Actualitat
L’obra de Jesús Mauri retorna a partir de dilluns vinent a La Gòtika, la sala de l’IEI on l’artista va fer la seva darrera exposició
07/10/2022
La mostra es podrà veure fins a l'11 de desembre i inclourà una trentena de creacions d'un artista de referència
La sala La Gòtika de l'Institut d'Estudis Ilerdencs acull a partir de dilluns vinent, 10 d'octubre, i fins l'11 de desembre la mostra antològica 'Jesús Mauri. Traces dels espais'.
Amb Teresa Blanch Malet com a curadora, l'exposició presenta un total de 31 obres, algunes inèdites, procedents de col·leccionistes particulars, fons institucionals i de museus i del propi taller de l'artista. La mostra té com a particularitat que s'instal·larà a la mateixa sala on, l'any 2013, Jesús Mauri va fer la seva darrera exposició, 'Dibuixar un punt'.
L'artista
Jesús Mauri (Lleida, 1956-2018)
Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i ben aviat es va centrar en una pictoricitat sòbria, sensitiva, reduccionista i sempre practicada amb una ascètica economia de medis. Cal destacar les seves exposicions individuals 'Pells i Senyals' (Escola Taller d'Art, Reus 1984), 'Topològica' (Fundació Caixa Catalunya, Girona, 1995) i l'esmentada 'Dibuixar un punt' (Sala Gòtika, IEI-Diputació Lleida, 2013). Va introduir la pedagogia moderna tant als renovadors estudis de l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida fundats el 1980, on va treballar-hi durant una dècada, com a l'Escola de Magisteri reconvertida en Facultat d'Educació de Lleida (FEPTS-UdL), on va exercir la docència durant vàries dècades.
L'exposició
Jesús Mauri feia del propi caminar una metàfora de construcció vital que va convertir en una experiència pictòrica d'incomparable sensibilitat i rigor poètic. Ben aviat pren consciència de que les rutes, conegudes o no, els llocs que a diari descobrim dibuixen possibles mapes mentals, que els conceptes sobre l'espai s'entrellacen en l'experiència del veure i travessar, que trepitjar arran de terra és complementari de mirar des del turó, i que perdre's pot ser tan valuós com sentir-se guiat.
D'aquesta manera es va anar dotant d'una gramàtica artística personal de plans, línies, estructures i traçats, per topografiar el lloc tot entenent que transitar és estar sempre redibuixant el trajecte i redefinint la llunyania. Allò que retè en les seves pintures és mera transició efímera, la subtil constatació d'un recorregut que s'està fent, d'un estar passant, d'un aquí per un moment. El seu camp visual s'omple de subtils indicacions que l'empenyen a enregistrar allò intangible de cada adveniment, amb la convicció de que cal recuperar l'aprenentatge conscient del caminar per obtenir un pensament renovat.
Les organitzacions espacials que regalen visions noves a cada temporada, el fet d'anar al seu encontre per re-aprendre contínuament d'elles deixant-se nodrir del que encara no havia percebut o sentit, és el que ha fet possible la intensa, sòbria i estricta obra de Jesús Mauri. Una pintura voluntàriament allunyada de representacions innecessàries i supèrflues, que l'ha convertit en un autèntic geògraf abstracte d'essències espacials expressades amb un sever llenguatge artístic al marge de corrents del moment, travessat per interessants components processuals, minimals, situacionistes i ambientals.
En el transitar de Jesús Mauri no hi ha full de ruta, tot s'esdevé en la colpidora experiència intermèdia que se situa entre el recórrer i el deambular, buscant la manera de transcriure no les gran sublimacions de l'espai , sinó les petites sorpreses, les petites traces dels successos quotidians que l'entorn diposita en ell, a mode de revelacions inesperades, per re-escriure'n l'experiència amb una quasi ascètica economia de medis. D'aquí emana aquest especial treball d'una sensitiva austeritat expressada a través de severes monocromies, sempre guiat per una honesta relació amb el real i per una estricta actitud de despreniment, que ha culminat en una obra de gran rigor constructiu i d'una intensa gravetat, darrera de la qual trobem ressonàncies de destacats artistes del segle XX com Louise Nevelson o Alfons Borrell.
La sala La Gòtika de l'Institut d'Estudis Ilerdencs acull a partir de dilluns vinent, 10 d'octubre, i fins l'11 de desembre la mostra antològica 'Jesús Mauri. Traces dels espais'.
Amb Teresa Blanch Malet com a curadora, l'exposició presenta un total de 31 obres, algunes inèdites, procedents de col·leccionistes particulars, fons institucionals i de museus i del propi taller de l'artista. La mostra té com a particularitat que s'instal·larà a la mateixa sala on, l'any 2013, Jesús Mauri va fer la seva darrera exposició, 'Dibuixar un punt'.
L'artista
Jesús Mauri (Lleida, 1956-2018)
Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i ben aviat es va centrar en una pictoricitat sòbria, sensitiva, reduccionista i sempre practicada amb una ascètica economia de medis. Cal destacar les seves exposicions individuals 'Pells i Senyals' (Escola Taller d'Art, Reus 1984), 'Topològica' (Fundació Caixa Catalunya, Girona, 1995) i l'esmentada 'Dibuixar un punt' (Sala Gòtika, IEI-Diputació Lleida, 2013). Va introduir la pedagogia moderna tant als renovadors estudis de l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida fundats el 1980, on va treballar-hi durant una dècada, com a l'Escola de Magisteri reconvertida en Facultat d'Educació de Lleida (FEPTS-UdL), on va exercir la docència durant vàries dècades.
L'exposició
Jesús Mauri feia del propi caminar una metàfora de construcció vital que va convertir en una experiència pictòrica d'incomparable sensibilitat i rigor poètic. Ben aviat pren consciència de que les rutes, conegudes o no, els llocs que a diari descobrim dibuixen possibles mapes mentals, que els conceptes sobre l'espai s'entrellacen en l'experiència del veure i travessar, que trepitjar arran de terra és complementari de mirar des del turó, i que perdre's pot ser tan valuós com sentir-se guiat.
D'aquesta manera es va anar dotant d'una gramàtica artística personal de plans, línies, estructures i traçats, per topografiar el lloc tot entenent que transitar és estar sempre redibuixant el trajecte i redefinint la llunyania. Allò que retè en les seves pintures és mera transició efímera, la subtil constatació d'un recorregut que s'està fent, d'un estar passant, d'un aquí per un moment. El seu camp visual s'omple de subtils indicacions que l'empenyen a enregistrar allò intangible de cada adveniment, amb la convicció de que cal recuperar l'aprenentatge conscient del caminar per obtenir un pensament renovat.
Les organitzacions espacials que regalen visions noves a cada temporada, el fet d'anar al seu encontre per re-aprendre contínuament d'elles deixant-se nodrir del que encara no havia percebut o sentit, és el que ha fet possible la intensa, sòbria i estricta obra de Jesús Mauri. Una pintura voluntàriament allunyada de representacions innecessàries i supèrflues, que l'ha convertit en un autèntic geògraf abstracte d'essències espacials expressades amb un sever llenguatge artístic al marge de corrents del moment, travessat per interessants components processuals, minimals, situacionistes i ambientals.
En el transitar de Jesús Mauri no hi ha full de ruta, tot s'esdevé en la colpidora experiència intermèdia que se situa entre el recórrer i el deambular, buscant la manera de transcriure no les gran sublimacions de l'espai , sinó les petites sorpreses, les petites traces dels successos quotidians que l'entorn diposita en ell, a mode de revelacions inesperades, per re-escriure'n l'experiència amb una quasi ascètica economia de medis. D'aquí emana aquest especial treball d'una sensitiva austeritat expressada a través de severes monocromies, sempre guiat per una honesta relació amb el real i per una estricta actitud de despreniment, que ha culminat en una obra de gran rigor constructiu i d'una intensa gravetat, darrera de la qual trobem ressonàncies de destacats artistes del segle XX com Louise Nevelson o Alfons Borrell.