Actualitat
L’IEI revisa la figura i l’obra de Jesús Mauri amb una mostra antològica a La Gòtika, la mateixa sala on va fer la seva darrera exposició
10/10/2022
Presenta un total de 31 obres d'un dels referents de la pintura lleidatana que es podran veure en aquest espai fins a l'11 de desembre
La sala La Gòtika de l'Institut d'Estudis Ilerdencs acull des d'aquest dilluns i fins l'11 de desembre la mostra antològica 'Jesús Mauri. Traces dels espais'. L'exposició ha estat inaugurada avui en un acte en què hi ha estat present el director de l'IEI, Joan Josep Ardanuy.
Recentment desaparegut, Jesús Mauri (Lleida, 1956-2018) és un dels referents inqüestionables de la pintura lleidatana. Format a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, va ser un dels impulsors de l'Escola de Belles Arts de Lleida. Als anys setanta fou becat per la Diputació de Lleida. Durant molts anys va exercir la docència a la Facultat de Ciències de l'Educació. De fet, va introduir la pedagogia moderna tant als renovadors estudis de l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida, fundats el 1980, on va treballar-hi durant una dècada, com a l'Escola de Magisteri, reconvertida en Facultat d'Educació de Lleida.
Pel que fa a la seva trajectòria artística, Jesús Mauri es va centrar ben aviat en una pictoricitat sòbria, sensitiva, reduccionista i sempre practicada amb una ascètica economia de medis. Cal destacar les seves exposicions individuals 'Pells i Senyals' (1984), 'Topològica' (1995) i 'Dibuixant un punt', que es va presentar a la Sala La Gòtika l'any 2013. De fet, aquesta va ser la que, finalment, seria la darrera exposició.
És per això que enguany s'ha cregut oportú revisar la seva obra en conjunt amb aquesta nova mostra antològica que també ocuparà La Gòtica. El comissariat ha anat a càrrec de Teresa Blanc, amb la col·laboració d'Antoni Llevot i Albert Bayona, a més del suport del Museu Morera i de la UdL. L'exposició presenta un total de 31 obres, algunes inèdites, procedents de col·leccionistes particulars, fons institucionals i de museus i del propi taller d'un artista marcadament sensible i minimalista, la pintura del qual ha estat qualificada de reduccionista, d'abstracció pura, amb interès en el color per ell mateix, així com pel suport i la superfície.
La sala La Gòtika de l'Institut d'Estudis Ilerdencs acull des d'aquest dilluns i fins l'11 de desembre la mostra antològica 'Jesús Mauri. Traces dels espais'. L'exposició ha estat inaugurada avui en un acte en què hi ha estat present el director de l'IEI, Joan Josep Ardanuy.
Recentment desaparegut, Jesús Mauri (Lleida, 1956-2018) és un dels referents inqüestionables de la pintura lleidatana. Format a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, va ser un dels impulsors de l'Escola de Belles Arts de Lleida. Als anys setanta fou becat per la Diputació de Lleida. Durant molts anys va exercir la docència a la Facultat de Ciències de l'Educació. De fet, va introduir la pedagogia moderna tant als renovadors estudis de l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida, fundats el 1980, on va treballar-hi durant una dècada, com a l'Escola de Magisteri, reconvertida en Facultat d'Educació de Lleida.
Pel que fa a la seva trajectòria artística, Jesús Mauri es va centrar ben aviat en una pictoricitat sòbria, sensitiva, reduccionista i sempre practicada amb una ascètica economia de medis. Cal destacar les seves exposicions individuals 'Pells i Senyals' (1984), 'Topològica' (1995) i 'Dibuixant un punt', que es va presentar a la Sala La Gòtika l'any 2013. De fet, aquesta va ser la que, finalment, seria la darrera exposició.
És per això que enguany s'ha cregut oportú revisar la seva obra en conjunt amb aquesta nova mostra antològica que també ocuparà La Gòtica. El comissariat ha anat a càrrec de Teresa Blanc, amb la col·laboració d'Antoni Llevot i Albert Bayona, a més del suport del Museu Morera i de la UdL. L'exposició presenta un total de 31 obres, algunes inèdites, procedents de col·leccionistes particulars, fons institucionals i de museus i del propi taller d'un artista marcadament sensible i minimalista, la pintura del qual ha estat qualificada de reduccionista, d'abstracció pura, amb interès en el color per ell mateix, així com pel suport i la superfície.
