Actualitat
Els politòlegs Jordi Muñoz i Gemma Ubasart posen sobre la taula l’estat de la democràcia i del país, 50 anys després del franquisme
21/01/2026
Ho han fet durant la tercera sessió del cicle ‘50 anys de Democràcia?’, que s’ha reprès avui
Els politòlegs Jordi Muñoz i Gemma Ubasart han posat aquesta tarda sobre la taula l’estat de la democràcia i la situació del país ‘50 anys després del franquisme’. Aquest ha estat el títol de la xerrada que han ofert a l’Aula Magna, en el marc del cicle ‘50 anys de Democràcia?’, organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A l’acte hi ha assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
Jordi Muñoz és també analista, investigador i professor del Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) i ex director del Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya. Gemma Ubasart és també professora titular de la Universitat de Girona i va ser consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2022 i 2024.
Durant la sessió, han fet una anàlisi de tot el procés polític i institucional de recentralització i rearmament ideològic del nacionalisme espanyol en el tombant de segle, que va desembocar en el procés sobiranista a Catalunya. També han reflexionat sobre les seves conseqüències i sobre la situació actual, amb reptes pendents i amenaces existents, com ara l’onada reaccionària, militarista i punitivista que s’escampa pel món i a la qual només s’hi pot fer front, han dit, amb la col·laboració entre actors socials, polítics i institucionals.
Per la seva banda, Ubasart ha apuntat alguns dels reptes de la Transició, com ara l’habitatge, la renda o el clima i ha alertat que el no assoliment d’aquests reptes està alimentant el creixement de la ultradreta.
Per la seva part, Muñoz ha afegit que durant la Transició també es va haver de fer front a fortes tensions socioeconòmiques, amb vagues i conflictes laborals; a la necessitat de reformar els aparells de l’Estat o a la pluralitat i la diversitat nacional.
El cicle ‘50 anys de Democràcia?’ es va iniciar el 20 de novembre passat amb la ponència inaugural, que va anar a càrrec del doctor i catedràtic en Història Xosé Manoel Núñez Seixas, que va oferir la conferència ‘¿Atado y bien atado? Visiones histórico-políticas de la transición española, 50 años’. La segona sessió va tenir lloc el 17 de desembre amb la conferència 'La Transició en disputa', a càrrec del filòleg i escriptor Jordi Amat i de la catedràtica en estudis visuals i culturals i doctora en literatura Teresa M. Vilarós. Després d’aquesta tercera jornada, la quarta, amb el títol ‘Censurar l’art i la paraula’, arribarà el 9 de març a càrrec de l’editora i presidenta del PEN Català, Laura Huerga, i del filòsof i president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. L’última conferència s’oferirà l’11 de març. La catedràtica en ciències polítiques, professora de la Universitat Pompeu Fabra i editora de la revista acadèmica Global Political Economy, Mònica Clua, i l’historiador i professor de la UAB especialitzat en l’estudi dels feixismes, nacionalismes i extremes dretes a l’època contemporània, Steven Forti, parlaran sobre ‘L’extrema dreta ahir, l’extrema dreta avui’.
‘50 anys de Democràcia?’ té com a objectiu fer un balanç històric, polític, social i cultural del canvi de cicle i de la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques, coincidint amb els cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. La proposta convida a reflexionar sobre els rastres de la dictadura en el present, tant en termes de superació com de pervivència, especialment en el context actual d’auge de l’extrema dreta a Europa.
Els politòlegs Jordi Muñoz i Gemma Ubasart han posat aquesta tarda sobre la taula l’estat de la democràcia i la situació del país ‘50 anys després del franquisme’. Aquest ha estat el títol de la xerrada que han ofert a l’Aula Magna, en el marc del cicle ‘50 anys de Democràcia?’, organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A l’acte hi ha assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez.
Jordi Muñoz és també analista, investigador i professor del Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) i ex director del Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya. Gemma Ubasart és també professora titular de la Universitat de Girona i va ser consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2022 i 2024.
Durant la sessió, han fet una anàlisi de tot el procés polític i institucional de recentralització i rearmament ideològic del nacionalisme espanyol en el tombant de segle, que va desembocar en el procés sobiranista a Catalunya. També han reflexionat sobre les seves conseqüències i sobre la situació actual, amb reptes pendents i amenaces existents, com ara l’onada reaccionària, militarista i punitivista que s’escampa pel món i a la qual només s’hi pot fer front, han dit, amb la col·laboració entre actors socials, polítics i institucionals.
Per la seva banda, Ubasart ha apuntat alguns dels reptes de la Transició, com ara l’habitatge, la renda o el clima i ha alertat que el no assoliment d’aquests reptes està alimentant el creixement de la ultradreta.
Per la seva part, Muñoz ha afegit que durant la Transició també es va haver de fer front a fortes tensions socioeconòmiques, amb vagues i conflictes laborals; a la necessitat de reformar els aparells de l’Estat o a la pluralitat i la diversitat nacional.
El cicle ‘50 anys de Democràcia?’ es va iniciar el 20 de novembre passat amb la ponència inaugural, que va anar a càrrec del doctor i catedràtic en Història Xosé Manoel Núñez Seixas, que va oferir la conferència ‘¿Atado y bien atado? Visiones histórico-políticas de la transición española, 50 años’. La segona sessió va tenir lloc el 17 de desembre amb la conferència 'La Transició en disputa', a càrrec del filòleg i escriptor Jordi Amat i de la catedràtica en estudis visuals i culturals i doctora en literatura Teresa M. Vilarós. Després d’aquesta tercera jornada, la quarta, amb el títol ‘Censurar l’art i la paraula’, arribarà el 9 de març a càrrec de l’editora i presidenta del PEN Català, Laura Huerga, i del filòsof i president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. L’última conferència s’oferirà l’11 de març. La catedràtica en ciències polítiques, professora de la Universitat Pompeu Fabra i editora de la revista acadèmica Global Political Economy, Mònica Clua, i l’historiador i professor de la UAB especialitzat en l’estudi dels feixismes, nacionalismes i extremes dretes a l’època contemporània, Steven Forti, parlaran sobre ‘L’extrema dreta ahir, l’extrema dreta avui’.
‘50 anys de Democràcia?’ té com a objectiu fer un balanç històric, polític, social i cultural del canvi de cicle i de la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques, coincidint amb els cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. La proposta convida a reflexionar sobre els rastres de la dictadura en el present, tant en termes de superació com de pervivència, especialment en el context actual d’auge de l’extrema dreta a Europa.
