Comparteix el teu treball de recerca

Jornada

Comparteix el teu treball de recerca 

Dilluns 16 de març de 2026

18.00 h – Aula Magna de l’IEI 

L’alumnat d’ESO i batxillerat realitza investigacions amb la suficient qualitat com per dur a terme un dels darrers passos de tota recerca científica: la divulgació.

Com deia l’Anna Gené, professora de Didàctica de les Ciències Experimentals a la UdL, la ciència té un caràcter social i col·lectiu, posat en evidència no només per la història del coneixement que pretenem millorar, sinó i fonamentalment, pel fet de ser imprescindible el diàleg, el debat, la contrastació, el raonament, la crítica, la responsabilitat... La ciència ha de ser comunicada, és una activitat humana al servei de la comunitat.

Programa 

18.00 h – Presentació 

A càrrec de Marina Laplana Lafaja,  llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universitat de Lleida. Actualment és professora lectora en l’àrea de genètica a la Facultat de Medicina de la UdL i directora de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, dedicada a la divulgació científica.

 18.15 h - TRASPLANTAMENTS RENALS DE DONANT VIU: una donació pot canviar vides

• Autora: Aina Torres Espuña
• Institut: INS LA MITJANA
• Tutora: Laura Bergadà Bertran
• Resum: Aquest treball se centra en els trasplantaments renals de donant viu, un dels possibles tractaments per a les persones que pateixen insuficiència renal crònica. El contingut tractat inclou tant la part tècnica i mèdica com la social.

En la part teòrica s’explica l’anatomia del sistema urinari, les causes i tipus d’insuficiència renal i els principals tractaments, així com els requisits de compatibilitat, els riscos i beneficis i la situació actual de la donació d’òrgans a Catalunya. 

En la part pràctica, el treball aprofundeix en la voluntat de les persones de ser donants, analitzant la seva predisposició davant diferents situacions de donació i els factors que la condicionen. Aquesta secció també té un component social i de sensibilització, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la importància dels trasplantaments i la donació d’òrgans.

• Més informació: ENLLAÇ TDR AINA TORRES

18.30 h - ATÀXIA DE FRIEDREICH EN RATOLINS: ESTUDIS LOCOMOTORS I MOLECULARS

• Autor: Lorena Bunyesc Courcelle
• Institut: INS JOAN ORÓ
• Tutora: Esther Barragán Recasens

• Resum: Aquest treball investiga els efectes de la mutació FXN I151F a l'atàxia de Friedreich, una malaltia poc comuna que afecta la coordinació motora. La hipòtesi plantejada pretén certificar que els ratolins mutants presenten una disminució en les capacitats motores i canvis en paràmetres bioquímics en comparació amb ratolins sans.

Per comprovar-ho, es van realitzar proves de motricitat com ara Open Field, Hanging Wire i Rotarod, per tal d’avaluar la força, la resistència i l'activitat locomotora, que són els símptomes fonamentals de la malaltia. Els resultats mostren que els ratolins mutants tenen un rendiment físic inferior, coincidint amb els símptomes observats en pacients humans.

Aquest treball combina una part teòrica centrada en la genètica i les causes de la malaltia amb una part pràctica basada en l'ús de models animals. En conjunt, aporta coneixements útils per a futures investigacions sobre la FRDA.

• Més informació: 

https://drive.google.com/file/d/1jX6LQm7QNiP2rOrqWPWE4seWL6FG79P-/view?usp=drive_link

18.45 h –  DESCONSTRUINT EL CÀNCER: APLICACIÓ DE PREDICCIONS ESTRUCTURALS DE PROTEÏNES EN L’ESTUDI DEL CÀNCER COLORECTAL

• Autor: Pau Alfaro González
• Institut: INS GUINDÀVOLS
• Tutora: Mercè del Barrio Arranz

• Resum: El càncer colorectal (CCR) és una de les neoplàsies amb més incidència i mortalitat a escala mundial, i continua representant un repte clínic, principalment a causa de la metàstasi i l’heterogeneïtat tumoral. Aquesta heterogeneïtat dificulta la identificació de dianes terapèutiques i limita l’eficàcia i l’abast de les teràpies dirigides.

Tanmateix, recentment ha sorgit una nova possible diana terapèutica per metàstasis de CCR, la proteïna EMP1, que, es pensa, intervé en vies de senyalització que afavoreixen la plasticitat cel·lular i, en conseqüència, les metàstasis.

Addicionalment, el desenvolupament de programes de predicció estructural de proteïnes com AlphaFold (Premi Nobel de Química 2024), ha suposat un punt d’inflexió en la recerca biomèdica: aquestes eines permeten predir estructures tridimensionals altament fiables de proteïnes a partir d’una seqüència d’aminoàcids, facilitant l’estudi detallat de proteïnes i agilitzant el desenvolupament de fàrmacs proteics a costos molt baixos i accessibles. En aquest context, aquest treball busca aplicar tècniques de predicció estructural de proteïnes en l’estudi del CCR.

• Més informació: 

https://drive.google.com/file/d/13mXOILxpVC_RIiG0eh2xMZzAgR7Pt_jN/view?usp=

19:00 h - SPINAL MUSCULAR ATROPHY. EXPLORING MOTOR NEURON SIGNALLING PATHWAYS FOR DEVELOPMENT OF COMPLEMENTARY STRATEGIES 

• Autor: Aina Monerris Garcia
• Institut: INS RONDA
• Tutora: Inés Santoro

• Resum: L’atròfia muscular espinal (AME) és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la degeneració de les motoneurones a causa d’una reducció de la proteïna Survival Motor Neuron (SMN).

L’objectiu d’aquest projecte és investigar les vies de senyalització metabòlica vinculades a la patologia de l’AME per a la futura creació d’estratègies terapèutiques complementàries. Per a això, les cèl·lules mare pluripotents induïdes humanes (hiPSC) es diferencien en motoneurones per utilitzar-les com a model d’AME in vitro. Els elements analitzats són els efectes del tractament amb oligonucleòtids antisentit (ASO) sobre els nivells de la proteïna SMN i l’activitat de la via de senyalització mTOR a través del seu substrat 4E-BP1.

Els resultats mostren que el tractament amb ASO incrementa els nivells de SMN i que 4E-BP1 està sobreexpressat en motoneurones amb AME, tot i que mTOR es manté actiu. Aquest darrer resultat suggereix que altres vies o elements poden estar desfosforilant els substrats de mTOR, contribuint a l’alteració de la regulació de la síntesi proteica en l’AME. Aquests descobriments aporten una nova perspectiva per comprendre la complexitat del metabolisme en l’AME i donen suport als models d’hiPSC com a models d’investigació. 

• Més informació: ENLLAÇ A TDR

Secció de Biomedicina de l’IEI