Actualitat
L’IEI i la Diputació reivindicaran l’Any Viladot amb una exposició a l’estiu i la participació en l’edició de diferents llibres
29/01/2022
El president Joan Talarn ha pres part aquest dissabte a Agramunt en l’acte d’obertura de la commemoració del centenari d’un artista al que ha qualificat com un “pioner” i un “referent nacional”
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha participat aquest dissabte en l’acte d’obertura de la commemoració del centenari del naixement de Guillem Viladot, celebrat a Agramunt.
Talarn ha estat acompanyat per la vicepresidenta segona de la Diputació i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, i per la diputada Mercè Carulla, en un acte que ha estat presidit per la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga.
La jornada ha començat a l’Ajuntament d’Agramunt amb una reunió per tractar sobre l’Any Viladot en què, a més de Joan Talarn, d’Estefania Rufach i de la consellera Garriga, hi han participat l’alcaldessa Sílvia Fernàndez; Amanda Cardona, regidora de Cultura; Jordi Viladot, president de la Fundació Guillem Viladot; Pau Minguet, director de Lo Pardal; Bernat Solé, delegat del Govern de la Generalitat; Albert Turull, director del Serveis Territorials de Cultura a Lleida.
A continuació s’han desplaçat al Teatre Casal Agramuntí, on s’ha celebrat l’acte d’obertura de commemoració del centenari del naixement de Guillem Viladot. En la seva intervenció, Joan Talarn ha reivindicat una celebració “inapel·lable i amb tota la plenitud que es mereix” del centenari de l’artista. El president s’ha referit a Guillem Viladot com “una peça clau del trencaclosques literari general i una baula imprescindible a l’hora d’explicar una cultura nacional”, a la vegada que l’ha catalogat com “l’artista total que contribuirà a l’enlairament cultural del país, l’obrirà a les noves tendències artístiques i l’acostarà a d’altres cultures europees de dimensions equiparables”, a més d’un “pioner en la poesia concreta, en la investigació artística que desembocarà en un llenguatge basat en la forma i, finalment, en l’objecte”.
El president de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha volgut aprofundir en la relació “molt especial” que de sempre hi ha hagut entre Guillem Viladot i l’IEI. Així, ha recordat com, al començament dels anys noranta, la Diputació va organitzar una exposició de poesia visual amb obres de Joan Brossa, Guillem Viladot i Iglesias del Marquet.
També ha explicat com, a través de l’IEI i en coedició amb l’Editorial Columna, es van publicar els quatre volums de la ‘Poesia Completa’ de Guillem Viladot, es va crear un fons d’imatge gràfica de tota la poesia objectual continguda als tres edificis de Lo Pardal i es va editar el catàleg ‘Objectes de Companyia’.
La relació es manté ben viva avui dia, més de dos dècades després de la mort de l’artista (1999), i en aquest sentit Talarn ha detallat que, des de l’any 2019, la Diputació de Lleida es fa càrrec de la catalogació del fons documental de l’arxiu de la Fundació per endreçar “els papers” de Viladot i per donar a l’estampa els originals inèdits que apareixen. “Ja ho vam fer amb la mirada posada en el centenari, incrementant la dotació econòmica a la Fundació i comprometent-nos a ser una part actora més de l’Any Viladot, amb l’organització d’una exposició aquest estiu a l’IEI, participant en l’edició de diferents llibres que aniran apareixent al llarg de l’any sobre la seva obra i la seva figura, així com donant suport a diverses accions d’entitats socials i culturals del territori per a les quals Viladot és aquest referent nacional que reivindiquem”, ha precisat el president de la Diputació.
Una foto de família i l’atenció als mitjans, en què s’han ofert més detalls sobre l’Any Viladot, ha donat pas al següent acte, celebrat a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot, consistent en la presentació del llibre ‘Cantates, fugues i colls de la baralla’, una obra inèdita de Guillem Viladot que ha publicat Pagès Editors. Es tracta d’un projecte que data del 1973 i que es conserva a la Fundació i, consistent en un seguit d’esbossos, anotacions, mesures i indicacions del que havia de ser un llibre que en el seu moment no es va arribar a publicar. La presentació ha anat a càrrec de Sílvia Fernàndez, Pau Minguet Sánchez i Eulàlia Pagès, editora de Pagès Editors.
La jornada ha acabat a la seu de Lo Pardal, on s’ha procedit a la inauguració de l’exposició ‘Ruth. Cossos als llimbs’, en col·laboració amb el Museu d’Art Jaume Morera i el Centre d’Art la Panera de Lleida. En aquest cas hi han intervingut Pau Minguet Sánchez, Jesús Navarro, director del Museu Morera de Lleida, i Antoni Jové, comissari de l’exposició i coordinador d’exposicions del Centre d’Art La Panera de Lleida. En aquesta exposició, que es podrà veure fins al 9 d’abril a la Fundació, els artistes han pres com a punt de partida la novel·la ‘Ruth’ de Viladot per abordar sense embuts les qüestions de gènere.
La Fundació Guillem Viladot i l’Ajuntament d’Agramunt són al capdavant de l’organització de l’Any Viladot, una tasca en la qual compten amb el suport de diferents institucions, museus i equipaments culturals, entitats i editorials. Tot plegat amb l’objectiu de reivindicar el nom i la inventiva del polifacètic artista, un dels pals de paller de les lletres i les arts visuals del segle XX a les terres de Ponent.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha participat aquest dissabte en l’acte d’obertura de la commemoració del centenari del naixement de Guillem Viladot, celebrat a Agramunt.
Talarn ha estat acompanyat per la vicepresidenta segona de la Diputació i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, i per la diputada Mercè Carulla, en un acte que ha estat presidit per la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga.
La jornada ha començat a l’Ajuntament d’Agramunt amb una reunió per tractar sobre l’Any Viladot en què, a més de Joan Talarn, d’Estefania Rufach i de la consellera Garriga, hi han participat l’alcaldessa Sílvia Fernàndez; Amanda Cardona, regidora de Cultura; Jordi Viladot, president de la Fundació Guillem Viladot; Pau Minguet, director de Lo Pardal; Bernat Solé, delegat del Govern de la Generalitat; Albert Turull, director del Serveis Territorials de Cultura a Lleida.
A continuació s’han desplaçat al Teatre Casal Agramuntí, on s’ha celebrat l’acte d’obertura de commemoració del centenari del naixement de Guillem Viladot. En la seva intervenció, Joan Talarn ha reivindicat una celebració “inapel·lable i amb tota la plenitud que es mereix” del centenari de l’artista. El president s’ha referit a Guillem Viladot com “una peça clau del trencaclosques literari general i una baula imprescindible a l’hora d’explicar una cultura nacional”, a la vegada que l’ha catalogat com “l’artista total que contribuirà a l’enlairament cultural del país, l’obrirà a les noves tendències artístiques i l’acostarà a d’altres cultures europees de dimensions equiparables”, a més d’un “pioner en la poesia concreta, en la investigació artística que desembocarà en un llenguatge basat en la forma i, finalment, en l’objecte”.
El president de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha volgut aprofundir en la relació “molt especial” que de sempre hi ha hagut entre Guillem Viladot i l’IEI. Així, ha recordat com, al començament dels anys noranta, la Diputació va organitzar una exposició de poesia visual amb obres de Joan Brossa, Guillem Viladot i Iglesias del Marquet.
També ha explicat com, a través de l’IEI i en coedició amb l’Editorial Columna, es van publicar els quatre volums de la ‘Poesia Completa’ de Guillem Viladot, es va crear un fons d’imatge gràfica de tota la poesia objectual continguda als tres edificis de Lo Pardal i es va editar el catàleg ‘Objectes de Companyia’.
La relació es manté ben viva avui dia, més de dos dècades després de la mort de l’artista (1999), i en aquest sentit Talarn ha detallat que, des de l’any 2019, la Diputació de Lleida es fa càrrec de la catalogació del fons documental de l’arxiu de la Fundació per endreçar “els papers” de Viladot i per donar a l’estampa els originals inèdits que apareixen. “Ja ho vam fer amb la mirada posada en el centenari, incrementant la dotació econòmica a la Fundació i comprometent-nos a ser una part actora més de l’Any Viladot, amb l’organització d’una exposició aquest estiu a l’IEI, participant en l’edició de diferents llibres que aniran apareixent al llarg de l’any sobre la seva obra i la seva figura, així com donant suport a diverses accions d’entitats socials i culturals del territori per a les quals Viladot és aquest referent nacional que reivindiquem”, ha precisat el president de la Diputació.
Una foto de família i l’atenció als mitjans, en què s’han ofert més detalls sobre l’Any Viladot, ha donat pas al següent acte, celebrat a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot, consistent en la presentació del llibre ‘Cantates, fugues i colls de la baralla’, una obra inèdita de Guillem Viladot que ha publicat Pagès Editors. Es tracta d’un projecte que data del 1973 i que es conserva a la Fundació i, consistent en un seguit d’esbossos, anotacions, mesures i indicacions del que havia de ser un llibre que en el seu moment no es va arribar a publicar. La presentació ha anat a càrrec de Sílvia Fernàndez, Pau Minguet Sánchez i Eulàlia Pagès, editora de Pagès Editors.
La jornada ha acabat a la seu de Lo Pardal, on s’ha procedit a la inauguració de l’exposició ‘Ruth. Cossos als llimbs’, en col·laboració amb el Museu d’Art Jaume Morera i el Centre d’Art la Panera de Lleida. En aquest cas hi han intervingut Pau Minguet Sánchez, Jesús Navarro, director del Museu Morera de Lleida, i Antoni Jové, comissari de l’exposició i coordinador d’exposicions del Centre d’Art La Panera de Lleida. En aquesta exposició, que es podrà veure fins al 9 d’abril a la Fundació, els artistes han pres com a punt de partida la novel·la ‘Ruth’ de Viladot per abordar sense embuts les qüestions de gènere.
La Fundació Guillem Viladot i l’Ajuntament d’Agramunt són al capdavant de l’organització de l’Any Viladot, una tasca en la qual compten amb el suport de diferents institucions, museus i equipaments culturals, entitats i editorials. Tot plegat amb l’objectiu de reivindicar el nom i la inventiva del polifacètic artista, un dels pals de paller de les lletres i les arts visuals del segle XX a les terres de Ponent.