Actualitat
L’extrema dreta, eix de la darrera xerrada del cicle ‘50 anys de democràcia?’ de l’IEI, amb Mònica Clua i Steven Forti
11/03/2026
Segons Clua, “l’actual onada reaccionària global interactua amb un Estat espanyol incapaç de trencar plenament amb el seu llegat feixista”
Forti considera que “les noves extremes dretes presenten elements nous que les converteixen en un fenomen diferent o, almenys, renovat”
L’Aula Magna de l’IEI ha acollit avui la cinquena conferència del cicle ‘50 anys de democràcia?’. Amb el títol ‘L’extrema dreta ahir, l’extrema dreta avui’, la sessió ha anat a càrrec de la catedràtica en Ciències Polítiques i professora de la Universitat Pompeu Fabra, Mònica Clua, i l’historiador i professor de la UAB Steven Forti, especialitzat en l’estudi dels feixismes, nacionalismes i extremes dretes a l’època contemporània. El director de l’IEI, Andreu Vàzquez, ha assistit a la xerrada, que ha estat presentada i moderada per la politòloga i sociòloga Mariona Lladonosa, comissària del cicle.
Mònica Clua ha defensat que els mites fundacionals de la Transició democràtica han contribuït a ocultar la persistència d’estructures autoritàries i d’un model econòmic neoliberal que ja s’havia iniciat en el darrer període del franquisme. Segons Clua, “l’actual onada reaccionària global interactua amb un Estat espanyol incapaç de trencar plenament amb el seu llegat feixista, amb les seves tendències recentralitzadores i amb formes de governança autoritària”.
Aquesta dinàmica, ha explicat, es combina amb una economia política que barreja neoliberalisme, concentració de poder i pràctiques caciquistes, en el marc d’una societat marcada per desigualtats persistents. “La dificultat de l’Estat per construir hegemonia revela contradiccions estructurals que intensifiquen la deriva autoritària i, alhora, obren espais potencials de transformació democràtica”, ha conclòs.
Per la seva banda, Steven Forti ha explicat com, en les darreres tres dècades, les noves extremes dretes s’han anat normalitzant fins a convertir-se en actors polítics de primer ordre. En alguns països occidentals, fins i tot han arribat a formar part del govern.
Forti considera que no és correcte ni útil analitzar-les exclusivament amb les “ulleres” del feixisme. Això no vol dir que no hi hagi elements de continuïtat —més o menys marcats segons el país—, però també hi ha factors nous que les converteixen en un fenomen diferent o, almenys, “renovat”.
Durant la seva intervenció, també ha posat sobre la taula punts en comú i diferències entre les extremes dretes del passat i les actuals, així com entre els règims autoritaris d’ahir i els d’avui. A més, ha desgranat algunes de les característiques principals de les noves extremes dretes i dels sistemes d’autocràcia electoral que s’estan consolidant en diversos països.
La d’avui ha estat la cinquena sessió d’un cicle que es va iniciar el passat 20 de novembre i que ha tingut com a objectiu fer un balanç històric, polític, social i cultural del canvi de cicle i de la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques, coincidint amb els cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco.
El cicle ‘50 anys de democràcia?’ es tancarà el 12 d’abril amb l’espectacle ‘Fantasmes de Guerra’, de la Companyia de Comediants la Baldufa, que es representarà al Teatre Els Til·lers de Sort.
Forti considera que “les noves extremes dretes presenten elements nous que les converteixen en un fenomen diferent o, almenys, renovat”
L’Aula Magna de l’IEI ha acollit avui la cinquena conferència del cicle ‘50 anys de democràcia?’. Amb el títol ‘L’extrema dreta ahir, l’extrema dreta avui’, la sessió ha anat a càrrec de la catedràtica en Ciències Polítiques i professora de la Universitat Pompeu Fabra, Mònica Clua, i l’historiador i professor de la UAB Steven Forti, especialitzat en l’estudi dels feixismes, nacionalismes i extremes dretes a l’època contemporània. El director de l’IEI, Andreu Vàzquez, ha assistit a la xerrada, que ha estat presentada i moderada per la politòloga i sociòloga Mariona Lladonosa, comissària del cicle.
Mònica Clua ha defensat que els mites fundacionals de la Transició democràtica han contribuït a ocultar la persistència d’estructures autoritàries i d’un model econòmic neoliberal que ja s’havia iniciat en el darrer període del franquisme. Segons Clua, “l’actual onada reaccionària global interactua amb un Estat espanyol incapaç de trencar plenament amb el seu llegat feixista, amb les seves tendències recentralitzadores i amb formes de governança autoritària”.
Aquesta dinàmica, ha explicat, es combina amb una economia política que barreja neoliberalisme, concentració de poder i pràctiques caciquistes, en el marc d’una societat marcada per desigualtats persistents. “La dificultat de l’Estat per construir hegemonia revela contradiccions estructurals que intensifiquen la deriva autoritària i, alhora, obren espais potencials de transformació democràtica”, ha conclòs.
Per la seva banda, Steven Forti ha explicat com, en les darreres tres dècades, les noves extremes dretes s’han anat normalitzant fins a convertir-se en actors polítics de primer ordre. En alguns països occidentals, fins i tot han arribat a formar part del govern.
Forti considera que no és correcte ni útil analitzar-les exclusivament amb les “ulleres” del feixisme. Això no vol dir que no hi hagi elements de continuïtat —més o menys marcats segons el país—, però també hi ha factors nous que les converteixen en un fenomen diferent o, almenys, “renovat”.
Durant la seva intervenció, també ha posat sobre la taula punts en comú i diferències entre les extremes dretes del passat i les actuals, així com entre els règims autoritaris d’ahir i els d’avui. A més, ha desgranat algunes de les característiques principals de les noves extremes dretes i dels sistemes d’autocràcia electoral que s’estan consolidant en diversos països.
La d’avui ha estat la cinquena sessió d’un cicle que es va iniciar el passat 20 de novembre i que ha tingut com a objectiu fer un balanç històric, polític, social i cultural del canvi de cicle i de la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques, coincidint amb els cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco.
El cicle ‘50 anys de democràcia?’ es tancarà el 12 d’abril amb l’espectacle ‘Fantasmes de Guerra’, de la Companyia de Comediants la Baldufa, que es representarà al Teatre Els Til·lers de Sort.
