Actualitat
Els Premis Literaris recordaran els 90 anys de la Guerra Civil espanyola i l’escriptor Josep Vallverdú
27/10/2026
Els guardons es lliuraran el 20 de novembre a la Seu Vella, en una gala que inclourà homenatges a l’escriptora Teresa Pàmies i al poeta Federico García Lorca
Aquest any s’han presentat 88 originals, 25 al 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú i 63 al 31è Premi de poesia Màrius Torres
Un total de 88 originals optaran enguany als Premis Literaris 2026, convocats conjuntament per l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Aquesta nova edició dels guardons es dedicarà aquest any a la memòria de la Guerra civil espanyola en clau literària, partint de l’obra i la figura de l’escriptora balaguerina Teresa Pàmies i la del poeta Federico García Lorca. S’homenatjarà també l’escriptor Josep Vallverdú, autor que dona nom a un dels guardons literaris de Lleida, que va morir el passat mes de juliol.
La presentació del 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú i del 31è Premi de poesia Màrius Torres s’ha fet a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura i ha anat a càrrec de la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach; la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch, i la responsable de la programació literària de la Paeria, Rosa Mesalles, que han posat en valor la col·laboració mantinguda al llarg dels anys entre les dos institucions convocants per fer possible uns premis plenament consolidats en el panorama literari.
Bosch ha recordat que “seran els primers Premis sense el mestre” i ha explicat que l’acte de lliurament dels premis, que se celebrarà el 20 de novembre a la Seu Vella de Lleida, començarà amb un record a l’escriptor Josep Vallverdú. La regidora de Cultura ha explicat que l’entrega dels Premis Literaris són la culminació d’una setmana d’actes literaris que es dedicaran recordar “els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil espanyola i el llarg periple en blanc i negre que va tenir el nostre país, en què va patir moltíssima gent i també la nostra llengua”.
També Rufach ha recordat la figura de Josep Vallverdú i la seva presència habitual als Premis Literaris de Lleida, que enguany, ha assegurat, “notaran la seva absència”. Rufach ha reivindicat el seu llegat i l’ha definit com “un home magnífic”. “El recordarem amb aquella empenta, amb aquella saviesa, amb aquella intel·ligència que sempre ens va demostrar”, ha dit.
Rufach també ha detallat les principals dades de participació d’aquesta edició. En total s’han presentat 88 originals, 25 al 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú i 63 al 31è Premi de poesia Màrius Torres.
Els treballs presentats al Premi d’assaig Josep Vallverdú procedeixen aquest any de les províncies de Barcelona, Girona i Lleida, el País Valencià i les Illes Balears. Cal destacar que, per primera vegada, també s’ha rebut un original provinent del Japó. Pel que fa al Premi de poesia Màrius Torres, els treballs provenen de les províncies de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, les Illes Balears, el País Valencià i Astúries. De tots dos premis, a més, hi ha originals lliurats en mà, dels quals se’n desconeix la procedència.
Per la seva part, Mesalles ha desgranat la programació d’aquest any, que inclourà dues propostes produïdes per l’Ajuntament de Lleida: l’acció literària amb accent andalús ‘No eren olives, que van ser roses...’, en record a la figura i a l’obra del poeta Federico García Lorca, coincidint amb els 90 anys del seu assassinat (acte que se celebrarà el 16 de novembre), i l’espectacle multidisciplinari que s’estrenarà en l’acte de lliurament dels premis, ‘D’aquella guerra, de tants d’exilis. TERESA PÀMIES, el compromís i la memòria’ (20 de novembre). L’acció recordarà una de les cronistes més importants de la Guerra civil i de l’exili, perquè la va patir en pròpia carn i el bolero serà la banda sonora, donat que Pàmies n’era una gran amant i el reivindicava.
La setmana literària també comptarà amb una xerrada sobre espiritisme, una pràctica que la família de Màrius Torres va introduir a Catalunya. Mesalles ha destacat que es tracta “d’un corrent molt poc conegut que tenia com a paràmetres la igualtat de les dones i el lliure pensament, entre d’ altres”.
Com és habitual, durant la setmana també es presentarà la publicació de les obres guanyadores dels Premis literaris de Lleida de l’edició anterior.
El jurat del premi d’assaig el formen Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin, Joan Roig i Ramon Sistac, mentre que Josep Borrell, Teresa Colom, Àngels Gregori, Jordi Julià i Anna Pantinat valoraran els originals de poesia.
L’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, mitjançant l’Institut d’Estudis Ilerdencs, convoquen anualment els Premis Literaris per fomentar la creació literària en català. Els guardons, que reben el nom de dos autors lleidatans de prestigi de la literatura catalana, són dels més ben dotats de Catalunya, amb 9.000 € cadascun. Les obres guardonades també seran publicades.
Aquest any s’han presentat 88 originals, 25 al 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú i 63 al 31è Premi de poesia Màrius Torres
Un total de 88 originals optaran enguany als Premis Literaris 2026, convocats conjuntament per l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Aquesta nova edició dels guardons es dedicarà aquest any a la memòria de la Guerra civil espanyola en clau literària, partint de l’obra i la figura de l’escriptora balaguerina Teresa Pàmies i la del poeta Federico García Lorca. S’homenatjarà també l’escriptor Josep Vallverdú, autor que dona nom a un dels guardons literaris de Lleida, que va morir el passat mes de juliol.
La presentació del 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú i del 31è Premi de poesia Màrius Torres s’ha fet a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura i ha anat a càrrec de la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach; la regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch, i la responsable de la programació literària de la Paeria, Rosa Mesalles, que han posat en valor la col·laboració mantinguda al llarg dels anys entre les dos institucions convocants per fer possible uns premis plenament consolidats en el panorama literari.
Bosch ha recordat que “seran els primers Premis sense el mestre” i ha explicat que l’acte de lliurament dels premis, que se celebrarà el 20 de novembre a la Seu Vella de Lleida, començarà amb un record a l’escriptor Josep Vallverdú. La regidora de Cultura ha explicat que l’entrega dels Premis Literaris són la culminació d’una setmana d’actes literaris que es dedicaran recordar “els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil espanyola i el llarg periple en blanc i negre que va tenir el nostre país, en què va patir moltíssima gent i també la nostra llengua”.
També Rufach ha recordat la figura de Josep Vallverdú i la seva presència habitual als Premis Literaris de Lleida, que enguany, ha assegurat, “notaran la seva absència”. Rufach ha reivindicat el seu llegat i l’ha definit com “un home magnífic”. “El recordarem amb aquella empenta, amb aquella saviesa, amb aquella intel·ligència que sempre ens va demostrar”, ha dit.
Rufach també ha detallat les principals dades de participació d’aquesta edició. En total s’han presentat 88 originals, 25 al 43è Premi d’assaig Josep Vallverdú i 63 al 31è Premi de poesia Màrius Torres.
Els treballs presentats al Premi d’assaig Josep Vallverdú procedeixen aquest any de les províncies de Barcelona, Girona i Lleida, el País Valencià i les Illes Balears. Cal destacar que, per primera vegada, també s’ha rebut un original provinent del Japó. Pel que fa al Premi de poesia Màrius Torres, els treballs provenen de les províncies de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, les Illes Balears, el País Valencià i Astúries. De tots dos premis, a més, hi ha originals lliurats en mà, dels quals se’n desconeix la procedència.
Per la seva part, Mesalles ha desgranat la programació d’aquest any, que inclourà dues propostes produïdes per l’Ajuntament de Lleida: l’acció literària amb accent andalús ‘No eren olives, que van ser roses...’, en record a la figura i a l’obra del poeta Federico García Lorca, coincidint amb els 90 anys del seu assassinat (acte que se celebrarà el 16 de novembre), i l’espectacle multidisciplinari que s’estrenarà en l’acte de lliurament dels premis, ‘D’aquella guerra, de tants d’exilis. TERESA PÀMIES, el compromís i la memòria’ (20 de novembre). L’acció recordarà una de les cronistes més importants de la Guerra civil i de l’exili, perquè la va patir en pròpia carn i el bolero serà la banda sonora, donat que Pàmies n’era una gran amant i el reivindicava.
La setmana literària també comptarà amb una xerrada sobre espiritisme, una pràctica que la família de Màrius Torres va introduir a Catalunya. Mesalles ha destacat que es tracta “d’un corrent molt poc conegut que tenia com a paràmetres la igualtat de les dones i el lliure pensament, entre d’ altres”.
Com és habitual, durant la setmana també es presentarà la publicació de les obres guanyadores dels Premis literaris de Lleida de l’edició anterior.
El jurat del premi d’assaig el formen Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin, Joan Roig i Ramon Sistac, mentre que Josep Borrell, Teresa Colom, Àngels Gregori, Jordi Julià i Anna Pantinat valoraran els originals de poesia.
L’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, mitjançant l’Institut d’Estudis Ilerdencs, convoquen anualment els Premis Literaris per fomentar la creació literària en català. Els guardons, que reben el nom de dos autors lleidatans de prestigi de la literatura catalana, són dels més ben dotats de Catalunya, amb 9.000 € cadascun. Les obres guardonades també seran publicades.
