Una mirada cap a l´horitzó de la transició
07/05/2020
La irrupció sobtada i inesperada de la pandèmia per Covid-19 ha fet trontollar els maons de l´estil de vida al que estàvem adaptats actualment, sembrant el caos i la incertesa en el panorama individual, sanitari, laboral, econòmic i social.
I és que les epidèmies, juntament amb la fam i les guerres, han estat, tradicionalment, un dels grans mals que han amenaçat la humanitat.
Socialment, hem hagut d´aprendre a mantenir una distància inter-personal de seguretat i a restringir la mobilitat, en un context en el que, paradoxalment, mai com fins ara, la densitat de població en nuclis urbans havia estat tan elevada ni el fenomen de la globalització tan estès.
Des d´una visió mèdica, en els moments inicials, alguns signes d´alerta van ser l´observació de quadres d´infecció respiratòria de causa desconeguda, que no només afectava a persones d´edat avançada, sinó també a adults joves sans. En segon lloc, una taxa de mortalitat estimada propera al 2% (en estudis inicials)1. I en tercer lloc, un índex de propagació exponencial en el qual cada persona podia transmetre la malaltia a unes altres dues o tres persones2. La contenció ha resultat més difícil que altres brots perquè persones amb símptomes lleus o en fase pre-simptomàtica també podien propagar la malaltia.
Sota una perspectiva global, alguns dels reptes sanitaris que els estats han hagut d´afrontar passen per les millores en el cribratge poblacional massiu; la detecció de les persones malaltes, mitjançant les proves diagnòstiques, la disponibilitat de les proves diagnòstiques, la disposició dels equips de protecció, especialment pels treballadors en l´àmbit sanitari, l´establiment d´un tractament eficaç i el desenvolupament d´una vacuna.
Tots aquests reptes han confluït en un punt: el canvi és ben present en la dimensió biològica de la vida, i a vegades els canvis ens assalten de manera dolorosa, sobrevinguda i inesperada. Aquesta pandèmia ha posat a prova la nostra capacitat d´adaptació al canvi (individual, comunitari i institucional), un cop més, com tantes altres vegades al llarg de la història. Probablement el millor signe d´esperança sigui la manifestació de la força transformadora dels éssers humans. Altres signes a destacar són la resiliència del sistema sanitari que, amb pitjor o millor fortuna, no ha exclòs cap persona de l´assistència (cosa que no passa amb els sistemes d´altres països). També les onades de solidaritat i unió de milers de persones que, de manera altruista i espontània, han posat els seus talents al servei del bé comú, així com moltes empreses han sabut re- inventar-se i ajustar la seva producció a les necessitats poblacionals.
Una última reflexió, una de les propostes que ha emergit amb força ha estat la instauració del teletreball, que en l’àmbit sanitari s´anomena telemedicina4. Si bé, per algunes praxis administratives pot tenir la seva aplicabilitat, convé tenir present, per una banda, que l´acte mèdic requereix, en molts casos, realitzar una exploració física. Per altra banda, que la comunicació telemàtica té el seu propi lloc i caldrà una mirada atenta a les seves repercussions com a via de comunicació efectiva que busca diagnosticar problemes de salut i acompanyar amb humilitat.
Aquests i altres aspectes s´hauran de tenir en compte a l´hora de fer una valoració de les iniciatives estructurals per tal que aquestes no se serveixin del caos, de la confusió o de la crisi per instaurar una atenció sanitària deshumanitzada i deshumanitzadora. Cal procurar que els instruments que haurien de ser un medi a disposició de les persones no acabin esdevenint un objectiu en si mateix relegant la persona en darrer lloc.
La història d´aquesta pandèmia, és una història del triomf de la vida. Una vida on els processos de transformació i renaixement hi són presents.
Meritxell Calderó
Bibliografia
1.- Wang, Chen, et al. "A novel coronavirus outbreak of global health concern." The Lancet. 395.10223 (2020): 470-473.
2.- Gates, Bill. "Responding to Covid-19: a once-in-a-century pandemic?." New England Journal of Medicine 382.18 (2020): 1677-1679.
4.- Hollander, Judd E., and Brendan G. Carr. "Virtually perfect? Telemedicine for COVID-19." New England Journal of Medicine (2020).
5.- Gandhi, Rajesh T., John B. Lynch, and Carlos del Rio. "Mild or Moderate Covid- 19." New England Journal of Medicine (2020).
I és que les epidèmies, juntament amb la fam i les guerres, han estat, tradicionalment, un dels grans mals que han amenaçat la humanitat.
Socialment, hem hagut d´aprendre a mantenir una distància inter-personal de seguretat i a restringir la mobilitat, en un context en el que, paradoxalment, mai com fins ara, la densitat de població en nuclis urbans havia estat tan elevada ni el fenomen de la globalització tan estès.
Des d´una visió mèdica, en els moments inicials, alguns signes d´alerta van ser l´observació de quadres d´infecció respiratòria de causa desconeguda, que no només afectava a persones d´edat avançada, sinó també a adults joves sans. En segon lloc, una taxa de mortalitat estimada propera al 2% (en estudis inicials)1. I en tercer lloc, un índex de propagació exponencial en el qual cada persona podia transmetre la malaltia a unes altres dues o tres persones2. La contenció ha resultat més difícil que altres brots perquè persones amb símptomes lleus o en fase pre-simptomàtica també podien propagar la malaltia.
Sota una perspectiva global, alguns dels reptes sanitaris que els estats han hagut d´afrontar passen per les millores en el cribratge poblacional massiu; la detecció de les persones malaltes, mitjançant les proves diagnòstiques, la disponibilitat de les proves diagnòstiques, la disposició dels equips de protecció, especialment pels treballadors en l´àmbit sanitari, l´establiment d´un tractament eficaç i el desenvolupament d´una vacuna.
Tots aquests reptes han confluït en un punt: el canvi és ben present en la dimensió biològica de la vida, i a vegades els canvis ens assalten de manera dolorosa, sobrevinguda i inesperada. Aquesta pandèmia ha posat a prova la nostra capacitat d´adaptació al canvi (individual, comunitari i institucional), un cop més, com tantes altres vegades al llarg de la història. Probablement el millor signe d´esperança sigui la manifestació de la força transformadora dels éssers humans. Altres signes a destacar són la resiliència del sistema sanitari que, amb pitjor o millor fortuna, no ha exclòs cap persona de l´assistència (cosa que no passa amb els sistemes d´altres països). També les onades de solidaritat i unió de milers de persones que, de manera altruista i espontània, han posat els seus talents al servei del bé comú, així com moltes empreses han sabut re- inventar-se i ajustar la seva producció a les necessitats poblacionals.
Una última reflexió, una de les propostes que ha emergit amb força ha estat la instauració del teletreball, que en l’àmbit sanitari s´anomena telemedicina4. Si bé, per algunes praxis administratives pot tenir la seva aplicabilitat, convé tenir present, per una banda, que l´acte mèdic requereix, en molts casos, realitzar una exploració física. Per altra banda, que la comunicació telemàtica té el seu propi lloc i caldrà una mirada atenta a les seves repercussions com a via de comunicació efectiva que busca diagnosticar problemes de salut i acompanyar amb humilitat.
Aquests i altres aspectes s´hauran de tenir en compte a l´hora de fer una valoració de les iniciatives estructurals per tal que aquestes no se serveixin del caos, de la confusió o de la crisi per instaurar una atenció sanitària deshumanitzada i deshumanitzadora. Cal procurar que els instruments que haurien de ser un medi a disposició de les persones no acabin esdevenint un objectiu en si mateix relegant la persona en darrer lloc.
La història d´aquesta pandèmia, és una història del triomf de la vida. Una vida on els processos de transformació i renaixement hi són presents.
Meritxell Calderó
Bibliografia
1.- Wang, Chen, et al. "A novel coronavirus outbreak of global health concern." The Lancet. 395.10223 (2020): 470-473.
2.- Gates, Bill. "Responding to Covid-19: a once-in-a-century pandemic?." New England Journal of Medicine 382.18 (2020): 1677-1679.
4.- Hollander, Judd E., and Brendan G. Carr. "Virtually perfect? Telemedicine for COVID-19." New England Journal of Medicine (2020).
5.- Gandhi, Rajesh T., John B. Lynch, and Carlos del Rio. "Mild or Moderate Covid- 19." New England Journal of Medicine (2020).