Exposicions
La identitat perduda. El rostre, colección olorVISUAL
2.021
Espai iXZona Zero
Del 17 de setembre al 14 de novembre de 2021
L’exposició La identitat perduda. El rostre, colección olorVISUAL, és una producció de la Fundació Vila Casas en col·laboració amb la Fundació Ernesto Ventós i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Es podrà visitar a la Zona Zero de l’IEI entre el 17 de setembre i el 14 de novembre de 2021 i recull un conjunt d’obres d’art contemporani basades en el rostre i la identitat, procedents de la Fundació Ernesto Ventós.
Ernesto Ventós (1945-2020) va ser un barceloní amb una passió molt especial per l’art i les olors. A més de ser un reconegut professional en el món de les essències i artista, amb el nom de NASEVO, va ser un col·leccionista d’art que triava les obres per la seva colección olorVISUAL només quan li evocaven alguna vivència olfactiva. Aquest llegat artístic es reuneix actualment en la fundació que du el seu nom, Fundación Ernesto Ventós. Sord des de la infància, va prioritzar el sentit de l’olfacte per sobre de tota la resta, i enlloc de mirar les obres d’art, les olorava. Joan Brossa va donar nom a la col·lecció quan li va dir a l’Ernesto: “Jo faig poesia visual i tu, amb la col·lecció, fas olor visual”.
El rostre i tot el que aquest expressa, genera un ampli i interessant debat. Malgrat que la dita diu que “el rostre és el mirall de l’ànima”, el fotògraf Pierre Gonnord ho contradeia afirmant que “el rostre no és el mirall de l’ànima, sinó el mapa de la nostra vida”. Així, en les obres exposades podrem reflexionar sobre els rostres de les persones com a element identitari que es modifica amb el temps i les vivències en una societat postmoderna que ha perdut els seus pilars més sòlids i conviu amb una realitat líquida, com diu Z. Bauman (1925-2017), on preval la provisionalitat.
L’exposició compta amb un total de 44 obres, entre pintura, escultura, fotografia i vídeo. Un repàs dels rostres contemporanis de colección olorVISUAL i una unió ben particular i única entre obra plàstica i percepció olfactiva que no deixarà indiferent al públic. S’hi podrà observar, olorar i establir un vincle amb el que ens evoquen les diferents representacions artístiques i els records olfactius particulars que hi puguem relacionar. Estem convidats a anar-hi i olorar.
Ernesto Ventós (1945-2020) va ser un barceloní amb una passió molt especial per l’art i les olors. A més de ser un reconegut professional en el món de les essències i artista, amb el nom de NASEVO, va ser un col·leccionista d’art que triava les obres per la seva colección olorVISUAL només quan li evocaven alguna vivència olfactiva. Aquest llegat artístic es reuneix actualment en la fundació que du el seu nom, Fundación Ernesto Ventós. Sord des de la infància, va prioritzar el sentit de l’olfacte per sobre de tota la resta, i enlloc de mirar les obres d’art, les olorava. Joan Brossa va donar nom a la col·lecció quan li va dir a l’Ernesto: “Jo faig poesia visual i tu, amb la col·lecció, fas olor visual”.
El rostre i tot el que aquest expressa, genera un ampli i interessant debat. Malgrat que la dita diu que “el rostre és el mirall de l’ànima”, el fotògraf Pierre Gonnord ho contradeia afirmant que “el rostre no és el mirall de l’ànima, sinó el mapa de la nostra vida”. Així, en les obres exposades podrem reflexionar sobre els rostres de les persones com a element identitari que es modifica amb el temps i les vivències en una societat postmoderna que ha perdut els seus pilars més sòlids i conviu amb una realitat líquida, com diu Z. Bauman (1925-2017), on preval la provisionalitat.
L’exposició compta amb un total de 44 obres, entre pintura, escultura, fotografia i vídeo. Un repàs dels rostres contemporanis de colección olorVISUAL i una unió ben particular i única entre obra plàstica i percepció olfactiva que no deixarà indiferent al públic. S’hi podrà observar, olorar i establir un vincle amb el que ens evoquen les diferents representacions artístiques i els records olfactius particulars que hi puguem relacionar. Estem convidats a anar-hi i olorar.
