La Biblioteca de l’IEI reobre les seves portes després d’un tancament per obres durant el qual s’ha avançat en la seva digitalització

14/03/2024
Joan Talarn ha presidit l’acte i ha destacat que el servei de Biblioteca i Hemeroteca de de la casa “constitueix el millor conjunt documental per explicar la història de les comarques de Lleida, Pirineu i Aran”

La reobertura ha coincidit amb la inauguració de l’exposició ‘Pergamins’, formada per 18 exemplars dels que es conserven al Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI


El president de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan Talarn, ha presidit aquest dijous l’acte de reobertura de la Biblioteca de l’IEI.

Talarn ha estat acompanyat per la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; el director de l’IEI, Andreu Vàzquez; i la responsable del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI, Sílvia Farrús. Posteriorment, i amb la incorporació de la comissària de l’exposició, Núria Preixens, Talarn ha presidit la inauguració de l’exposició ‘Pergamins’, de fons de l’antic Hospital de Santa Maria, que restarà oberta a l’espai Zona Zero de l’IEI fins al 12 de maig.

Joan Talarn ha dit que el d’avui era “un dia transcendent per a l’IEI, ja que l’exposició d’una col·lecció de 18 pergamins del fons de l’Antic Hospital de Santa Maria remet als orígens d’aquest magnífic edifici”, a la vegada que forma part de l’oferta de la Biblioteca, que a partir d’avui torna a reobrir el seu servei d’atenció al públic després de les obres que han servit per consolidar l’última planta i el sostre. Unes obres que han estat “més complicades del que es preveia” i que han permès “recuperar un espai funcional a la tercera planta” que ha de servir per millorar els serveis que es presten als ajuntaments i a la ciutadania.

Talarn ha recordat que la Biblioteca va néixer al 1942 i té un fons de 60.000 exemplars, i que, en aquest temps durant el qual no ha ofert el servei d’atenció a la ciutadania, s’ha aprofitat per “avançar en la digitalització dels llibres i documents per tal de facilitar l’accés de la ciutadania i els investigadors”. En aquest sentit, el president de la Diputació i de l’IEI ha remarcat que, al llarg d’aquesta etapa de tancament al públic, no s’ha deixat d’atendre cap consulta de personal investigador, tant pel que respecta al fons bibliogràfic com al de l’Hemeroteca, amb “més de 1.300 títols de revistes i diaris en gran part de caràcter local des del segle XIX”.

Tot plegat constitueix, amb la suma del servei de Biblioteca i Hemeroteca de l’IEI, “el millor conjunt documental per explicar la història de les comarques de Lleida, Pirineu i Aran”, ha destacat Joan Talarn, que ha insistit en el fet que les Biblioteques actuals “no són simples dipòsits de paper, sinó que s’actualitzen permanentment”.

Pel que fa a l’exposició ‘Pergamins’, se centra en una part dels pergamins del Fons de l’antic Hospital de Santa Maria, que conserva a dia d’avui el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI. Són un total de 18 pergamins, d’entre els segles XV i XVII, de tipologies diverses: privilegis reials, butlles papals, documents de compra-venda i testaments, entre d’altres.

Aquests pergamins mostren, a més, aspectes diversos de la població de Lleida en època medieval, parlen de l’organització de l’hospital i de com s’assistia als malalts en aquesta destacada institució que tenia la seva seu en l’edifici que actualment ocupa l’IEI.

El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental
El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental (Biblioteca i Arxiu) és un servei de l’IEI obert al públic, que naix ara fa 82 anys amb la voluntat de reunir, conservar i difondre els fons que gestiona. Tant l’Arxiu com la Biblioteca són serveis que es gesten amb la creació de l’IEI, l’any 1942.

La Biblioteca, des dels seus inicis, va tenir l’objectiu de formar una col·lecció que recollís les peces fonamentals del patrimoni bibliogràfic lleidatà. Els primers fons que la nodriren van ser els que estaven custodiats en els diferents dipòsits bibliogràfics i documentals que la Generalitat Republicana havia establert a la ciutat. Part d’aquests fons són el nucli embrionari d’aquesta Biblioteca.

Paral·lelament, l’Institut va projectar també la creació d’un gran arxiu que no es va arribar a materialitzar. En el seu lloc es va crear, però, un arxiu a partir dels fons que es custodiaven a l’edifici fruit de les incautacions efectuades durant la Guerra Civil. La custòdia d’aquesta documentació de procedència diversa (eclesiàstica, municipal o notarial) va fer possible la creació de l’arxiu (que posteriorment s’anomenà Servei d’Arxiu i Llegats).

Des de febrer de 2016, es van unificar els serveis d’Arxiu i Biblioteca en un de sol. Un procés latent durant anys que venia justificat no només per l’optimització dels recursos sinó, i sobretot, per la necessitat de poder oferir a l’usuari un millor servei. Per tant, aquest és un servei que es troba a mig camí entre un arxiu i una biblioteca, i això és precisament el que el fa especial. La importància del SPBD rau en la riquesa dels fons que custodia. De fet, aquesta tipologia documental tan diversa és precisament la seva principal peculiaritat.

Dues són les eines que el Servei posa a l’abast dels usuaris per poder fer recerca: el catàleg i el repositori d’objectes digitals. La Biblioteca aquests darrers anys ha mirat d’avançar en la digitalització dels seus fons per potenciar-ne la recerca.