Llums i ombres de la fissió nuclear. Del projecte Manhattan al desarmament

28/10/2024

Cicle de tardor ‘Ciència a l’IEI’

Dimecres, 6 i 13 de novembre de 2024

18.00 h

 

En el marc del cicle de tardor ‘Ciència a l’IEI’, us oferim dues conferències relacionades amb les armes nuclears.

El doctor en Física per la Universitat de Barcelona, Xavier Bohigas Janoher, parlarà de les possibles conseqüències d’una guerra amb armes nuclears i de les polítiques nuclears dels països que en tenen.

El professor titular del Departament de Física de la UPC, Manuel Moreno Lupiáñez, analitzarà pel·lícules de temàtica atòmica i nuclear que ajuden a divulgar la tecnociència i a reflexionar sobre les conseqüències dels avenços tecnocientífics.

 

Dimecres, 6 de novembre de 2024

18.00 h - Canal Streaming ieicultura.cat   www.iei.cat

El perill latent de les armes nuclears. Situació actual

Les armes nuclears tenen una capacitat de destrucció enorme. Les conseqüències d’una explosió nuclear serien catastròfiques i els serveis d’emergències no hi podrien fer front. A més, una guerra nuclear de petita escala —amb l’ús de només l’1% de l’arsenal nuclear mundial— provocaria uns efectes mediambientals en l’àmbit planetari que podria portar a dos mil milions de persones a una situació de risc alimentari. Les armes nuclears es poden llançar utilitzant diversos dispositius: des de terra, des de submarins o des d’avions. Repassarem els arsenals actuals dels Estats que tenen armes nuclears i explicarem per què només la seva existència ja comporta un perill. Comentarem aquests riscos amb alguns exemples d’accidents amb armes nuclears i errors en la detecció de possibles atacs, a més de repassar les polítiques nuclears actuals dels principals Estats que tenen aquest tipus d’armament.

A càrrec de Xavier Bohigas Janoher,

doctor en Física per la Universitat de Barcelona. Ha exercit de professor al Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya, on ha impartit classes d’aquesta matèria en diverses titulacions d’Enginyeria. Actualment està jubilat. Ha desenvolupat la seva recerca en el camp de la Física fonamental i ha treballat en diversos estudis, com per exemple la caracterització magnètica de materials, l’efecte túnel de la magnetització, l’efecte magnetocalòric, la refrigeració magnètica o la caracterització dielèctrica amb microones, entre d’altres. Els resultats de les seves recerques han aparegut en revistes internacionals i ha publicat diversos llibres.

Per altra banda, és membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, on investiga en els àmbits d’armament nuclear, despesa militar, R+D militar i empreses de la indústria militar. Sobre armes nuclears ha publicat diversos articles i informes, i és autor del llibre Riesgos y amenazas del arsenal nuclear.

 

Dimecres, 13 de novembre de 2024

18.00 h - Aula Magna de l’IEI + Canal Streaming ieicultura.cat   www.iei.cat

D'Oppenheimer (2023) fins a Godzilla (1954): l’ús didàctic de films de temàtica atòmica i nuclear

Com a mostra del potencial didàctic de la ficció, en aquesta xerrada s'analitzen diferents films de temàtica atòmica i nuclear. Començant pel film Oppenheimer (Christopher Nolan, 2023), es  ressenya els antecedents i les aportacions cientificotecnològiques del projecte Manhattan (1942-1946) i la dels físics —molts d’ells guanyadors posteriorment de Premis Nobel— que hi van participar: Niels Bohr, Richard Feynman, Hans Bethe, Enrico Fermi, entre d’altres; i el paper d’Albert Einstein i les vicissituds del mateix director del projecte, Robert Oppenheimer (1904-1967), un Prometeu modern.

Es revisa, després, la presència, en els films de la dècada dels cinquanta, dels possibles efectes de la radioactivitat i la por a un holocaust nuclear. Les pel·lícules de monstres —monster movies, kaiju eiga— són un reflex del sentiment de culpa per la destrucció, la mort i la por provocades. Radiacions de tota mena són el mecanisme preferit per al desenvolupament anormal d’éssers vius. L’exposició a la radiació provoca, en la ficció, un creixement desmesurat i l’aparició d’insectes gegantins de tota mena: (Them!, 1954),  la deformació grotesca (The Amazing Colossal Man, 1957) o l’encongiment sense límits (The Incredible Shrinking Man, 1957) fins a arribar a l'emblemàtic monstre japonès Godzilla (1954); sense gens de respecte per les lleis físiques que governen els augments i reduccions de mida.

La ficció, el cinema en concret, és un magnífic recurs per divulgar, comunicar i ajudar en l’ensenyament i l’aprenentatge de la tecnociència. I per reflexionar sobre les conseqüències dels avenços tecnocientífics, a més de desenvolupar un saludable esperit crític i escèptic, base mateixa del mètode científic.

A càrrec de Manuel Moreno Lupiáñez,

professor titular del Departament de Física de la UPC. Doctor -menció de doctor europeu- en Ciències Físiques —especialitat Astronomia— per la UB. Forma part del Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI). Ha participat en la missió del satèl·lit HIPPARCOS de l'Agència Espacial Europea (ESA) i ha estat investigador principal del projecte Plan Nacional de Investigación: Modelos avanzados para entornos de fusión nuclear i subdirector de plans d'estudis de l'EPSEVG, UPC.

En el vessant de divulgació-comunicació de la ciència, ha publicat, entre d'altres, els llibres següents: De King Kong a Einstein. La física en la ciencia ficción (1999), La ciencia de la ciencia ficción: espadas làser, naves espaciales y superpoderes (2016) i La ciencia de la ciencia ficción. Cuando Hawking jugaba al póker en el Enterprise (2019). Ha col·laborat també amb mitjans de comunicació: “Ciberp@ís” (El País); “¿Ciencia o ficción?” (La Sexta 3); “Extraradi” (COMRàdio), o “La Ciutat” (Onda Cero Catalunya).