36è Premi Marraco de ceràmica, pintura i escultura

2.024
Espai iX
del 14 de novembre al 15 de desembre
El Centre Penitenciari Ponent organitza la 36è edició del Premi Marraco de ceràmica, pintura i escultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, que cedeix la sala Espai iX de l’IEI, el Cercle de Belles Arts, que atorga els premis, l’Associació d’Arts de Ponent i prestigiosos artistes locals que formen part del jurat.

El premi més antic dels organitzats pels tallers artístics dels centres penitenciaris catalans va néixer l’any 1988 quan un intern va guanyar el tercer premi al concurs de pintura ràpida de la Festa Major de Lleida. L’alcalde Jaume Manel Oronich i Miravet, i per part del Cercle de Belles arts, el Senyor Jaume Vilella i Motlló i Senyor Manel Garcia Sarramona, van anar a la presó a lliurar-li el premi. A partir d’aquest fet va sorgir el concurs per les persones tancades a la presó de la ciutat, que després es va estendre a la resta de presons catalanes i que compta també amb la participació del Centre Penitenciari d’Andorra.

S’atorguen premis a les tres modalitats del concurs, ceràmica, pintura i escultura, en dues categories: un tema lliure i un premi especial que cada any té una temàtica diferent.

Les obres més destacades de les presentades a la temàtica lliure tenen uns premis de 200€, 150€ i 75€ en cada especialitat. I els premis especials de 100€ seran per l’obra de cada modalitat.

El tema escollit aquest any és:

“Finestres”

Què representa una finestra? La finestra és una espurna que inflama la imaginació i la creació poètica, plàstica, en totes les variants possibles.

Per a l’artista la finestra permet la construcció d’un espai imaginari, estètic i potser poètic i simbòlic també.

Darrere tots els significats que té el marc esmentat, destaca la metàfora d’un món somiat.

Amb la finestra tancada o oberta el que veiem ens permet possibilitats immenses per a nosaltres. La delimitació és inherent a la visió parcial de les coses d’aquest món que anem creant i que hem decidit la seva existència dins d’aquesta cosa anomenada finestra. Amb la tecnologia també veiem que tot es delimita al tros de pantalla de cada artefacte que utilitzem, sigui mòbil, tauleta, TV, ordinador.

Aquests dies la pantalla pren un protagonisme absolutament essencial.

Mirem i ens miren.