Actualitat
Wittgenstein i els límits del llenguatge, a debat a l’IEI 75 anys després de la seva mort
16/10/2026
Antoni Defez, Aida de la Torre, Ramon Camats i Joan Ordi han analitzat la vigència d’un dels pensadors més influents del segle XX més enllà de la filosofia
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha commemorat aquest divendres els 75 anys de la mort de Ludwig Wittgenstein amb una jornada dedicada a la vigència del seu pensament i a la relació entre pensament i llenguatge. La sessió, organitzada per la Secció de Filosofia de l’IEI amb la col·laboració de l’IREL i la Universitat de Lleida, s’ha celebrat a l’Aula Magna de l’IEI i ha començat amb la benvinguda del director, Andreu Vàzquez.
La jornada ha obert amb la lliçó inaugural ‘L’actualitat de Ludwig Wittgenstein’, a càrrec del professor de Filosofia de la Universitat de Girona, Antoni Defez, que ha analitzat la vigència de les aportacions d’un dels pensadors més influents del segle XX.
A continuació, la taula rodona ‘Pensament i llenguatge, més enllà de la filosofia’, moderada per Meritxell Blasi, ha reunit Aida de la Torre, Ramon Camats, Joan Ordi i Antoni Defez. El debat s’ha centrat en les implicacions del pensament de Wittgenstein en diferents àmbits del coneixement i en la manera com el llenguatge condiciona la nostra comprensió del món.
Wittgenstein va ser una figura clau de la filosofia del segle XX per les seves reflexions sobre la relació entre pensament i llenguatge. En una primera etapa, va explorar l’estructura lògica del llenguatge i els límits del que podem expressar. Posteriorment, el seu pensament va evolucionar cap a una concepció centrada en els usos del llenguatge i en la manera com les paraules adquireixen significat en diferents contextos.
La jornada ha volgut anar més enllà de l’anàlisi estrictament filosòfica per explorar la vigència d’aquestes idees i la seva influència en altres àmbits del saber.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha commemorat aquest divendres els 75 anys de la mort de Ludwig Wittgenstein amb una jornada dedicada a la vigència del seu pensament i a la relació entre pensament i llenguatge. La sessió, organitzada per la Secció de Filosofia de l’IEI amb la col·laboració de l’IREL i la Universitat de Lleida, s’ha celebrat a l’Aula Magna de l’IEI i ha començat amb la benvinguda del director, Andreu Vàzquez.
La jornada ha obert amb la lliçó inaugural ‘L’actualitat de Ludwig Wittgenstein’, a càrrec del professor de Filosofia de la Universitat de Girona, Antoni Defez, que ha analitzat la vigència de les aportacions d’un dels pensadors més influents del segle XX.
A continuació, la taula rodona ‘Pensament i llenguatge, més enllà de la filosofia’, moderada per Meritxell Blasi, ha reunit Aida de la Torre, Ramon Camats, Joan Ordi i Antoni Defez. El debat s’ha centrat en les implicacions del pensament de Wittgenstein en diferents àmbits del coneixement i en la manera com el llenguatge condiciona la nostra comprensió del món.
Wittgenstein va ser una figura clau de la filosofia del segle XX per les seves reflexions sobre la relació entre pensament i llenguatge. En una primera etapa, va explorar l’estructura lògica del llenguatge i els límits del que podem expressar. Posteriorment, el seu pensament va evolucionar cap a una concepció centrada en els usos del llenguatge i en la manera com les paraules adquireixen significat en diferents contextos.
La jornada ha volgut anar més enllà de l’anàlisi estrictament filosòfica per explorar la vigència d’aquestes idees i la seva influència en altres àmbits del saber.
