Eusebi Ayensa guanya el 38è Premi d’assaig Josep Vallverdú i Francesc Pastor recull el 26è Premi de poesia Màrius Torres

19/11/2021
Joan Talarn ha lliurat a Francesc Pastor el Premi Màrius Torres per la seva obra ‘Ànima’ i Miquel Pueyo ha fet entrega del guardó Josep Vallverdú a Eusebi Ayensa per la seva obra ‘De l’una a l’altra riba (Un homenatge a Grècia)’, en un acte celebrat al Mercat del Pla El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha lliurat aquest divendres al vespre a Francesc Pastor el guardó que l’acredita com a guanyador del 26è Premi de poesia Màrius Torres. Ho ha fet durant l’entrega dels Premis Literaris 2021, que s’ha celebrat al Mercat del Pla de Lleida, i en què l’alcalde Miquel Pueyo ha lliurat el 38è Premi d’assaig Josep Vallverdú a Eusebi Ayensa. Els vencedors d’aquests guardons s’han donat a conèixer en una roda de premsa prèvia que ha tingut lloc al Saló de Plens de la Paeria i a la qual ha assistit la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach. Així, en el cas del 38è Premi d’assaig Josep Vallverdú, el guanyador ha estat Eusebi Ayensa per l’obra ‘De l’una a l’altra riba (Un homenatge a Grècia)’, mentre que el 26è Premi de poesia Màrius Torres ha correspost a Francesc Pastor per l’obra ‘Ànima’. Cadascun d’aquests premis està dotat amb 9.000 euros, i els guanyadors han rebut també la figura de la Libertinella, emblema dels Premis Literaris de Lleida. En total, s’havien presentat 52 originals, dels quals 13 ho havien fet al Premi d’assaig Josep Vallverdú i els 39 restants al Premi de poesia Màrius Torres, provinents de diferents indrets dels Països Catalans. L’acte de lliurament de premis ha tingut com a escenari el Mercat del Pla, que ha pres el relleu de l’escenari habitual, l’Auditori Enric Granados. La cita ha inclòs l’espectacle ‘Conreus/Collites, escriure la terra, llaurar la pàgina’, una proposta que arribat de la mà de Maria Monseny (escenògrafa), Alba Cros (directora de cinema), Neus Borrell (veu), Miquel Joan (guitarra), Núria Miret (actriu), Rosa Mesalles (guió), Jordi Làrios (realització audiovisual) i Marc Cartanyà (suport artístic), i a més de projectar-se diferents vídeos, s’han interpretat peces musicades de Jacint Verdaguer, Màrius Torres, Blai Bonet i Perejaume. Per part de la Diputació, a més de Joan Talarn hi han assistit el vicepresident quart, Ferran Accensi, i els diputats Mercè Carulla, Rosa Pujol, Maria Burrel, Jaume Rutllant, Helena Martínez i Rosa Maria Perelló. En la seva intervenció, Joan Talarn ha destacat la importància d'aquests Premis Literaris perquè incentiven la creació literària en català, desenvolupen cultura nacional i engrandeixen un patrimoni cultural comú. Talarn ha volgut destacar la gran feina del món editorial català, el qual ha definit com “atractiu, actiu i dinàmic” i homenatjar “en una nit com la d’avui, l’encomiable consolidació de petits i mitjans segells dins el món editorial que han diversificat i enriquit el panorama general de l’edició”.


El president ha aprofitat l’ocasió per fer una reflexió i una autocrítica, i és que com ha dit, els Premis Literaris de Lleida d’enguany coincideixen, “amb el retrocés generalitzat en l’ús de la llengua, oral i escrit”. Davant aquesta situació, “tothom és responsable: no només l’escola, els mestres i els pares, els polítics, els professionals o el carrer tot sencer, sinó també el món de l’edició i, sobretot, els escriptors, perquè com diu Joan Francesc Mira “el crèdit i el prestigi de l'escriptor és també, invariablement, el prestigi i el crèdit de l'idioma”. Davant aquesta situació, el president ha assegurat que “hi ha molt camí per fer, perquè malauradament, la interferència lingüística, l'abandó de les estructures gramaticals i una descurada competència lingüística són una realitat prou latent". I ha plantejat que “potser ha arribat l’hora que els jurats posin damunt la taula de les valoracions i deliberacions no només el què es diu, sinó el com es diu. Per últim, Talarn ha felicitat als guanyadors i ha agraït a tots els participants la seva implicació, així com als membres del jurat per aquesta “exigència”. Eusebi Ayensa ha definit el seu llibre com “una mena de barreja d’assaig històric de les relacions culturals catalanobreres”. Ayensa ha explicat que “en aquest assaig es volen reivindicar les arrels mediterrànies amb la idea que Catalunya serà mediterrània o no serà”. Així, ha definit la seva obra com “un assaig històric, però també com un llibre de memòries, que també té un relat sociològic”. Per altra banda, Francesc Pastor ha destacat la il·lusió que li fa rebre un premi d’aquesta rellevància, ja que Màrius Torres sempre ha estat un poeta al qual li ha tingut una gran consideració. També ha posat de relleu la importància de la poesia i què en aquesta, reviu amb aquest premi. Respecte a la composició dels jurats, el del Josep Vallverdú estava format per Jaume Barrull, Anna Berga, Elena Casacuberta, Teresa Iribarren i Màrius Serra, i el del Màrius Torres està composat per Eva Baltasar, Mireia Calafell (nova incorporació d’enguany renovant Jordi Marrugat, que havia exercit el període de cinc anys preceptiu), M. Antònia Massanet, Pere Pena i Jordi Virallonga.