Actualitat
Els rostres, protagonistes de l’exposició ‘La identitat perduda, colección olorVISUAL’, que es podrà veure a l’IEI fins al novembre
17/09/2021
La mostra és una producció de la Fundació Vila Casas en col·laboració amb l’IEI i la Fundación Ernesto Ventós, a la que pertanyen les peces.
La formen 44 obres, entre pintura, escultura, fotografia i vídeo, que ofereixen una unió particular i única entre obra plàstica i percepció olfactiva.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha presentat i inaugurat aquest divendres l’exposició ‘La identitat perduda. El rostre, colección olorVISUAL. Art contemporani olfactiu sobre la identitat postmoderna’, una producció de la Fundació Vila Casas en col·laboració amb la Fundació Ernesto Ventós i l’IEI que es podrà visitar a la Zona Zero de l’IEI fins al 14 de novembre i que recull un conjunt d’obres d’art contemporani basades en el rostre i la identitat, procedents de la Fundación Ernesto Ventós. La presentació ha comptat amb la presència del director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy, i de les comissàries de l’exposició, Natàlia Chocarro i Cristina Agàpito.
Ernesto Ventós (1945-2020) va ser un barceloní amb una passió molt especial per l’art i les olors. A més de ser un reconegut professional en el món de les essències i artista, amb el nom de Nasevo, va ser un col·leccionista d’art que triava les obres per a la seva ‘colección olorVISUAL’ només quan li evocaven alguna vivència olfactiva. Aquest llegat artístic es reuneix actualment en la fundació que du el seu nom, Fundación Ernesto Ventós. Sord des de la infància, va prioritzar el sentit de l’olfacte per sobre de tota la resta, i enlloc de mirar les obres d’art, les olorava. Joan Brossa va donar nom a la col·lecció quan li va dir a l’Ernesto: “Jo faig poesia visual i tu, amb la col·lecció, fas olor visual”.
El rostre i tot el que aquest expressa genera un ampli i interessant debat. Així, en les obres exposades es pot reflexionar sobre els rostres de les persones com a element identitari que es modifica amb el temps i les vivències en una societat postmoderna que ha perdut els seus pilars més sòlids i conviu amb una realitat líquida, com diu Z. Bauman (1925-2017), on preval la provisionalitat.
L’exposició compta amb un total de 44 obres, entre pintura, escultura, fotografia i vídeo, un repàs dels rostres contemporanis de ‘colección olorVISUAL’ i una unió ben particular i única entre obra plàstica i percepció olfactiva que no deixarà indiferent al públic. S’hi podrà observar, olorar i establir un vincle amb el que ens evoquen les diferents representacions artístiques i els records olfactius particulars que hi puguem relacionar. L’exposició s’acompanya d’un catàleg, coeditat amb la Fundació Vila Casas.
La formen 44 obres, entre pintura, escultura, fotografia i vídeo, que ofereixen una unió particular i única entre obra plàstica i percepció olfactiva.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha presentat i inaugurat aquest divendres l’exposició ‘La identitat perduda. El rostre, colección olorVISUAL. Art contemporani olfactiu sobre la identitat postmoderna’, una producció de la Fundació Vila Casas en col·laboració amb la Fundació Ernesto Ventós i l’IEI que es podrà visitar a la Zona Zero de l’IEI fins al 14 de novembre i que recull un conjunt d’obres d’art contemporani basades en el rostre i la identitat, procedents de la Fundación Ernesto Ventós. La presentació ha comptat amb la presència del director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy, i de les comissàries de l’exposició, Natàlia Chocarro i Cristina Agàpito.
Ernesto Ventós (1945-2020) va ser un barceloní amb una passió molt especial per l’art i les olors. A més de ser un reconegut professional en el món de les essències i artista, amb el nom de Nasevo, va ser un col·leccionista d’art que triava les obres per a la seva ‘colección olorVISUAL’ només quan li evocaven alguna vivència olfactiva. Aquest llegat artístic es reuneix actualment en la fundació que du el seu nom, Fundación Ernesto Ventós. Sord des de la infància, va prioritzar el sentit de l’olfacte per sobre de tota la resta, i enlloc de mirar les obres d’art, les olorava. Joan Brossa va donar nom a la col·lecció quan li va dir a l’Ernesto: “Jo faig poesia visual i tu, amb la col·lecció, fas olor visual”.
El rostre i tot el que aquest expressa genera un ampli i interessant debat. Així, en les obres exposades es pot reflexionar sobre els rostres de les persones com a element identitari que es modifica amb el temps i les vivències en una societat postmoderna que ha perdut els seus pilars més sòlids i conviu amb una realitat líquida, com diu Z. Bauman (1925-2017), on preval la provisionalitat.
L’exposició compta amb un total de 44 obres, entre pintura, escultura, fotografia i vídeo, un repàs dels rostres contemporanis de ‘colección olorVISUAL’ i una unió ben particular i única entre obra plàstica i percepció olfactiva que no deixarà indiferent al públic. S’hi podrà observar, olorar i establir un vincle amb el que ens evoquen les diferents representacions artístiques i els records olfactius particulars que hi puguem relacionar. L’exposició s’acompanya d’un catàleg, coeditat amb la Fundació Vila Casas.
