que documenten varietats agrícoles amb rigor tècnic però també amb una sorprenent força poètica. A mig camí entre la fotografia científica, la imatge publicitària i la recerca artística, l’obra d’Ibars construeix una mirada singular que uneix el treball de la terra amb el llenguatge fotogràfic.
Les fotografies van ser redescobertes per la seva neta, la cineasta i curadora Mires Ibars, mentre investigava la biografia del seu padrí per al documental Una cullera a la butxaca (2011).
En una capsa de fruita blava hi havia plaques de vidre embolicades amb paper de seda: negatius de bromur on apareixien naps, cols i altres verdures fotografiades amb una cura inesperada. La troballa va revelar no només un arxiu familiar, sinó l’obra d’un autor amb una mirada pròpia. Digitalitzades el 2017, aquestes imatges han iniciat un procés de revisió i contextualització que culmina ara amb aquesta exposició.
La trajectòria vital d’Antònio Ibars travessa alguns dels episodis clau del segle XX. Durant la Guerra Civil va ser empresonat i posteriorment es va exiliar a Toulouse, on va perfeccionar la pràctica fotogràfica. Davant el recrudiment de la Segona Guerra Mundial, va retornar a Seròs, on, en plena transformació del sector agrari, es va dedicar a la producció de llavors i a la documentació fotogràfica de les varietats que cultivava. Aquest doble rol –hortolà i fotògraf– és central en la seva obra. Ibars no només fotografiava les verdures: les plantava i les cultivava. La imatge és inseparable del procés vital que la precedeix.
Les fotografies d’Ibars transcendeixen la seva funció documental. Tot i el rigor científic, les imatges es construeixen amb una posada en escena precisa, un treball de la llum elaborat i una clara voluntat estètica.
Antònio Ibars
L’Institut d’Estudis Ilerdencs presenta Antònio Ibars. Botànica sensible, la primera exposició monogràfica dedicada a l’obra d’Antònio Ibars (Seròs, 1909–1979), pagès de professió i fotògraf per vocació.
La mostra revela un arxiu inèdit realitzat a la dècada dels anys 50: una sèrie de fotografies botàniques que documenten varietats agrícoles amb rigor tècnic però també amb una sorprenent força poètica. A mig camí entre la fotografia científica, la imatge publicitària i la recerca artística, l’obra d’Ibars construeix una mirada singular que uneix el treball de la terra amb el llenguatge fotogràfic.
Les fotografies van ser redescobertes per la seva neta, la cineasta i curadora Mires Ibars, mentre investigava la biografia del seu padrí per al documental Una cullera a la butxaca (2011).
En una capsa de fruita blava hi havia plaques de vidre embolicades amb paper de seda: negatius de bromur on apareixien naps, cols i altres verdures fotografiades amb una cura inesperada. La troballa va revelar no només un arxiu familiar, sinó l’obra d’un autor amb una mirada pròpia. Digitalitzades el 2017, aquestes imatges han iniciat un procés de revisió i contextualització que culmina ara amb aquesta exposició.
La trajectòria vital d’Antònio Ibars travessa alguns dels episodis clau del segle XX. Durant la Guerra Civil va ser empresonat i posteriorment es va exiliar a Toulouse, on va perfeccionar la pràctica fotogràfica. Davant el recrudiment de la Segona Guerra Mundial, va retornar a Seròs, on, en plena transformació del sector agrari, es va dedicar a la producció de llavors i a la documentació fotogràfica de les varietats que cultivava. Aquest doble rol –hortolà i fotògraf– és central en la seva obra. Ibars no només fotografiava les verdures: les plantava i les cultivava. La imatge és inseparable del procés vital que la precedeix.
Les fotografies d’Ibars transcendeixen la seva funció documental. Tot i el rigor científic, les imatges es construeixen amb una posada en escena precisa, un treball de la llum elaborat i una clara voluntat estètica.
