CONFINAMENT: EFECTIVITAT I FUTUR

En la nostra situació actual, l'aïllament social o el confinament i la quarantena dels malalts lleus i de les persones que han estat en contacte amb ells són les millors mesures per evitar o retardar la transmissió de virus a nivell comunitari.

Des del Instituto de Biocomputación y Física de Sistemas Complejos de la Universidad de Zaragoza (BIFI), organisme que, a hores d'ara, estudia com evolucionarà la malaltia a Espanya, per tal que el sistema sanitari pugui avançar-se a la malaltia i no es col·lapsi, aplicant models matemàtics, s'indica que el temps és la clau de tota aquesta emergència. "Les quarantenes i el confinament retarden l'aparició del pic de la malaltia, la qual cosa és molt important perquè ens permetrà adaptar el sistema sanitari a un flux contagiós dues vegades més ràpid que la grip, i deu vegades més letal ".

La seva recerca està centrada en predir l'evolució de la pandèmia per evitar que el sistema sanitari se saturi. Les mesures d’aïllament, el tancament de col·legis, universitats i llocs de treball que limiten al màxim l'exposició és la millor eina per aconseguir-ho.

La casuística per SARS-CoV-2 mostra un increment molt lent, tot i que, de cop i volta, entra en una fase exponencial, i el nombre de casos creix de forma explosiva. És a dir, dos d’aquests es converteixen en quatre, quatre, en vuit, i així successivament. Això és el que està passant aquí nostre país i, per això, la intervenció és molt important i d'això en depèn l'evolució del procés.

El confinament no servirà per contenir l'efecte del Coronavirus perquè el seu avanç a noves  zones és inevitable, però, sens dubte, permet que s’alenteixi el nombre de persones infectades en un temps concret i aquest alentiment permetrà que el sistema sanitari no es vegi col·lapsat, com s’està preveient i que, en algunes ciutats, és ja, desgraciadament, una realitat.

Si observem la gràfica publicada per Ignacio López-Goñi, podem destacar que els efectes derivats de l’aïllament no es manifesten de manera immediata. Segons els experts, s’evidencien després d'uns quinze dies d'iniciat aquest, i, a partir d'aquest moment, es pot apreciar un retardament en la incidència de la malaltia: la corba es manifesta amb una zona d'aplanament notable, però, per contra, s'allarga en el temps.

 

Els resultats obtinguts a la Xina demostren que la quarantena, el distanciament social i l'aïllament de les poblacions infectades poden contenir l'epidèmia.

Segons el Dr. Roy M. Anderson (The Lancet, 2020), en el pitjor dels escenaris, el 60% de la població es pot contaminar. El distanciament social per part d'individus i comunitats té un gran impacte, i els esforços de mitigació redueixen, en gran mesura, la transmissió. La velocitat de propagació inicial de l'epidèmia, el seu temps de duplicació o el temps mitjà que triga una persona contagiada a transmetre la infecció a altres i la durada probable de l'epidèmia, està determinada per factors com són: el temps transcorregut des del contagi fins que una persona és transmissora per a altres i la durada mitjana de la infecciositat. Com a exemple comparatiu, podem indicar que a la pandèmia d’Influença A, H1N1 de l'any 2009, (virus de la grip), en la majoria de les persones contagiades, es va observar un dia més o menys d’infecciositat, i uns pocs dies d’aquesta, en valor màxim, per a altres. Per contra, per al coronavirus actual, l'interval de dies d'infectivitat, s'estima en 4, 4-7,5 dies, més semblant al virus del  SARS, més tradicional.

Un tema clau per als epidemiòlegs és ajudar els encarregats de formular polítiques a decidir els objectius principals de la mitigació, per exemple; minimitzar la morbiditat i la mortalitat associada; evitar un pic epidèmic que sobrepassi els serveis d'atenció mèdica; mantenir els efectes en l'economia dins de nivells manejables i aplanar la corba epidèmica; esperar el desenvolupament i la fabricació de vacunes a gran escala i teràpies amb medicaments antivírics.

El potencial impacte econòmic negatiu, de l’autoaïllament o la quarantena obligatòria, amb gran probabilitat, serà molt greu i de difícil solució posterior.

El desenvolupament de la vacuna està en marxa, s'han iniciat ja assajos en  fase 3. Aquest procés portarà temps i és probable que estiguem a una distància d'1 any a 18 mesos d'una producció substancial d’aquestes.

Al Regne Unit, el govern de Boris Johnson, inicialment, va intentar mantenir un equilibri per evitar un desastre econòmic, però, a hores d'ara, ja ha adoptat mesures restrictives, després que l'executiu optés per intentar "endarrerir", en lloc de contenir l'expansió del Coronavirus, estratègia que la OMS va qüestionar durament. Londres ha adoptat ja mesures, com el tancament de col·legis i la limitació dels moviments; i aconsella els ciutadans que presentin símptomes, fins i tot de refredat, que es quedin a casa seva.

Angela Merkel ha afirmat que la solució a la crisi sanitària no ha de ser exclusivament nacional, sinó que els governs europeus s'han de coordinar per combatre-la: "Estem convençuts que només ho aconseguirem superar si mantenim la cohesió europea".

Les característiques epidemiològiques conegudes apunten a prioritats urgents. Escurçar el temps des de l'inici dels símptomes fins a l'aïllament és vital, ja que redueix la transmissió i és probable que col·labori a disminuir l'epidèmia. No obstant això, també calen estratègies per reduir el contagi a la llar, donar suport al tractament i al diagnòstic   nucli familiar, i avaluar i minimitzar els efectes negatius sobre l'economia, conseqüència directa de la disminució d'activitat en empreses i comerços.

Els governs han d'abordar decisions difícils, amb conseqüències sobre l'economia, però, en aquest moment, ha de prevaler la salut. La forma en què les persones responen als consells sobre la millor manera de prevenir la transmissió és tan important com les accions governamentals. Hem de recordar que el comportament individual és crucial per controlar la propagació del Coronavirus.

Les estratègies de comunicació de govern per mantenir informat el públic sobre la millor manera d'evitar la infecció són vitals, igual que el suport addicional per gestionar la recessió econòmica.

La reducció del trànsit i del moviment no influeix en el volum total d'infectats, excepte en el fet  que retarda l'aparició del pic de la malaltia, i això permet guanyar temps per adoptar mesures correctes. Restringir la mobilitat només té efectivitat si va acompanyada de decisions complementàries, com l'aïllament, perquè tolera distribuir, en el temps, l'aparició de casos, i, fins i tot, baixar la seva incidència, i així es poden gestionar els recursos del sistema de salut d'una manera més eficaç. És fonamental que el nostre sistema sanitari no col·lapsi. Perquè és una malaltia que, amb assistència sanitària, és molt menys nociva i molt menys mortal que sense aquesta.

No hi ha cap sistema sanitari, per molt avançat que sigui, que estigui preparat per a aquesta pandèmia. No és el mateix ingressar 200 malalts al dia que 200 a la setmana.

El Dr. Tedros Adhanom Gebreyesus, director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), comentava recentment que al llarg de l'última setmana s'ha apreciat un augment mundial de la propagació del Coronavirus. Ja no només el nombre de casos és més gran a la resta del món que a la Xina —epicentre de l'origen del virus— sinó també el nombre de persones que hi han mort.

Sens dubte, la forma més efectiva de prevenir infeccions i salvar vides és trencar les cadenes de propagació. A això hi contribueix, de forma eficaç i eficient, la ràpida aplicació de les mesures de distanciament social, entre les quals destaquen el tancament de centres d'ensenyament i la cancel·lació d'esdeveniments esportius i altres reunions, així com l'aplicació de mesures higièniques.

"Les mesures de distanciament social poden ajudar a reduir la transmissió i permetre que els sistemes de salut facin front a la situació", —assegura el director general de la OMS— , mentre que "rentar-se les mans o tossir al colze pot reduir el risc per a un mateix i per als altres. Cap mesura és suficient per si mateixa per aturar la propagació de virus i és urgent la realització de les proves diagnòstiques, l'aïllament i el rastreig de contactes, ja que tot això constitueix la columna vertebral de la resposta a la lluita contra el nou Coronavirus.  La forma més efectiva de prevenir infeccions i salvar vides és trencar les cadenes de transmissió ".

També ha indicat que la OMS recomana que tots els casos confirmats, fins i tot els lleus, quedin confinats en centres de salut, per evitar-ne la seva difusió i proporcionar una atenció adequada. Els sistemes sanitaris dels països rics ja funcionen al 95% de la seva capacitat i quan arriba una emergència com aquesta és molt difícil de controlar.

La incertesa sobre l'evolució de l'epidèmia és el principal problema a què s'enfronten les persones confinades a casa seva.

Una situació que genera diferents reaccions i efectes secundaris en l'estat anímic dels ciutadans. El Dr. Rafael Ballester Arnal, catedràtic de Psicologia Clínica de la Salut de la Universitat Jaume I de Castelló, i vocal de la Junta Directiva de l'Associació Espanyola de Psicologia Clínica i Psicopatologia, destaca: "Com passa en totes les situacions de crisi, el que més ens afecta és la incertesa: com evolucionarà l'epidèmia, quin impacte provocarà sobre la salut pública a curt, mitjà i llarg termini, quins efectes econòmics i socials tindrà al nostre país i com tot això ens afectarà més personalment a nosaltres mateixos i al nostre entorn més proper. La millor vacuna contra la incertesa és la informació, transmetre d'una forma precisa, senzilla i veraç el que sabem fins ara d'aquesta malaltia. I immediatament infondre seguretat, la qual es deriva de tenir la sort de disposar d'un dels millors sistemes sanitaris públics del món ".

Permetre el contagi per aconseguir la immunitat no és una opció en la lluita contra el Coronavirus. No en sabem prou de la malaltia que en desencadena aquest virus. La Dra. Dorit Nitzan, apunta: "És un virus nou i hem d'aprendre sobre ell. Causa immunitat? O és com la grip, i canvia cada any i cal seguir-lo? No en sabem prou i un paquet integral de mesures molt bàsiques de salut pública és el més adequat”.

QUÈ PASSARÀ QUAN FINALITZI EL CONFINAMENT?

Amb gran probabilitat, el Coronavirus seguirà entre nosaltres, probablement controlat pels factors climàtics i, tal i com succeeix amb el virus de la grip, podrem tenir episodis que es repetiran al llarg dels anys, generalment en mesos de baixa temperatura. Si disposem de vacunes i de tractament, com és de desitjar, el podrem controlar, tal com es fa amb la grip.

La pregunta que encara ens queda per respondre, referent aquest tema, és la relativa a la immunitat.

Un cop superada la malaltia causada pel Coronavirus, el pacient es podrà tornar a infectar? Coneixem poc aquest nou virus i en desconeixem si la immunitat que es pugui generar podrà impedir una reinfecció. Davant la notícia que hi ha persones que s'han curat i que tornen a donar positiu, com s'ha descrit en alguns casos a la Xina, les autoritats sanitàries han imposat un aïllament de 14 dies als que es donin per curats.

Els experts afirmen que hi ha diverses formes per les quals els pacients donats d'alta poden contagiar-se amb el mateix virus. Les persones convalescents podrien no tenir suficients anticossos per desenvolupar la immunitat i per això es poden infectar de nou.

Alguns dels primers casos de "reinfecció" a la Xina han estat atribuïts a discrepàncies en els exàmens del laboratori. El 21 de febrer, un pacient que va ser donat d'alta en un centre de salut a la ciutat xinesa de Chengdu va ser reingressat deu dies després en donar positiu en un examen de control. El Dr. Lei Xuezhong, sotsdirector del centre de malalties infeccioses de l'Hospital de la Xina Occidental, va evidenciar que els hospitals estaven analitzant mostres de nas i gola, per decidir si els pacients podien ser donats d'alta, però que en realitzar noves proves estaven detectant el virus a partir de mostres obtingudes al tracte respiratori inferior.

En definitiva, i arran dels estudis realitzats, podem apuntar que, després que algú hagi estat infectat per SARS-CoV-2, forma anticossos, i per això, és d'esperar que no es pugui reinfectar per la mateixa soca vírica.

ASPECTES QUE HEM DE DESTACAR

• Mantenir l’aïllament i seguir les recomanacions del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social i de la Conselleria de Salut, que afavoreix una distribució en el temps dels casos de malaltia per SARS-CoV-2.

• La distribució dels casos positius, al llarg de el temps disminueix el col·lapse en hospitals i clíniques.

• Finalitzat el període de confinament, el virus continuarà actiu, encara que la seva incidència no serà tan notable entre la població.

• No es preveu que quan un pacient superi el procés víric, pugui reinfectar-se, ja que sembla demostrada la producció d'anticossos i, per tant, la protecció per acció del seu sistema immune.

• La producció de vacunes i fàrmacs actius per prevenir i curar la malaltia ocasionada pel virus SARS-CoV-2 està ja en fase d'assajos clínics, i és esperable que abans de 18 mesos en puguem disposar.

• L'efecte sobre l'economia i els canvis en les relacions i activitats que succeiran a aquesta pandèmia modificaran, sens dubte, el desenvolupament de la societat en l’àmbit mundial.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

• Roy M. Anderson, Hans Heesterbeek, Don Klinkenberg & T Déirdre Hollingsworth: How will country-based mitigation measures influence the course of the COVID-19 epidemic? Published Online. March 6, 2020, https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30567-5.

• Isaac Ghinai, Tristan D. McPherson, Jennifer C. Hunter, Hannah L. Kirking, Demian Christiansen, Kiran Joshi, Rachel Rubin, Shirley Morales-Estrada, Stephanie R. Black, Massimo Pacilli, Marielle J. Fricchione, Rashmi K. Chugh, Kelly A. Walblay, N. Seema Ahmed, William C Stoecker, Nausheen F. Hassan, Deborah P. Burdsall, Heather I. Reese, Megan Wallace, Chen Wang, Darcie Moeller, Jacqueline Korpics, Shannon A. Novosad, Isaac Benowitz, Max W. Jacobs, Vishal S. Dasari, Megan T. Patel, Judy Kauerauf, E. Matt Charles, Ngozi O. Ezike, Victòria Chu, Clara M Midgley, Melissa A. Rolfes, Susan I. Gerber, Xiaoyan Lu, Stephen Lindstrom, Jennifer R. Verani, Jennifer I. Layden (for the Illinois COVID-19 Investigation Team):  First known person -to-person transmission of severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2) in the USA. Published Online. March 12, 2020, https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30607-3.

• Ignacio Lopez-Goñi (2020): Frenar la corba del coronavirus: la vacuna som tots. El Nacional.cat.

Maria Àngels Calvo Torras[1]

[1] Article original publicat en castellà a la Newsletter de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (març de 2020). Text traduït al català per Carmina Nogareda.