Actualitat
Laura Huerga i Xavier Antich reflexionen sobre la censura dins el cicle ‘50 anys de democràcia?’ de l’IEI
09/03/2026
Joan Talarn ha presentat l’acte i ha afirmat que “si la llibertat és real i madura, ha de suportar allò que incomoda i saber conviure amb la crítica”
La iniciativa segueix dimecres amb Mònica Clua i Steven Forti, que parlaran sobre ‘L’extrema dreta ahir, l’extrema dreta avui’
El cicle ‘50 anys de democràcia?’ de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha ofert aquest dilluns la seva quarta sessió amb la xerrada ‘Censurar l’art i la paraula’, a càrrec de l’editora i presidenta del PEN Català, Laura Huerga, i el filòsof i president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. L’acte ha estat moderat per la politòloga i sociòloga Mariona Lladonosa, comissària del cicle, i presentat pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. La conferència s’ha fet a l’Aula Magna i ha comptat amb l’assistència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
A l’inici de la sessió, Talarn ha remarcat que la democràcia “no és un punt d’arribada sinó una pràctica fràgil que cal pensar i repensar amb memòria i esperit crític”, i ha valorat que l’IEI ho faci des d’un angle “tan incòmode com imprescindible” com el de la censura.
El president de la Diputació ha defensat la necessitat d’impulsar espais de debat “on la cultura no és decorat, sinó eina de país”, i ha destacat la presència de Laura Huerga i Xavier Antich, dues persones que “treballen cada dia perquè la paraula sigui un bé comú”. De Huerga ha subratllat la tasca al capdavant del PEN Català, que “recorda que la llibertat d’expressió no és un eslògan, sinó una garantia concreta”; i d’Antich, la seva defensa de la cultura com “una manera de construir comunitat, drets i horitzons compartits”.
Talarn ha conclòs que, si la llibertat és real i madura, ha de “suportar allò que incomoda” i “saber conviure amb la crítica, la complexitat i la creativitat que desborda els marges”.
Laura Huerga ha exposat que, en democràcia, la censura no desapareix, sinó que es transforma i adopta formes diverses. Així, “des de la repressió oberta de la Llei Mordassa fins a formes de censura silenciosa i estructural que afecten editorials i creadors, l’autocensura s’ha convertit en el mecanisme de control més eficaç”, ha dit. Huerga també ha reflexionat sobre com el PEN Català, amb més de cent anys de trajectòria, llegeix i combat les formes de censura en democràcia.
Per la seva part, Xavier Antich ha assenyalat que la censura atempta contra la llibertat d’expressió i, per tant, contra un dret fonamental dels sistemes democràtics. Segons Antich, en els darrers 50 anys a l’Estat espanyol, “ha continuat una pràctica que no pot considerar-se homologable amb les democràcies occidentals: censura institucional i política, i fins i tot persecució judicial per l’exercici d’un dret que ha de ser protegit i fomentat, des de Valtònyc o Pablo Hasél a Santiago Sierra o Ines Doujak, entre altres dotzenes de casos”. A això s’hi suma, segons ell, “l’exercici de censura indirecta que impedeix abordar obertament, amb reconeixement institucional, la denúncia de pràctiques desplegades sota la dictadura franquista”.
El cicle ‘50 anys de democràcia?’ continuarà dimecres, 11 de març, amb la cinquena sessió, titulada ‘L’extrema dreta ahir, l’extrema dreta avui’. Hi participaran la catedràtica en ciències polítiques i professora de la Universitat Pompeu Fabra, Mònica Clua, i l’historiador i professor de la UAB especialitzat en l’estudi de feixismes, nacionalismes i extremes dretes contemporànies, Steven Forti.
El cicle es va iniciar el 20 de novembre passat i es clourà el 12 d’abril amb l’activitat cultural paral·lela ‘Fantasmes de Guerra’, de la Companyia de Comediants la Baldufa. Serà a les 18.00 hores al Teatre Els Til·lers de Sort.
La iniciativa segueix dimecres amb Mònica Clua i Steven Forti, que parlaran sobre ‘L’extrema dreta ahir, l’extrema dreta avui’
El cicle ‘50 anys de democràcia?’ de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha ofert aquest dilluns la seva quarta sessió amb la xerrada ‘Censurar l’art i la paraula’, a càrrec de l’editora i presidenta del PEN Català, Laura Huerga, i el filòsof i president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. L’acte ha estat moderat per la politòloga i sociòloga Mariona Lladonosa, comissària del cicle, i presentat pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. La conferència s’ha fet a l’Aula Magna i ha comptat amb l’assistència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
A l’inici de la sessió, Talarn ha remarcat que la democràcia “no és un punt d’arribada sinó una pràctica fràgil que cal pensar i repensar amb memòria i esperit crític”, i ha valorat que l’IEI ho faci des d’un angle “tan incòmode com imprescindible” com el de la censura.
El president de la Diputació ha defensat la necessitat d’impulsar espais de debat “on la cultura no és decorat, sinó eina de país”, i ha destacat la presència de Laura Huerga i Xavier Antich, dues persones que “treballen cada dia perquè la paraula sigui un bé comú”. De Huerga ha subratllat la tasca al capdavant del PEN Català, que “recorda que la llibertat d’expressió no és un eslògan, sinó una garantia concreta”; i d’Antich, la seva defensa de la cultura com “una manera de construir comunitat, drets i horitzons compartits”.
Talarn ha conclòs que, si la llibertat és real i madura, ha de “suportar allò que incomoda” i “saber conviure amb la crítica, la complexitat i la creativitat que desborda els marges”.
Laura Huerga ha exposat que, en democràcia, la censura no desapareix, sinó que es transforma i adopta formes diverses. Així, “des de la repressió oberta de la Llei Mordassa fins a formes de censura silenciosa i estructural que afecten editorials i creadors, l’autocensura s’ha convertit en el mecanisme de control més eficaç”, ha dit. Huerga també ha reflexionat sobre com el PEN Català, amb més de cent anys de trajectòria, llegeix i combat les formes de censura en democràcia.
Per la seva part, Xavier Antich ha assenyalat que la censura atempta contra la llibertat d’expressió i, per tant, contra un dret fonamental dels sistemes democràtics. Segons Antich, en els darrers 50 anys a l’Estat espanyol, “ha continuat una pràctica que no pot considerar-se homologable amb les democràcies occidentals: censura institucional i política, i fins i tot persecució judicial per l’exercici d’un dret que ha de ser protegit i fomentat, des de Valtònyc o Pablo Hasél a Santiago Sierra o Ines Doujak, entre altres dotzenes de casos”. A això s’hi suma, segons ell, “l’exercici de censura indirecta que impedeix abordar obertament, amb reconeixement institucional, la denúncia de pràctiques desplegades sota la dictadura franquista”.
El cicle ‘50 anys de democràcia?’ continuarà dimecres, 11 de març, amb la cinquena sessió, titulada ‘L’extrema dreta ahir, l’extrema dreta avui’. Hi participaran la catedràtica en ciències polítiques i professora de la Universitat Pompeu Fabra, Mònica Clua, i l’historiador i professor de la UAB especialitzat en l’estudi de feixismes, nacionalismes i extremes dretes contemporànies, Steven Forti.
El cicle es va iniciar el 20 de novembre passat i es clourà el 12 d’abril amb l’activitat cultural paral·lela ‘Fantasmes de Guerra’, de la Companyia de Comediants la Baldufa. Serà a les 18.00 hores al Teatre Els Til·lers de Sort.
