LES VOLUNTATS ANTICIPADES EN TEMPS DE LA COVID-19
15/06/2020
Les voluntats anticipades, en relació a tractaments mèdics futurs, també conegudes com a instruccions prèvies, es regulen, per primer cop, en el Conveni del Consell d’Europa sobre Drets de l’Home i la Biomedicina, signat a Oviedo el 4 d’abril de 1997, en vigor a Espanya des d’1 de gener de 2000, on s’identifiquen com a “desitjos expressats anteriorment” respecte d’una intervenció mèdica futura i en el cas que, arribat el moment, hom no pugui manifestar la seva voluntat.
La manifestació de voluntats anticipades sobre el tractament mèdic és un acte realitzat en exercici de l’autonomia de la intenció de la persona, que s’ha de veure com a gest de la pròpia dignitat.
Aquestes voluntats tenen alguna semblança amb el testament, atès que consisteixen en una disposició d’intencions que haurà de desplegar tots els efectes en un moment futur; però se’n diferencien en el fet que el testament produeix efectes després de la mort de la persona, mentre que les voluntats sobre tractament mèdic s’apliquen en el moment en què la persona és viva i, només, en relació a l’atenció mèdica i/o sanitària.
Dintre del territori de l’Estat, Catalunya és la primera comunitat autònoma que n’incorpora la norma internacional i en regula els seus requisits i efectes mitjançant la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre Drets a la Informació Concernents a la Salut i a l’Autonomia del Pacient. Posteriorment, han estat incorporades al Codi Civil de Catalunya, que les regula en l’art. 212-3.
En l’àmbit estatal, les voluntats anticipades estan reconegudes en la Llei 41/02, de 14 de novembre, Bàsica Reguladora de l’Autonomia del Pacient, que ha servit de fonament perquè totes les comunitats autònomes de l’Estat hagin promulgat normes sobre aquesta matèria, en especial en relació a la forma del seu atorgament i registre.
Aquestes voluntats es poden atorgar en document signat davant notari, i també en notificació firmada davant de tres testimonis, els quals no poden tenir parentiu directe ni vinculació econòmica, per una persona major d’edat —major de 18 anys— i que tingui plena capacitat d’obrar.
Poden incloure disposicions sobre la donació d’òrgans i l’enterrament, o la incineració, i també la designació d’una persona que, en representació de l’atorgant, rebi la informació sobre el seu estat de salut i decideixi sobre el seu tractament.
En el document de voluntats anticipades hom deixa per escrit les instruccions sobre el tractament mèdic que vol rebre, per si, arribat el cas, no ho pot decidir. Per tal que tingui validesa i eficàcia, el seu contingut no pot ser contrari a l’ordenament jurídic, ni a la pràctica mèdica, i s’ha de correspondre amb la situació de fet en què es trobi la persona quan se li hagi d’aplicar.
S’ha establert un registre estatal de voluntats anticipades/instruccions prèvies, que està interrelacionat amb els protocols de les comunitats autònomes, i, d’aquesta manera, els professionals sanitaris poden consultar l’existència i el contingut de voluntats anticipades des del primer moment en què hagi d’assistir una persona que no estigui en condicions de manifestar la seva voluntat. Tot i així, hom pot lliurar el document al centre de salut i/o hospital on sigui assistit perquè en tramiti el corresponent registre.
En temps de pandèmia per la Covid-19, i de confinament domiciliari, és possible que moltes persones hagin sentit la necessitat d’atorgar voluntats anticipades en relació al tractament mèdic que desitgen rebre, i que tinguin dificultats per desplaçar-se fins a una notaria. Per això és convenient recordar que poden deixar escrita la seva intenció davant tres testimonis, que poden ser veïns, amics, personal del centre sanitari, o de la residència, on estiguin ingressats. I que, arribat el cas, aquests poden lliurar el document al centre sanitari on siguin assistits.
Totes les comunitats autònomes, en les seves pàgines web de sanitat i salut, informen sobre les voluntats anticipades, i faciliten model i formularis per a la seva declaració, firma, i registre, la qual cosa pot resultat molt útil en el temps en què vivim.
En el cas d’atorgar el document, és convenient comentar-ho amb algú de confiança; per tal de disposar sobre l’enterrament i encarregar-li les gestions.
Dr. Josep Corbella i Duch, advocat
La manifestació de voluntats anticipades sobre el tractament mèdic és un acte realitzat en exercici de l’autonomia de la intenció de la persona, que s’ha de veure com a gest de la pròpia dignitat.
Aquestes voluntats tenen alguna semblança amb el testament, atès que consisteixen en una disposició d’intencions que haurà de desplegar tots els efectes en un moment futur; però se’n diferencien en el fet que el testament produeix efectes després de la mort de la persona, mentre que les voluntats sobre tractament mèdic s’apliquen en el moment en què la persona és viva i, només, en relació a l’atenció mèdica i/o sanitària.
Dintre del territori de l’Estat, Catalunya és la primera comunitat autònoma que n’incorpora la norma internacional i en regula els seus requisits i efectes mitjançant la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre Drets a la Informació Concernents a la Salut i a l’Autonomia del Pacient. Posteriorment, han estat incorporades al Codi Civil de Catalunya, que les regula en l’art. 212-3.
En l’àmbit estatal, les voluntats anticipades estan reconegudes en la Llei 41/02, de 14 de novembre, Bàsica Reguladora de l’Autonomia del Pacient, que ha servit de fonament perquè totes les comunitats autònomes de l’Estat hagin promulgat normes sobre aquesta matèria, en especial en relació a la forma del seu atorgament i registre.
Aquestes voluntats es poden atorgar en document signat davant notari, i també en notificació firmada davant de tres testimonis, els quals no poden tenir parentiu directe ni vinculació econòmica, per una persona major d’edat —major de 18 anys— i que tingui plena capacitat d’obrar.
Poden incloure disposicions sobre la donació d’òrgans i l’enterrament, o la incineració, i també la designació d’una persona que, en representació de l’atorgant, rebi la informació sobre el seu estat de salut i decideixi sobre el seu tractament.
En el document de voluntats anticipades hom deixa per escrit les instruccions sobre el tractament mèdic que vol rebre, per si, arribat el cas, no ho pot decidir. Per tal que tingui validesa i eficàcia, el seu contingut no pot ser contrari a l’ordenament jurídic, ni a la pràctica mèdica, i s’ha de correspondre amb la situació de fet en què es trobi la persona quan se li hagi d’aplicar.
S’ha establert un registre estatal de voluntats anticipades/instruccions prèvies, que està interrelacionat amb els protocols de les comunitats autònomes, i, d’aquesta manera, els professionals sanitaris poden consultar l’existència i el contingut de voluntats anticipades des del primer moment en què hagi d’assistir una persona que no estigui en condicions de manifestar la seva voluntat. Tot i així, hom pot lliurar el document al centre de salut i/o hospital on sigui assistit perquè en tramiti el corresponent registre.
En temps de pandèmia per la Covid-19, i de confinament domiciliari, és possible que moltes persones hagin sentit la necessitat d’atorgar voluntats anticipades en relació al tractament mèdic que desitgen rebre, i que tinguin dificultats per desplaçar-se fins a una notaria. Per això és convenient recordar que poden deixar escrita la seva intenció davant tres testimonis, que poden ser veïns, amics, personal del centre sanitari, o de la residència, on estiguin ingressats. I que, arribat el cas, aquests poden lliurar el document al centre sanitari on siguin assistits.
Totes les comunitats autònomes, en les seves pàgines web de sanitat i salut, informen sobre les voluntats anticipades, i faciliten model i formularis per a la seva declaració, firma, i registre, la qual cosa pot resultat molt útil en el temps en què vivim.
En el cas d’atorgar el document, és convenient comentar-ho amb algú de confiança; per tal de disposar sobre l’enterrament i encarregar-li les gestions.
Dr. Josep Corbella i Duch, advocat