Pep Valsalobre, guanyador del 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú, i Meritxell Nus, del 31è Premi de poesia Màrius Torres

20/11/2026
L’obra poètica guardonada reflecteix la contraposició entre la tradició del món rural i ritme canviant de les ciutats, mentre que l’assaig premiat és una recerca sobre la literatura perduda

La Seu Vella acollirà aquesta tarda el lliurament dels Premis Literaris Lleida 2026 en un acte en què es recordarà Josep Vallverdú, Teresa Pàmies i els 90 anys de la Guerra civil


Pep Valsalobre i Palacios és el guanyador del 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb l’obra ‘La biblioteca invisible. Imaginats, desapareguts, inventats i apòcrifs o una literatura catalana fantasma’, mentre que Meritxell Nus Gallart s’ha endut el 31è Premi de poesia Màrius Torres 2026 amb l’obra ‘Taure’. El veredicte dels Premis Literaris 2026, que el jurat ha decidit per unanimitat, s’ha fet públic avui en un acte a la Paeria amb la presència de la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, del regidor Xavi Blanco i els autors guardonats.

També hi han participat el secretari del jurat del Premi d’assaig Josep Vallverdú, Ramon Sistac, i el secretari del Premi de poesia Màrius Torres, Josep Borrell, que han llegit les actes dels jurats. El jurat l’han conformat Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin, Joan Roig i Ramon Sistac pel que fa al Premi d’assaig, i Josep Borrell, Teresa Colom, Àngels Gregori, Jordi Julià i Anna Pantinat, pel que fa al Premi de poesia.

Rufach ha posat en valor la importància d’impulsar conjuntament els Premis Literaris de Lleida, “perquè estem fomentant la nostra cultura, fomentant la nostra llengua, tan important en aquests dies que estem vivim, i sobretot també donant oportunitats als autors i a les autores que es presenten.

En el mateix sentit, Blanco ha destacat la “complicitat institucional sostinguda en el temps i l’aposta per la literatura catalana” per part de les dues institucions que convoquen els Premis Literaris, la Paeria i la Diputació de Lleida -a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs-,  “una aposta que també té el suport de la Generalitat de Catalunya”.

D’altra banda, Pep Valsalobre i Palacios, que ha guanyat el Premi d’assaig sota el pseudònim de Jordi L. Borges, ha explicat que l’obra és el resultat d’anys de recerca de “llibres imaginats, llibres desapareguts i llibres inventats”, ja sigui llibres perduts, “aquella literatura que hi havia al cap d'un autor, però no va arribar a publicar-la o no va arribar a materialitzar-la” o “aquests llibres que han estat fets d'una voluntat de falsificació per uns interessos o simplement per error, creant un fantasma de llibre que no ha sigut mai”. El jurat n’ha destacat el “rigor científic i acadèmic” i l’abast “d’una recerca que pot valorar la continuïtat històrica de la literatura catalana”.

Per la seva banda, Meritxell Nus Gallart, que ha guanyat el Premi de poesia sota el pseudònim de Miquel Cardellach, ha explicat que l’obra reflecteix “la potència mitològica de Taure” i la contraposició entre el món rural i l’urbà amb una “interpel·lació de com aquestes maneres tradicionals xoquen amb aquesta realitat que va canviant a un ritme trepidant i imparable”. Amb la presència d’imatges que evoquen Los Ángeles i Islàndia, vol mostrar “com la natura xoca amb el turisme desbocat”. El jurat ha remarcat “el treball lingüístic i formal en què sobresurt la construcció metafòrica i els mots del territori” i “per ser una mirada apològica del món rural i una percepció crítica de la societat comunitària”. 

Els Premis Literaris són dels més ben dotats de Catalunya, amb 9.000 € cadascun. A més, les obres guardonades seran publicades en forma de llibre pel segell editorial lleidatà Pagès editors.

Aquest any s’han presentat 88 originals en total, 25 a la convocatòria del 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú i 63 a la del 31è Premi de poesia Màrius Torres
 
Meritxell Nus i Gallart (Estac, Pallars Sobirà, 1985)

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida, ha conreat el camp de la poesia i el de la prosa. Les seves obres han guanyat diversos premis: L’atrapasomnis (Premi Drac de Solsona 2014), Els que es van quedar (Premi Homilies d’Organyà 2010) i Fenòmens (Premi de poesia Vila de Martorell 2013).

Algunes de les seves publicacions són: La serp que ens mira (Curbet, Girona, 2020), Alzines, mascares, estalzí (Pagès editors, Lleida, 2022) i Torneu-vos cant (Pagès editors, Lleida, 2025). Recentment ha publicat la novel·la Torneu-vos cant, inspirada en la vida i el pas pel Pirineu de Palmira Jaquetti.


Pep Valsalobre i Palacios (Girona, 1956)

És professor de Literatura Catalana Moderna de la UdG i membre investigador de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Les seves recerques comprenen l’estudi de la història i els textos de la literatura catalana del període modern en tots els seus gèneres i territoris. Ha participat en prop d’una quarantena de congressos, ha publicat un centenar d’articles especialitzats i diverses monografies i edicions crítiques de textos.

Conjuntament amb M. Sogues, ha coordinat l’edició crítica electrònica Obra poètica completa de Francesc Fontanella i ha editat i coordinat diversos volums d’estudis miscel·lanis d’història de la llengua i de la literatura catalanes. Ha publicat el volum de relats breus Àlbum del naufragi (Afers Narrativa, octubre del 2024).

Lliurament dels Premis Literaris

L’acte de lliurament del 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú i el 31è Premi de poesia Màrius Torres es farà aquesta tarda a la Seu Vella (19 h), en un acte que s’iniciarà amb una acció simbòlica en homenatge i record a Josep Vallverdú, amb motiu del traspàs del prolífic autor que dona nom a un dels Premis Literaris.

Tot seguit es lliurarà als autors premiats la Libertinel·la, peça de l’artista lleidatà Tonet Amorós.

La segona part de l’acte tindrà com a protagonista l’escriptora balaguerina Teresa Pàmies, la gran cronista catalana de la guerra i de l’exili, a propòsit de la commemoració dels 90 anys de l’inici de la Guerra Civil. Per a l’ocasió, l’Ajuntament de Lleida ha produït l’acció escènica ‘D’aquella guerra, de tants d’exilis. TERESA PÀMIES, el compromís i la memòria’.

Amb idea, guió i direcció de Rosa Mesalles, l’acció multidisciplinària compta amb les actrius Marta Rosell i Aida Flix, els cantants Clara Olmo i Ricard Seuma i la música de Pancho Marrodan (piano) i Xavier Òdena (violí). També hi participen Daniel Cerezuela i Sandra Valls (ballarins de Dancescape), Jordi Làrios (audiovisuals), Anton Not i Rosa Mesalles (locucions) i Fanphone (llum i so).

El públic assistent a l’acte rebrà una postal commemorativa en record de Josep Vallverdú i de Teresa Pàmies.