Actualitat
L’Institut d’Estudis Ilerdencs aprova els nous estatuts per agilitzar serveis als municipis i reforçar la difusió cultural al territori
16/01/2023
Deixa de tenir consideració legal de fundació pública per passar a ser l'organisme que promou la política cultural de la Diputació de Lleida i es constitueix un Consell General com a òrgan assessor que orienti l'activitat científica, investigadora i divulgadora
La Junta Rectora de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ha aprovat aquest dilluns els nous estatuts que regiran la institució amb la voluntat d'adequar-ne la seva estructura i funcionament a la realitat de la societat del segle XXI, agilitzant els serveis culturals als municipis i consolidant les seves funcions culturals, en un context en què les activitats docent i investigadora ja compten, també, amb institucions universitàries i multitud de centres d'estudis locals i comarcals.
El president de la Diputació, Joan Talarn, ha remarcat que aquest procés de redactat d'un nou marc legal, que substitueix els estatuts del 1986 que van ser retocats al 1997, s'ha realitzat "després d'un procés d'ampli diàleg i debat amb les seccions de l'IEI, col·laboradors i membres del Consell Rector", que comparteixen la visió de que "necessitem un IEI amb unes estructures que garanteixin que, 80 anys després de ser creat, pot consolidar el seu paper de lideratge cultural al segle XXI".
El procés de redacció d'uns nous estatuts es va començar a gestar l'any 2020, en ple confinament a causa de la pandèmia de la COVID. Després de múltiples versions i revisions, el 13 de setembre de 2022 es va sotmetre el document, que aleshores era l'esborrany més elaborat, a informació del personal de l'IEI, dels seus consellers i conselleres, i de tots els membres de les diferents seccions científiques. Totes les observacions que es van presentar durant el temps de debat s'han incorporat al text definitiu, un cop valorada la seva viabilitat jurídica, i han contribuït a la millora del seu contingut.
Amb el text final, l'IEI vol, d'una banda, adequar el seu marc estatutari a la legislació vigent, molt diferent a l'existent el 1986, igual com també és diferent la societat actual respecte a la d'aleshores; i, de altra banda, diferenciar clarament, a nivell orgànic i de funcionament, el paper de la institució com a òrgan gestor de la Diputació en matèria cultural però, alhora, com a centre d'estudis en els àmbits de les ciències i de les arts, en el seu sentit més ampli. Altrament, també vol democratitzar i agilitar el seu funcionalment, així com el dels seus òrgans de govern i de participació.
Per això, Joan Talarn ha destacat que, entre els canvis que s'introdueixen, hi figuren que "deixarem de referir-nos a l'obsoleta denominació de Fundació Pública per jurídicament ser un Organisme Autònom"; es delimitaran les funcions de la vicepresidència i la direcció; l'àmplia Junta Rectora actual passarà a ser "un Consell Rector que esdevingui realment un òrgan de govern i de control de l'activitat", a partir d'una representació dels grups polítics en línia amb la que tenen al Ple de la Diputació; i el Consell General "serà l'òrgan assessor que orienti l'activitat científica, investigadora, i sobretot divulgadora, en els diferents àmbits".
Per arribar a aquest objectiu, s'ha pensat en una composició integrada pels consellers i conselleres, per una representació de les universitats i per una representació cultural, no política, dels consells comarcals i del Conselh Generau d'Aran (tots ells sota la figura de vocals), amb l'objectiu de reunir, sota una visió cultural i científica, una representació àmplia de la nostra realitat territorial, cultural i acadèmica.
Amb l'aprovació dels nous estatuts, la Diputació de Lleida vol donar una resposta àgil i moderna als seus dos grans reptes en matèria cultural: el servei als municipis i el servei a la societat, contribuint al foment i la difusió de l'activitat cultural en el seu sentit més ampli. En aquest sentit, l'Institut d'Estudis Ilerdencs és l'instrument per desplegar la política cultural de la Diputació.
A grans trets, les principals novetats que incorporen els nous estatuts són:
- Adequació al marc jurídic vigent.
- Definició de la missió, visió i valors de la institució per donar resposta als reptes actuals.
- Previsió de l'ús de les eines i recursos propis de la societat del segle XXI.
- Simplificació i democratització del sistema d'elecció de consellers i conselleres.
- Diferenciació entre la funció administrativa i la de centre d'estudis.
- Nova definició dels òrgans de govern i d'assessorament, i de les seves funcions.
L'objectiu de tot plegat és aconseguir un funcionament més àgil de la institució, per poder donar una millor resposta als reptes i necessitats dels municipis, i de les entitats culturals, per tal de fer arribar la cultura i el coneixement en general a totes les persones de la nostra demarcació, amb independència del lloc on viuen i dels recursos al seu abast.
La Junta Rectora de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ha aprovat aquest dilluns els nous estatuts que regiran la institució amb la voluntat d'adequar-ne la seva estructura i funcionament a la realitat de la societat del segle XXI, agilitzant els serveis culturals als municipis i consolidant les seves funcions culturals, en un context en què les activitats docent i investigadora ja compten, també, amb institucions universitàries i multitud de centres d'estudis locals i comarcals.
El president de la Diputació, Joan Talarn, ha remarcat que aquest procés de redactat d'un nou marc legal, que substitueix els estatuts del 1986 que van ser retocats al 1997, s'ha realitzat "després d'un procés d'ampli diàleg i debat amb les seccions de l'IEI, col·laboradors i membres del Consell Rector", que comparteixen la visió de que "necessitem un IEI amb unes estructures que garanteixin que, 80 anys després de ser creat, pot consolidar el seu paper de lideratge cultural al segle XXI".
El procés de redacció d'uns nous estatuts es va començar a gestar l'any 2020, en ple confinament a causa de la pandèmia de la COVID. Després de múltiples versions i revisions, el 13 de setembre de 2022 es va sotmetre el document, que aleshores era l'esborrany més elaborat, a informació del personal de l'IEI, dels seus consellers i conselleres, i de tots els membres de les diferents seccions científiques. Totes les observacions que es van presentar durant el temps de debat s'han incorporat al text definitiu, un cop valorada la seva viabilitat jurídica, i han contribuït a la millora del seu contingut.
Amb el text final, l'IEI vol, d'una banda, adequar el seu marc estatutari a la legislació vigent, molt diferent a l'existent el 1986, igual com també és diferent la societat actual respecte a la d'aleshores; i, de altra banda, diferenciar clarament, a nivell orgànic i de funcionament, el paper de la institució com a òrgan gestor de la Diputació en matèria cultural però, alhora, com a centre d'estudis en els àmbits de les ciències i de les arts, en el seu sentit més ampli. Altrament, també vol democratitzar i agilitar el seu funcionalment, així com el dels seus òrgans de govern i de participació.
Per això, Joan Talarn ha destacat que, entre els canvis que s'introdueixen, hi figuren que "deixarem de referir-nos a l'obsoleta denominació de Fundació Pública per jurídicament ser un Organisme Autònom"; es delimitaran les funcions de la vicepresidència i la direcció; l'àmplia Junta Rectora actual passarà a ser "un Consell Rector que esdevingui realment un òrgan de govern i de control de l'activitat", a partir d'una representació dels grups polítics en línia amb la que tenen al Ple de la Diputació; i el Consell General "serà l'òrgan assessor que orienti l'activitat científica, investigadora, i sobretot divulgadora, en els diferents àmbits".
Per arribar a aquest objectiu, s'ha pensat en una composició integrada pels consellers i conselleres, per una representació de les universitats i per una representació cultural, no política, dels consells comarcals i del Conselh Generau d'Aran (tots ells sota la figura de vocals), amb l'objectiu de reunir, sota una visió cultural i científica, una representació àmplia de la nostra realitat territorial, cultural i acadèmica.
Amb l'aprovació dels nous estatuts, la Diputació de Lleida vol donar una resposta àgil i moderna als seus dos grans reptes en matèria cultural: el servei als municipis i el servei a la societat, contribuint al foment i la difusió de l'activitat cultural en el seu sentit més ampli. En aquest sentit, l'Institut d'Estudis Ilerdencs és l'instrument per desplegar la política cultural de la Diputació.
A grans trets, les principals novetats que incorporen els nous estatuts són:
- Adequació al marc jurídic vigent.
- Definició de la missió, visió i valors de la institució per donar resposta als reptes actuals.
- Previsió de l'ús de les eines i recursos propis de la societat del segle XXI.
- Simplificació i democratització del sistema d'elecció de consellers i conselleres.
- Diferenciació entre la funció administrativa i la de centre d'estudis.
- Nova definició dels òrgans de govern i d'assessorament, i de les seves funcions.
L'objectiu de tot plegat és aconseguir un funcionament més àgil de la institució, per poder donar una millor resposta als reptes i necessitats dels municipis, i de les entitats culturals, per tal de fer arribar la cultura i el coneixement en general a totes les persones de la nostra demarcació, amb independència del lloc on viuen i dels recursos al seu abast.