Són imatges trobades per la seva neta, Mires Ibars, mentre realitzava un documental sobre l’exili del seu avi

Documenten el procés de producció de llavors hortícoles amb una mirada fotogràfica d’una modernitat i sofisticació sorprenents per a l’època


L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat aquest dijous ‘Botànica sensible’, la primera exposició monogràfica dedicada a l’obra d’Antonio Ibars (Seròs, 1909-1979), pagès de professió i fotògraf per vocació. La mostra es podrà visitar fins al 16 de maig a la Zona Zero de l’IEI. L’acte ha comptat amb la presència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i de la neta del fotògraf, Mires Ibars, comissària de l’exposició.

L’exposició revela un arxiu inèdit realitzat a la dècada dels anys cinquanta: una sèrie de fotografies botàniques que documenten varietats agrícoles amb rigor tècnic i una força poètica sorprenent. A mig camí entre la fotografia científica, la imatge publicitària i la recerca artística, l’obra d’Ibars construeix una mirada singular que uneix el treball de la terra amb el llenguatge fotogràfic.

Les imatges van ser redescobertes per la seva neta, la cineasta i curadora Mires Ibars, mentre realitzava un documental sobre l’exili del seu padrí. En una capsa de fruita hi va trobar plaques de vidre amb negatius de naps, cols i altres verdures fotografiades amb una cura inesperada. Digitalitzades el 2017, aquestes fotografies es mostren ara per primera vegada en una exposició.

La trajectòria vital d’Antonio Ibars travessa alguns dels episodis clau del segle XX. Després de l’exili a Toulouse durant la Guerra Civil, va retornar a Seròs davant la recrudescència de la Segona Guerra Mundial. En plena transformació del sector agrari, es va dedicar a la producció de llavors i a la documentació fotogràfica de les varietats que cultivava. Aquest doble rol –hortolà i fotògraf– és central en la seva obra. Ibars no només fotografiava les verdures; les plantava, les feia créixer, en documentava les varietats i, finalment, les convertia en imatge per als catàlegs de llavors i els sobres d’embalatge on les guardava.

Segons Mires Ibars, “la modernitat de l’obra és sorprenent”. Més enllà de la seva funció documental, aquestes fotografies resulten plenament contemporànies. “Situen els cossos vegetals al centre, treballen la llum amb una intenció poètica i desplacen el protagonisme humà”, ha explicat. Ja als anys cinquanta, Ibars “proposava una mirada no antropocèntrica avançada al seu temps”, ha afegit.

La mostra també s’inscriu en la revisió actual de la història de la fotografia, que reivindica el valor d’arxius sorgits fora dels cercles oficials. En aquest context, l’obra d’Ibars amplia el relat fotogràfic des del territori i des de l’experiència directa amb la terra.

Segons Miren Ibars, l’obra del seu avi dialoga amb grans referents de la fotografia botànica i de la modernitat del segle XX. “Les seves composicions dialoguen amb la frontalitat i l’estudi formal de Karl Blossfeldt; amb la densitat escultòrica i la monumentalitat vegetal d’Edward Weston; i amb la tradició pionera de la imatge botànica científica iniciada per Anna Atkins. També presenta afinitats sorprenents amb l’obra de Charles Jones, que a finals del segle XIX retratava fruites i verdures amb uns enquadraments molt similars”, ha dit.

Amb aquesta exposició, Lleida acull per primera vegada l’obra d’un autor que uneix camp i modernitat fotogràfica en una proposta artística singular.