L’IEI proposa un viatge immersiu per l’univers creatiu de David Lynch a través d’una exposició que ocupa dues sales

12/12/2025
La mostra inclou obra gràfica, materials originals, fragments audiovisuals i instal·lacions temàtiques que ofereixen una visió global de l’estil inquietant i oníric del creador de ‘Twin Peaks’


La Zona Zero i l’Espai iX de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acullen des d’aquest divendres i fins al 14 de febrer vinent l’exposició ‘Surrealisme fantàstic de David Lynch’. La mostra s’ha inaugurat aquest vespre en un acte que ha comptat amb la presència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i de la comissària de l’exposició, Antonella Montinaro (directora d’exposicions de GACMA). Prèviament a la inauguració, la mateixa Antonella Montinaro ha ofert la conferència ‘L’univers creatiu de David Lynch. Les influències artístiques’, a l’Aula Magna.

‘Surrealisme fantàstic de David Lynch’ ocupa dues sales d’exposicions de l’IEI i ofereix un viatge immersiu per l’univers creatiu del director de ‘Twin Peaks’, combinant obra gràfica, materials originals, fragments audiovisuals i instal·lacions temàtiques. En conjunt, la mostra ofereix una visió global del seu estil inquietant, oníric i profundament personal.

L’exposició s’endinsa en el peculiar univers del cineasta, des del seu treball en la gran i la petita pantalla fins a la seva obra plàstica o la seva relació amb la música. El resultat del seu particular bagatge i procés creatiu són pel·lícules on la plasticitat, l’eteri i el deformat s’estableixen com a eixos narratius d’històries, els personatges de les quals perden tot contacte amb la realitat; una producció propera a l’obra experimental que li assigna un lloc únic en el panorama cinematogràfic dels darrers 50 anys.

Així, la mostra presenta alguns dels seus primers curtmetratges dels anys 60, amb especial atenció a ‘Six Men Getting Sick’, abans de submergir-se en la seva filmografia, representada en aquesta proposta a través de pel·lícules com ‘The Elephant Man’ (1980), ‘Dune’ (1984), ‘Blue Velvet’ (1986), ‘Fire Walk With Me’ (1992) o ‘Mulholland Drive’ (2001), entre d’altres. Fotogrames, pòsters, fotografies, fotocroms i projeccions audiovisuals d’escenes clau presenten en aquesta proposta els arguments estètics emprats per Lynch en la seva obra.

Un dels aspectes del cinema de David Lynch als quals la mostra presta especial atenció és la música i, concretament, el paper del compositor Angelo Badalamenti, estret col·laborador de Lynch. En aquest sentit, l’exposició acull també una experiència sonora vinculada al treball d’aquest compositor i a la mítica sèrie ‘Twin Peaks’.

Precisament aquesta sèrie de televisió, que va catapultar Lynch a la fama entre el gran públic, és protagonista d’un espai experiencial que recrea l’ambient de la famosa ‘llotja negra’, tan rellevant en el seu argument.

Finalment, l’exposició presenta la faceta de David Lynch com a artista plàstic amb l’exhibició de dues sèries realitzades per ell. La primera, ‘Paris Suite’, consta de dotze litografies inspirades en una sèrie de dibuixos que va realitzar en post-its durant els anys 70 i 80. Aquest apartat es completa amb set litografies de ‘Women’. Es tracta de treballs principalment monocromàtics i deliberadament primitius, en què l’artista introdueix paraules com a mostra dels seus pensaments o presentades com a formes, ombres i textures.

Pel que fa a la conferència ‘L’univers creatiu de David Lynch. Les influències artístiques’, Antonella Montinaro s’ha  endinsat en el fascinant univers creatiu de David Lynch i ha explorat les arrels artístiques del seu imaginari. A través d’una anàlisi comparativa, ha posat de relleu com les obres de Francis Bacon, Edward Hopper, Salvador Dalí o Max Ernst han influït en el llenguatge visual i narratiu del director. També ha posat al descobert els patrons iconogràfics recurrents que defineixen la seva estètica i les connexions entre els referents clàssics del surrealisme i l’expressió contemporània que caracteritzen el seu treball. Antonella Montinaro ha retratat Lynch com un esperit indòmit i renaixentista, tot repassant la seva carrera com a cineasta i guionista, a la vegada que ha explorat la seva vessant com a artista multidisciplinari.