Actualitat
Talarn lloa “el gran exercici de generositat” d’Antoni Gelonch, que ha donat al Museu de Lleida la seva col·lecció de gravats, una mostra dels quals s’exposa des d’avui a l’IEI
19/04/2022
El Museu de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs són al capdavant d'una exposició que s'instal·larà a la Zona Zero fins al 17 de juliol i que inclou creacions d'Arp, Canals, Casas, Corot, Delacroix, Ernst, Guinovart, Lichtenstein, Matisse, Miró, Picasso, Ponç, Ràfols Casamada, Renoir, Rodin, Smith, Tàpies, Tharrats, Togores, Utrillo o Warhol
L'Institut d'Estudis Ilerdencs acull des d'aquest dimarts l'exposició 'De París a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut'. La mostra es podrà veure a la sala Zona Zero de l'IEI fins al 17 de juliol.
La inauguració ha comptat amb la participació del president de l'IEI i de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; Estefania Rufach, vicepresidenta de l'IEI; Joan Josep Ardanuy, director de l'IEI; Josep Giralt, director del Museu de Lleida; i Antoni Gelonch, propietari col·lecció Gelonch Vladegut. L'acte ha inclòs una visita comentada a l'exposició.
Aquesta mostra itinerant està recorrent tot Catalunya des del 2018, i ara arriba a Lleida en una iniciativa conjunta de la Diputació de Lleida a través de l'IEI i del Museu de Lleida, que té les obres en dipòsit (un total de 1.001 gravats) gràcies a la donació que n'ha fet Antoni Gelonch Viladegut, col·leccionista i impulsor del projecte.
És precisament aquest "gran exercici de generositat d'Antoni Gelonch envers el Museu, la ciutat i les terres de Lleida" el que ha volgut posar en valor Joan Talarn en la seva intervenció, tot recordant que la donació de tota la seva col·lecció de gravats té "una especial rellevància, evidentment, per al Museu de Lleida", que incrementa "el fons patrimonial i artístic", però que també fa palesa "la categoria humana del col·leccionista i comissari de la mostra". Una pràctica, la filantropia, normal i corrent en la cultura anglosaxona, però "no prou prestigiada, protegida ni esperonada entre nosaltres", ha destacat Talarn.
El president de la Diputació també ha recordat que, quan Antoni Gelonch va acabar la seva trajectòria professional, va tornar a Lleida i va "intensificar el seu neguit per les lletres", fruit del qual avui dia és conegut "sobretot com a escriptor" que compta amb un seguit de títols dels quals n'ha volgut destacar un: 'Quan érem lleidatans. Unes memòries no heroiques', un volum de memòries amb el pròleg de Josep Vallverdú.
L'exposició inaugurada avui presenta una selecció de gravats de mitjans del segle XIX fins a finals del segle XX i pretén il·lustrar l'evolució que va experimentar el gravat com a llenguatge i tècnica utilitzat pels artistes d'aquella època, alhora que ens apropa al context històric dels moviments artístics més destacats d'aquell període, caracteritzat per una revolució permanent de l'art, així com per la transició del centre de creació artística i del mercat de l'art de París a Nova York, la nova capital artística del segle XX. Així, aplega peces de noms com ara Arp, Canals, Casas, Corot, Delacroix, Ernst, Guinovart, Lichtenstein, Matisse, Miró, Picasso, Ponç, Ràfols Casamada, Renoir, Rodin, Smith, Tàpies, Tharrats, Togores, Utrillo o Warhol.
També incorpora una mirada i una lectura personal, la del mateix col·leccionista, que ens endinsa i descobreix com grans artistes, vinculats principalment a la pintura, van utilitzar també el gravat com a via per difondre la seva obra i ampliar les expectatives de mercat.
L'exposició està estructurada en cinc àmbits temàtics al voltant de la reflexió i de les obres dels millors artistes de l'època: El París del segle XIX: El centre de l'art (1840-1900); Artistes nostres a París al tombant de segle (1890-1930); el París de les avantguardes (1900-1950); Artistes catalans a la recerca de... (1950-1975): El paper del Cercle Maillol; i L'odissea americana: Nova York, la nova capital de l'art (1950-...). Aquests àmbits es veuen complementats per unes cites escrites del mateix Gelonch, les quals ens conviden a reflexionar sobre les motivacions dels col·leccionistes d'art.
'De París a Nova York' inclou a més algunes accions que tenen l'objectiu de fer més accessibles els seus continguts a col·lectius amb dificultats sensorials, fomentant així l'accés a la cultura i en concret als museus locals a una gran diversitat de públics.
L'Institut d'Estudis Ilerdencs acull des d'aquest dimarts l'exposició 'De París a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut'. La mostra es podrà veure a la sala Zona Zero de l'IEI fins al 17 de juliol.
La inauguració ha comptat amb la participació del president de l'IEI i de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; Estefania Rufach, vicepresidenta de l'IEI; Joan Josep Ardanuy, director de l'IEI; Josep Giralt, director del Museu de Lleida; i Antoni Gelonch, propietari col·lecció Gelonch Vladegut. L'acte ha inclòs una visita comentada a l'exposició.
Aquesta mostra itinerant està recorrent tot Catalunya des del 2018, i ara arriba a Lleida en una iniciativa conjunta de la Diputació de Lleida a través de l'IEI i del Museu de Lleida, que té les obres en dipòsit (un total de 1.001 gravats) gràcies a la donació que n'ha fet Antoni Gelonch Viladegut, col·leccionista i impulsor del projecte.
És precisament aquest "gran exercici de generositat d'Antoni Gelonch envers el Museu, la ciutat i les terres de Lleida" el que ha volgut posar en valor Joan Talarn en la seva intervenció, tot recordant que la donació de tota la seva col·lecció de gravats té "una especial rellevància, evidentment, per al Museu de Lleida", que incrementa "el fons patrimonial i artístic", però que també fa palesa "la categoria humana del col·leccionista i comissari de la mostra". Una pràctica, la filantropia, normal i corrent en la cultura anglosaxona, però "no prou prestigiada, protegida ni esperonada entre nosaltres", ha destacat Talarn.
El president de la Diputació també ha recordat que, quan Antoni Gelonch va acabar la seva trajectòria professional, va tornar a Lleida i va "intensificar el seu neguit per les lletres", fruit del qual avui dia és conegut "sobretot com a escriptor" que compta amb un seguit de títols dels quals n'ha volgut destacar un: 'Quan érem lleidatans. Unes memòries no heroiques', un volum de memòries amb el pròleg de Josep Vallverdú.
L'exposició inaugurada avui presenta una selecció de gravats de mitjans del segle XIX fins a finals del segle XX i pretén il·lustrar l'evolució que va experimentar el gravat com a llenguatge i tècnica utilitzat pels artistes d'aquella època, alhora que ens apropa al context històric dels moviments artístics més destacats d'aquell període, caracteritzat per una revolució permanent de l'art, així com per la transició del centre de creació artística i del mercat de l'art de París a Nova York, la nova capital artística del segle XX. Així, aplega peces de noms com ara Arp, Canals, Casas, Corot, Delacroix, Ernst, Guinovart, Lichtenstein, Matisse, Miró, Picasso, Ponç, Ràfols Casamada, Renoir, Rodin, Smith, Tàpies, Tharrats, Togores, Utrillo o Warhol.
També incorpora una mirada i una lectura personal, la del mateix col·leccionista, que ens endinsa i descobreix com grans artistes, vinculats principalment a la pintura, van utilitzar també el gravat com a via per difondre la seva obra i ampliar les expectatives de mercat.
L'exposició està estructurada en cinc àmbits temàtics al voltant de la reflexió i de les obres dels millors artistes de l'època: El París del segle XIX: El centre de l'art (1840-1900); Artistes nostres a París al tombant de segle (1890-1930); el París de les avantguardes (1900-1950); Artistes catalans a la recerca de... (1950-1975): El paper del Cercle Maillol; i L'odissea americana: Nova York, la nova capital de l'art (1950-...). Aquests àmbits es veuen complementats per unes cites escrites del mateix Gelonch, les quals ens conviden a reflexionar sobre les motivacions dels col·leccionistes d'art.
'De París a Nova York' inclou a més algunes accions que tenen l'objectiu de fer més accessibles els seus continguts a col·lectius amb dificultats sensorials, fomentant així l'accés a la cultura i en concret als museus locals a una gran diversitat de públics.
