Jesús Mauri. Traces dels espais

2.022
Gòtika
Del 6 d'octubre a l'11 de desembre
PROPERAMENT


Jesús Mauri (Lleida, 1956-2018) feia del propi caminar una metàfora de construcció vital que va convertir en una experiència pictòrica d'incomparable sensibilitat i rigor poètic. Ben aviat pren consciència de que les rutes, conegudes o no, els llocs que a diari descobrim dibuixen possibles mapes mentals, que els conceptes sobre l'espai s'entrellacen en l'experiència del veure i travessar, que trepitjar arran de terra és complementari de mirar des del turó, i que perdre's pot ser tan valuós com sentir-se guiat.

D'aquesta manera es va anar dotant d'una gramàtica artística personal de plans, línies, estructures i traçats, per a topografiar el lloc tot entenent que transitar és estar sempre redibuixant el trajecte i redefinint la llunyania. Allò que retè en les seves pintures és mera transició efímera, la subtil constatació d'un recorregut que s'està fent, d'un estar passant, d'un aquí per un moment. El seu camp visual s'omple de subtils indicacions que l'empenyen a enregistrar allò intangible de cada adveniment, amb la convicció de que cal recuperar l'aprenentatge conscient del caminar per obtenir un pensament renovat.

Les organitzacions espacials que regalen visions noves a cada temporada, el fet d'anar al seu encontre per re-aprendre contínuament d'elles deixant-se nodrir del que encara no havia percebut o sentit, és el que ha fet possible la intensa, sòbria i estricta obra de Jesús Mauri. Una pintura voluntàriament allunyada de representacions innecessàries i supèrflues, que l'ha convertit en un autèntic geògraf abstracte d'essències espacials expressades amb un sever llenguatge artístic al marge de corrents del moment, travessat per interessants components processuals, minimals, situacionistes i ambientals.

En el transitar de Jesús Mauri no hi ha full de ruta, tot s'esdevé en la colpidora experiència intermèdia que se situa entre el recórrer i el deambular, buscant la manera de transcriure no les gran sublimacions de l'espai , sinó les petites sorpreses, les petites traces dels successos quotidians que l'entorn diposita en ell, a mode de revelacions inesperades, per re-escriure'n l'experiència amb una quasi ascètica economia de medis. D'aquí emana aquest especial treball d'una sensitiva austeritat expressada a través de severes monocromies, sempre guiat per una honesta relació amb el real i per una estricta actitud de despreniment, que ha culminat en una obra de gran rigor constructiu i d'una intensa gravetat, darrera de la qual trobem ressonàncies de destacats artistes del segle XX com Louise Nevelson o Alfons Borrell.


L'exposició presenta un total de 31 obres, algunes inèdites, procedents de col·leccionistes particulars, fons institucionals i de museus i del propi taller de l'artista.



Curadora de l ?exposició

Teresa Blanch Malet