Actualitat
L’IEI acull la presentació del llibre sobre la història dels bombers a Lleida que regalarà el diari ‘La Mañana’ en aquest Sant Jordi
19/04/2022
Leonard Jové és l’autor de ‘Seguretat pública, higienisme i benestar social. El procés històric de formació del cos de bombers de Lleida, 1840-1975’, obra guanyadora del 32è Premi Lladonosa
Joan Talarn destaca en la unió d’esforços que hi ha al darrere del premi, així com la tasca del servei d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, que amb 140 anys de vida és el més veterà de les comarques lleidatanes
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dimarts la presentació del llibre amb el qual el diari ‘La Mañana’ obsequiarà els seus lectors en aquest Sant Jordi.
És tracta de l’obra ‘Seguretat pública, higienisme i benestar social. El procés històric de formació del cos de bombers de Lleida, 1840-1975’, de l’historiador Leonard Jové, guanyador de la 32a edició del Premi Lladonosa d’Història Local.
Aquest guardó té com a premi 4.000 euros en efectiu i la publicació del llibre que regala ‘La Mañana’ i que ha estat presentat avui en un acte en què hi han intervingut Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida i de l’IEI; Francesc Guillaumet, director de ‘La Mañana’; l’alcalde d’Alguaire, Antoni Perea; Maria José Vilalta, catedràtica d'Història Moderna de la UdL; i l’autor del llibre, Leonard Jové, que a més d’historiador és bomber.
També hi han assistit Estefania Rufach, vicepresidenta de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, així com el director, Joan Josep Ardanuy; Manel Lladonosa, president de la Fundació Josep Lladonosa i catedràtic d'història de la UdL; l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín; el director dels Serveis Territorials d’Interior, Xavier Garrós; Jaume Puy, rector de la UdL; David Masot, president del Consell Comarcal del Segrià; i Jordi Solana, president-editor de ‘La Mañana’.
Talarn ha començat la seva intervenció felicitant Leonard Jové i ha remarcat la seva doble condició d’historiador i bomber, que l’habilita per donar a conèixer de manera fidel i acurada la història d’un cos que va nàixer al 1840 gràcies a la implicació de la Paeria i la Diputació amb una voluntat de servei que encara es manté avui dia.
El president també ha felicitat el diari ‘La Mañana’ per regalar un llibre per Sant Jordi i sumar-se així de manera activa a “la festa més singular de Catalunya”, així com als membres del Patronat que fan possible el Premi Josep Lladonosa: des de l’Ajuntament d’Alguaire a la Universitat de Lleida, passant pel Consell Comarcal del Segrià, la Paeria de Lleida i la mateixa Diputació, en el que és una “suma còmplice d’esforços” que ha facilitat que ja siguin 32 anys “fent difusió de les històries locals”.
En aquesta unió d’esforços, Joan Talarn també ha volgut destacar la tasca del servei d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, que “enguany complirà 140 anys de vida” i és “el taller d’arts gràfiques més veterà de les nostres comarques i avui demostra que continua estant en plena forma”.
L’obra guanyadora explica la formació i el desenvolupament de la companyia de bombers de la ciutat de Lleida, un procés que comprèn des de la segona meitat del segle XIX i fins al darrer quart del XX.
Es tracta d’una investigació que, per tal d’aprofundir en la totalitat de l’objecte d’estudi, s’ha plantejat des de dues perspectives diferents que resulten, però, complementàries. En primer lloc, s’ha caracteritzat la vessant institucional on s’inclou l’anàlisi del finançament i la conjuntura política que ha sustentat el cos, els reglaments que l’han organitzat, el personal que l’ha format, els recursos materials que ha disposat i els serveis que ha prestat.
En segon lloc, s’ha situat la companyia en l’entorn social de cada conjuntura històrica, presentant-la com una nova i necessària eina d’afermament de la seguretat pública que creixia en conjunció amb altres polítiques de caire cívic com l’higienisme i un nou urbanisme.
Tot plegat, desenvolupat en el context de transformació urbana que va significar el pas des d’una ciutat d’Antic Règim a una nova urbs burgesa amb estructures pensades per a possibilitar l’expansió del capitalisme.
Ben entrat el segle xx –sobretot a partir de la segona meitat de la centúria–, el servei d’extinció d’incendis evoluciona cap a noves funcions que complementen la protecció ciutadana tradicional i que el situen en l’àmbit del benestar social.
La fonamentació heurística del treball se centra en el buidat de fonts procedents dels arxius locals, majoritàriament de l’arxiu de la Paeria de Lleida i en fonts d’hemeroteca relacionades amb cada fase cronològica del treball.
Joan Talarn destaca en la unió d’esforços que hi ha al darrere del premi, així com la tasca del servei d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, que amb 140 anys de vida és el més veterà de les comarques lleidatanes
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dimarts la presentació del llibre amb el qual el diari ‘La Mañana’ obsequiarà els seus lectors en aquest Sant Jordi.
És tracta de l’obra ‘Seguretat pública, higienisme i benestar social. El procés històric de formació del cos de bombers de Lleida, 1840-1975’, de l’historiador Leonard Jové, guanyador de la 32a edició del Premi Lladonosa d’Història Local.
Aquest guardó té com a premi 4.000 euros en efectiu i la publicació del llibre que regala ‘La Mañana’ i que ha estat presentat avui en un acte en què hi han intervingut Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida i de l’IEI; Francesc Guillaumet, director de ‘La Mañana’; l’alcalde d’Alguaire, Antoni Perea; Maria José Vilalta, catedràtica d'Història Moderna de la UdL; i l’autor del llibre, Leonard Jové, que a més d’historiador és bomber.
També hi han assistit Estefania Rufach, vicepresidenta de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, així com el director, Joan Josep Ardanuy; Manel Lladonosa, president de la Fundació Josep Lladonosa i catedràtic d'història de la UdL; l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín; el director dels Serveis Territorials d’Interior, Xavier Garrós; Jaume Puy, rector de la UdL; David Masot, president del Consell Comarcal del Segrià; i Jordi Solana, president-editor de ‘La Mañana’.
Talarn ha començat la seva intervenció felicitant Leonard Jové i ha remarcat la seva doble condició d’historiador i bomber, que l’habilita per donar a conèixer de manera fidel i acurada la història d’un cos que va nàixer al 1840 gràcies a la implicació de la Paeria i la Diputació amb una voluntat de servei que encara es manté avui dia.
El president també ha felicitat el diari ‘La Mañana’ per regalar un llibre per Sant Jordi i sumar-se així de manera activa a “la festa més singular de Catalunya”, així com als membres del Patronat que fan possible el Premi Josep Lladonosa: des de l’Ajuntament d’Alguaire a la Universitat de Lleida, passant pel Consell Comarcal del Segrià, la Paeria de Lleida i la mateixa Diputació, en el que és una “suma còmplice d’esforços” que ha facilitat que ja siguin 32 anys “fent difusió de les històries locals”.
En aquesta unió d’esforços, Joan Talarn també ha volgut destacar la tasca del servei d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, que “enguany complirà 140 anys de vida” i és “el taller d’arts gràfiques més veterà de les nostres comarques i avui demostra que continua estant en plena forma”.
L’obra guanyadora explica la formació i el desenvolupament de la companyia de bombers de la ciutat de Lleida, un procés que comprèn des de la segona meitat del segle XIX i fins al darrer quart del XX.
Es tracta d’una investigació que, per tal d’aprofundir en la totalitat de l’objecte d’estudi, s’ha plantejat des de dues perspectives diferents que resulten, però, complementàries. En primer lloc, s’ha caracteritzat la vessant institucional on s’inclou l’anàlisi del finançament i la conjuntura política que ha sustentat el cos, els reglaments que l’han organitzat, el personal que l’ha format, els recursos materials que ha disposat i els serveis que ha prestat.
En segon lloc, s’ha situat la companyia en l’entorn social de cada conjuntura històrica, presentant-la com una nova i necessària eina d’afermament de la seguretat pública que creixia en conjunció amb altres polítiques de caire cívic com l’higienisme i un nou urbanisme.
Tot plegat, desenvolupat en el context de transformació urbana que va significar el pas des d’una ciutat d’Antic Règim a una nova urbs burgesa amb estructures pensades per a possibilitar l’expansió del capitalisme.
Ben entrat el segle xx –sobretot a partir de la segona meitat de la centúria–, el servei d’extinció d’incendis evoluciona cap a noves funcions que complementen la protecció ciutadana tradicional i que el situen en l’àmbit del benestar social.
La fonamentació heurística del treball se centra en el buidat de fonts procedents dels arxius locals, majoritàriament de l’arxiu de la Paeria de Lleida i en fonts d’hemeroteca relacionades amb cada fase cronològica del treball.
