Mentrestant, que passeu un molt bon estiu!
07/07/2020
Tot i que es veia a venir, i el nostre planeta feia temps que donava continus senyals d’alarma i de cansament, ningú no preveia que, a causa d’un virus, el món es paralitzaria, que tothom hauria d’aturar o de reorientar la seva activitat, que la gran majoria de nosaltres ens hauríem de confinar a casa –altres, però, seguirien treballant a ritme frenètic i exposant la seva vida més enllà del compliment ètic de la seva professió– i que res seria com abans.
Qui s’havia d’imaginar que, davant la gran pandèmia de la COVID-19, les nostres vides es veurien sacsejades, que les escoles i els centres educatius tancarien les seves portes i que la nova situació ens obligaria –a totes i a tots– a reconduir la docència i a repensar els espais, els temps, els horaris, els contextos, els aprenentatges i els actors educatius.
Qui ens ho havia de dir, que la nostra societat avançaria cap a una ràpida digitalització, que s’accelerarien moltes tendències tecnològiques que començaven a despuntar i que gran part de nosaltres –grans i joves– desplegaríem la nostra quotidianitat a través d’una realitat virtual, on família i escola formarien un excel·lent tàndem educatiu, per tal que la vida –per als infants i els joves– continués endavant i tot seguís funcionant i posant en relleu la gran importància de l’objectiu 4 dels ODS de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, Educació de qualitat: “Garantir una educació inclusiva per a totes i tots i promoure oportunitats d'aprenentatge duradores que siguin de qualitat i equitatives”.
Res ens feia sospitar que el nostre vocabulari es veuria amarat de noves paraules, repetides hipnòticament que, com si de mantres es tractessin, ocuparien el nostre espai vital de (des) confinament, i que, ràpidament, ens hi familiaritzaríem. I, en efecte, irremeiablement, el nostre parlar s’impregnà de mots que mai abans no havíem utilitzat amb tanta devoció. Primer, tots aquells termes que feien al·lusió al confinament, a l’estat d’alarma, a l’emergència sanitària, als serveis mínims, a les persones que tenen cura dels altres, als comitès tècnics i científics, a la pandèmia, a les compareixences, a les competències i, malauradament, a les incompetències. Després, hem acollit, a la nostra “nova normalitat”, aquells mots que fan referència a l’etapa de postconfinament, de desconfinament progressiu i de desescalada per regions sanitàries.
La nostra realitat personal i professional es veu, ara, immersa en fases, en protocols d’actuació, en mesures de protecció, amb falta de mobilitat, en prolongacions de períodes de desconfinament, amb mesures de desinfecció i de prevenció de contagis, amb sistemes de recompte, amb restriccions de mobilitat i amb directrius sobre reapertures i normes sanitàries per evitar el risc de rebrot.
Amb l’actual situació, els estudiants, el professorat i la comunitat trenen un emergent glossari farcit de renovats significats: fake news, benestar, acompanyament emocional, recursos educatius per al desconfinament, teletreball, videoconferències, suport educatiu postconfinament, nous dispositius, tecnologies, plataformes virtuals, accés a internet, bretxes digitals, tasques escolars, acció tutorial online, situació de vulnerabilitat, educació fora de l’escola, elaboració d’itineraris educatius, necessitats d’infants i de joves, ampliació de recursos públics, mesures d’urgència educativa, garantia de la socialització, desenvolupament de la solidaritat, blended learning, webinar, ensenyament híbrid, no presencialitat, desdoblaments, ràtios, el repensar l’oferta educativa, estiu enriquit i, també, com no, davant tanta incertesa, el començar el curs acadèmic vinent amb la màxima normalitat possible mentre apliquem les mesures sanitàries de protecció convenients.
Hi ha qui diu que res tornarà a ser com abans, i, tal vegada, qui sap, potser millor, si tenim en compte que dos mesos de confinament, amb la conseqüent reducció de la mobilitat humana i de l’activitat productiva, han propiciat una millora en aspectes mediambientals i de consciència ciutadana sobre consum responsable i de proximitat. No tot ha estat negatiu. Tenim molt per aprendre respecte noves maneres de viure més respectuoses amb el nostre entorn. Disposem, per endavant, d’un gran debat i de molta feina. Ens agradaria albirar que les “noves normalitats” es traduiran en “noves oportunitats” per al curs vinent. Mentrestant, que passeu un molt bon estiu!
Secció de Sociologia i Educació de l'Institut d’Estudis Ilerdencs
Lola Abelló, Ernest Caufapé, Clara López, Raül Manzano, Deli Miró, Miquel Sabaté
Qui s’havia d’imaginar que, davant la gran pandèmia de la COVID-19, les nostres vides es veurien sacsejades, que les escoles i els centres educatius tancarien les seves portes i que la nova situació ens obligaria –a totes i a tots– a reconduir la docència i a repensar els espais, els temps, els horaris, els contextos, els aprenentatges i els actors educatius.
Qui ens ho havia de dir, que la nostra societat avançaria cap a una ràpida digitalització, que s’accelerarien moltes tendències tecnològiques que començaven a despuntar i que gran part de nosaltres –grans i joves– desplegaríem la nostra quotidianitat a través d’una realitat virtual, on família i escola formarien un excel·lent tàndem educatiu, per tal que la vida –per als infants i els joves– continués endavant i tot seguís funcionant i posant en relleu la gran importància de l’objectiu 4 dels ODS de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, Educació de qualitat: “Garantir una educació inclusiva per a totes i tots i promoure oportunitats d'aprenentatge duradores que siguin de qualitat i equitatives”.
Res ens feia sospitar que el nostre vocabulari es veuria amarat de noves paraules, repetides hipnòticament que, com si de mantres es tractessin, ocuparien el nostre espai vital de (des) confinament, i que, ràpidament, ens hi familiaritzaríem. I, en efecte, irremeiablement, el nostre parlar s’impregnà de mots que mai abans no havíem utilitzat amb tanta devoció. Primer, tots aquells termes que feien al·lusió al confinament, a l’estat d’alarma, a l’emergència sanitària, als serveis mínims, a les persones que tenen cura dels altres, als comitès tècnics i científics, a la pandèmia, a les compareixences, a les competències i, malauradament, a les incompetències. Després, hem acollit, a la nostra “nova normalitat”, aquells mots que fan referència a l’etapa de postconfinament, de desconfinament progressiu i de desescalada per regions sanitàries.
La nostra realitat personal i professional es veu, ara, immersa en fases, en protocols d’actuació, en mesures de protecció, amb falta de mobilitat, en prolongacions de períodes de desconfinament, amb mesures de desinfecció i de prevenció de contagis, amb sistemes de recompte, amb restriccions de mobilitat i amb directrius sobre reapertures i normes sanitàries per evitar el risc de rebrot.
Amb l’actual situació, els estudiants, el professorat i la comunitat trenen un emergent glossari farcit de renovats significats: fake news, benestar, acompanyament emocional, recursos educatius per al desconfinament, teletreball, videoconferències, suport educatiu postconfinament, nous dispositius, tecnologies, plataformes virtuals, accés a internet, bretxes digitals, tasques escolars, acció tutorial online, situació de vulnerabilitat, educació fora de l’escola, elaboració d’itineraris educatius, necessitats d’infants i de joves, ampliació de recursos públics, mesures d’urgència educativa, garantia de la socialització, desenvolupament de la solidaritat, blended learning, webinar, ensenyament híbrid, no presencialitat, desdoblaments, ràtios, el repensar l’oferta educativa, estiu enriquit i, també, com no, davant tanta incertesa, el començar el curs acadèmic vinent amb la màxima normalitat possible mentre apliquem les mesures sanitàries de protecció convenients.
Hi ha qui diu que res tornarà a ser com abans, i, tal vegada, qui sap, potser millor, si tenim en compte que dos mesos de confinament, amb la conseqüent reducció de la mobilitat humana i de l’activitat productiva, han propiciat una millora en aspectes mediambientals i de consciència ciutadana sobre consum responsable i de proximitat. No tot ha estat negatiu. Tenim molt per aprendre respecte noves maneres de viure més respectuoses amb el nostre entorn. Disposem, per endavant, d’un gran debat i de molta feina. Ens agradaria albirar que les “noves normalitats” es traduiran en “noves oportunitats” per al curs vinent. Mentrestant, que passeu un molt bon estiu!
Secció de Sociologia i Educació de l'Institut d’Estudis Ilerdencs
Lola Abelló, Ernest Caufapé, Clara López, Raül Manzano, Deli Miró, Miquel Sabaté