Actualitat
Els Premis Literaris 2025 reben més d’un centenar d’originals, un 60% més que l’any anterior
29/10/2025
El Premi d’assaig Josep Vallverdú i el Premi de poesia Màrius Torres es lliuraran el 21 de novembre a la Seu Vella
La vetllada inclourà la proposta escènica ‘Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos’
Fins a 105 originals s’han presentat als Premis Literaris 2025, una xifra que representa un increment del 60% respecte al 2024. El 42è Premi d’assaig Josep Vallverdú i del 30è Premi de poesia Màrius Torres es lliuraran el 21 de novembre a nau central de la Seu Vella. La vetllada inclourà la proposta escènica ‘Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos’.
La presentació dels Premis Literaris 2025 s’ha fet aquest dimecres a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de la Paeria, un acte en el qual han participat el director de l’IEI, Andreu Vàzquez; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Pilar Bosch, i la responsable de publicacions de la Paeria, Rosa Mesalles, organitzadora dels actes literaris paral·lels als Premis.
Els Premis Literaris estan convocats conjuntament per l’Ajuntament i la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i cadascun d’ells està dotat amb 9.000 euros. Tal com ha detallat Andreu Vàzquez, en aquesta edició s’han presentat 105 originals, 26 dels quals opten al premi Josep Vallverdú i 79 al premi Màrius Torres. Les xifres representen un increment substancial respecte a l’any 2024, quan es van presentar un total de 66 originals (18 van optar al Vallverdú i 48 al Màrius Torres).
En aquest sentit, Vàzquez ha destacat que el fet que cada any hi hagi més escriptors interessats a participar en aquests Premis indica “la rellevància que tenen tant a la ciutat de Lleida i com a la resta del país”. El director de l’IEI ha celebrat la bona xifra de participació i ha destacat que “coincideix amb el 30è aniversari del guardó de poesia i amb un any en què vam anunciar que es faria el recopilatori de tota la seva obra completa”.
Quant a la procedència dels originals presentats en aquest 2025, en el cas de Premi d’assaig Josep Vallverdú, n’hi ha de provinents del País Valencià i de les demarcacions de Barcelona i Girona, mentre que en el cas del Premi de poesia Màrius Torres, hi ha aspirants de les quatre demarcacions catalanes, del País Valencià, de les Illes Balears i algun de la resta de l’Estat i de l’estranger. En tots dos premis hi ha també originals lliurats en mà i dels quals se’n desconeix la procedència.
Respecte a la composició dels jurats, el del Premi Josep Vallverdú estarà format per Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin, Joan Roig i Ramon Sistac, mentre que el del Premi Màrius Torres el composen Josep Borrell, Teresa Colom, Àngels Gregori, Jordi Julià i Anna Pantinat (incorporada enguany, renovant el lloc de Jordi Virallonga, que ja havia complert els 5 anys de permanència al jurat).
Per la seva banda, Pilar Bosch ha explicat que els Premis Literaris es lliuraran el divendres 21 de novembre a les 19.00 hores en un acte que se celebrarà a la nau central de la Seu Vella de Lleida amb entrada lliure i gratuïta i que serà retransmès en directe per Lleida TV. L’acte inclourà la proposta escènica ‘Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos’, amb motiu de les 30 edicions del Premi de poesia Màrius Torres i dels 150 anys del naixement de Ricard Viñes. La idea, guió i direcció és de Rosa Mesalles i serà interpretada pels actors Enric Majó, Aida Flix i Rosa Monrous, amb la música del Duo Viñes (Marta Castelló i Enric Prió, pianos) i Júlia Cruz (cantant). A més, i també amb motiu de la 30a edició del Premi Màrius Torres, els assistents a l’acte de lliurament dels Premis Literaris seran obsequiats amb una publicació commemorativa de les 30 edicions del Premi Màrius Torres on han participat els i les poetes guanyadors del guardó fins al moment (1996-2025).
Bosch ha volgut posar en valor que premis com aquests “reiteren la importància que tenen els creadors literaris de la nostra ciutat i també la importància que s'ha de donar a tots aquells artistes que, en el seu moment, es van generar un lloc al món”, com van ser, per exemple, Ricard Viñes i Màrius Torres, motiu pel qual ha dit que “les institucions seguim i seguirem apostant per la creació literària i per donar els llocs que mereixen els autors”.
Finalment, Rosa Mesalles ha destacat que, al llarg d’aquella setmana, i tal com es ve fent d’un temps ençà, s’han programat diferents actes paral·lels. Així, el dimarts 18, el Teatre de l’Escorxador acollirà una presentació/diàleg entre dos llibres i dos autors: d’una banda, Pere Bosch i ‘El soldat lleial’, 41è Premi d’assaig Josep Vallverdú (2024), editat per Pagès Editors, i de l’altra, Fermín Pérez-Nievas i ‘En la cuneta de la historia. La asombrosa vida del coronel Críspulo Moracho’, editat per Txalaparta. Dos autors, un català (Pere Bosch), l’altre navarrès (Fermín Pérez-Nievas), periodistes i especialistes en història contemporània, coincideixen en el temps i en l’interès per fets puntuals de la història de Catalunya i Espanya que reviuen en sengles assaigs, els protagonistes dels quals van ser personatges reals que es van conèixer i estan vinculats a episodis de la Catalunya dels anys 30: l’un Enric Pérez Farràs (Lleida 1884-Cuautla 1949), cap de les esquadres de Francesc Macià i assessor militar de Buenaventura Durruti, l’altre Críspulo Moracho Arregui, defensor dels mossos d’esquadra acusats de rebel·lió en el consell de guerra pels fets d’octubre de 1934.
L’altre acte programat arribarà el dimecres 19. Serà una xerrada de Jaume C. Pons Alorda sobre ‘Els llegats de Josep M. Llompart’, una conferència que s’emmarca en l’Any Llompart, amb motiu del centenari del naixement d’aquest escriptor mallorquí. Jaume C. Pons Alorda, comissari de l’Any Llompart, oferirà un itinerari vital i poètic per recordar i celebrar una figura fonamental de la segona meitat del segle XX en llengua catalana a través d’una xerrada que combinarà el retrat polifònic de Josep M. Llompart i textos seus.
La vetllada inclourà la proposta escènica ‘Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos’
Fins a 105 originals s’han presentat als Premis Literaris 2025, una xifra que representa un increment del 60% respecte al 2024. El 42è Premi d’assaig Josep Vallverdú i del 30è Premi de poesia Màrius Torres es lliuraran el 21 de novembre a nau central de la Seu Vella. La vetllada inclourà la proposta escènica ‘Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos’.
La presentació dels Premis Literaris 2025 s’ha fet aquest dimecres a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de la Paeria, un acte en el qual han participat el director de l’IEI, Andreu Vàzquez; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Pilar Bosch, i la responsable de publicacions de la Paeria, Rosa Mesalles, organitzadora dels actes literaris paral·lels als Premis.
Els Premis Literaris estan convocats conjuntament per l’Ajuntament i la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i cadascun d’ells està dotat amb 9.000 euros. Tal com ha detallat Andreu Vàzquez, en aquesta edició s’han presentat 105 originals, 26 dels quals opten al premi Josep Vallverdú i 79 al premi Màrius Torres. Les xifres representen un increment substancial respecte a l’any 2024, quan es van presentar un total de 66 originals (18 van optar al Vallverdú i 48 al Màrius Torres).
En aquest sentit, Vàzquez ha destacat que el fet que cada any hi hagi més escriptors interessats a participar en aquests Premis indica “la rellevància que tenen tant a la ciutat de Lleida i com a la resta del país”. El director de l’IEI ha celebrat la bona xifra de participació i ha destacat que “coincideix amb el 30è aniversari del guardó de poesia i amb un any en què vam anunciar que es faria el recopilatori de tota la seva obra completa”.
Quant a la procedència dels originals presentats en aquest 2025, en el cas de Premi d’assaig Josep Vallverdú, n’hi ha de provinents del País Valencià i de les demarcacions de Barcelona i Girona, mentre que en el cas del Premi de poesia Màrius Torres, hi ha aspirants de les quatre demarcacions catalanes, del País Valencià, de les Illes Balears i algun de la resta de l’Estat i de l’estranger. En tots dos premis hi ha també originals lliurats en mà i dels quals se’n desconeix la procedència.
Respecte a la composició dels jurats, el del Premi Josep Vallverdú estarà format per Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin, Joan Roig i Ramon Sistac, mentre que el del Premi Màrius Torres el composen Josep Borrell, Teresa Colom, Àngels Gregori, Jordi Julià i Anna Pantinat (incorporada enguany, renovant el lloc de Jordi Virallonga, que ja havia complert els 5 anys de permanència al jurat).
Per la seva banda, Pilar Bosch ha explicat que els Premis Literaris es lliuraran el divendres 21 de novembre a les 19.00 hores en un acte que se celebrarà a la nau central de la Seu Vella de Lleida amb entrada lliure i gratuïta i que serà retransmès en directe per Lleida TV. L’acte inclourà la proposta escènica ‘Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos’, amb motiu de les 30 edicions del Premi de poesia Màrius Torres i dels 150 anys del naixement de Ricard Viñes. La idea, guió i direcció és de Rosa Mesalles i serà interpretada pels actors Enric Majó, Aida Flix i Rosa Monrous, amb la música del Duo Viñes (Marta Castelló i Enric Prió, pianos) i Júlia Cruz (cantant). A més, i també amb motiu de la 30a edició del Premi Màrius Torres, els assistents a l’acte de lliurament dels Premis Literaris seran obsequiats amb una publicació commemorativa de les 30 edicions del Premi Màrius Torres on han participat els i les poetes guanyadors del guardó fins al moment (1996-2025).
Bosch ha volgut posar en valor que premis com aquests “reiteren la importància que tenen els creadors literaris de la nostra ciutat i també la importància que s'ha de donar a tots aquells artistes que, en el seu moment, es van generar un lloc al món”, com van ser, per exemple, Ricard Viñes i Màrius Torres, motiu pel qual ha dit que “les institucions seguim i seguirem apostant per la creació literària i per donar els llocs que mereixen els autors”.
Finalment, Rosa Mesalles ha destacat que, al llarg d’aquella setmana, i tal com es ve fent d’un temps ençà, s’han programat diferents actes paral·lels. Així, el dimarts 18, el Teatre de l’Escorxador acollirà una presentació/diàleg entre dos llibres i dos autors: d’una banda, Pere Bosch i ‘El soldat lleial’, 41è Premi d’assaig Josep Vallverdú (2024), editat per Pagès Editors, i de l’altra, Fermín Pérez-Nievas i ‘En la cuneta de la historia. La asombrosa vida del coronel Críspulo Moracho’, editat per Txalaparta. Dos autors, un català (Pere Bosch), l’altre navarrès (Fermín Pérez-Nievas), periodistes i especialistes en història contemporània, coincideixen en el temps i en l’interès per fets puntuals de la història de Catalunya i Espanya que reviuen en sengles assaigs, els protagonistes dels quals van ser personatges reals que es van conèixer i estan vinculats a episodis de la Catalunya dels anys 30: l’un Enric Pérez Farràs (Lleida 1884-Cuautla 1949), cap de les esquadres de Francesc Macià i assessor militar de Buenaventura Durruti, l’altre Críspulo Moracho Arregui, defensor dels mossos d’esquadra acusats de rebel·lió en el consell de guerra pels fets d’octubre de 1934.
L’altre acte programat arribarà el dimecres 19. Serà una xerrada de Jaume C. Pons Alorda sobre ‘Els llegats de Josep M. Llompart’, una conferència que s’emmarca en l’Any Llompart, amb motiu del centenari del naixement d’aquest escriptor mallorquí. Jaume C. Pons Alorda, comissari de l’Any Llompart, oferirà un itinerari vital i poètic per recordar i celebrar una figura fonamental de la segona meitat del segle XX en llengua catalana a través d’una xerrada que combinarà el retrat polifònic de Josep M. Llompart i textos seus.
