Actualitat
El punt de vista socioeconòmic i el futur de les construccions de tàpia centren la segona i darrera jornada del primer Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida
26/03/2022
El Pla d’Urgell ha acollit un esdeveniment impulsat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i l’Associació Leader de Ponent
L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a Mollerussa, ha estat la seu principal d’un congrés que ha comptat amb una vintena de ponents i comunicants d'arreu de l'Estat i uns 150 participants
Pel que fa a les conclusions, s’ha detectat la necessitat de seguir fent trobades sobre la tàpia i l’arquitectura tradicional per poder arribar a consensos tècnics que en facilitin la seva utilització
El primer Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida celebra avui la segona i darrera jornada d’un esdeveniment que ha estat tot un èxit, amb 150 participants que han gaudit de la vintena de ponències i comunicacions que s’han ofert, a més de debats i visites. L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a Mollerussa, han estat el centre neuràlgic d’un esdeveniment que ha convertit el Pla d’Urgell en la capital d’aquest element constructiu tan característic de Ponent.
El Congrés de la Tàpia és una iniciativa conjunta de la secció de Patrimoni Agrari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i l’Associació Leader de Ponent; i la col·laboració de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
Si la jornada de divendres es va dedicar a la tàpia com a patrimoni arquitectònic (eix 1), les sessions d’aquest dissabte se centren en els altres dos eixos previstos: al matí, la tàpia des del punt de vista socioeconòmic (eix 2), i durant la tarda, el futur de les construccions de tàpia, els usos complementaris i el procés de patrimonialització (eix 3).
Pel que fa a les activitats del matí, el programa inclou les ponències 'La importància de la tàpia a la nostra societat', a càrrec de Ferran Estrada, professor del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona; ‘La figura del tapiador a les Terres de Ponent’, a càrrec de Bernat Ardèvol, arquitecte; ‘La necessitat d'una arquitectura vernàcula, amb Albert Cuchí, arquitecte i professor de l’ETSAVs; i les comunicacions de l’eix 2.
De cara a la tarda, la programació està formada per les ponències 'La recuperació patrimonial de la tàpia', a càrrec de l’arquitecta Pilar Díez; ‘Rehabilitacions amb tàpia a Ponent’, amb Albert Puy, arquitecte tècnic; ‘La tapia en la cultura constructiva del sur de Marruecos’, a càrrec de José Manuel López-Osorio, arquitecte i professor de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Málaga; i les comunicacions de l’eix 3. La lectura de conclusions i les propostes de treball posaran la cloenda a la doble jornada.
Pel que fa als reptes i conclusions, d’una banda s’ha detectat la necessitat de seguir fent trobades sobre la tàpia i l’arquitectura tradicional per poder arribar a consensos tècnics que en facilitin la seva utilització com a elements constructius actuals i globals. També s’ha parlat de que cal avançar en el marc legal de les construccions amb terra crua, un aspecte bàsic per poder normalitzar socialment i recuperar l’ús de materials utilitzats en arquitectura tradicional, especialment la terra, tot recordant que hi ha normativa internacional que pot ajudar en aquest camí.
També s’ha valorar la necessitat d’endegar processos formatius específics per a la tàpia i altres materials utilitzats per l’arquitectura tradicional, a tots els nivells, així com de reivindicar la durabilitat i la sostenibilitat de les construccions de tàpia, contribuint així a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic amb un procés de descarbonització de l’arquitectura.
Un altre dels objectius marcats consisteix en difondre els valors de la tàpia i altres construccions d’arquitectura tradicional que són clau per mantenir i fomentar el sentiment d’identitat amb el lloc, tot endegant processos d’inventari globals similars als de la pedra seca per identificar tots els elements patrimonials construïts amb tàpia.
Finalment, s’ha parlat de donar vida a l’arquitectura tradicional, especialment als elements construïts amb terra, trobar nous usos per aquests espais que permetin utilitzar-los en l’actualitat.
El Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida s’ha concebut com un punt de partida per a la conservació patrimonial d’elements construïts amb tàpia a la plana de Lleida, però amb l’objectiu també de reivindicar una eina constructiva adaptada i integrada al territori i que pot esdevenir una peça clau en l’arquitectura del futur per les seves característiques i qualitats, que la fan summament sostenible. A la vegada, també ha treballat per tal que la tàpia sigui reconeguda i estudiada per les seves múltiples vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.
Cal tenir en compte que, a les comarques de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals. Aquest és, precisament, el punt de partida del congrés.
L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a Mollerussa, ha estat la seu principal d’un congrés que ha comptat amb una vintena de ponents i comunicants d'arreu de l'Estat i uns 150 participants
Pel que fa a les conclusions, s’ha detectat la necessitat de seguir fent trobades sobre la tàpia i l’arquitectura tradicional per poder arribar a consensos tècnics que en facilitin la seva utilització
El primer Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida celebra avui la segona i darrera jornada d’un esdeveniment que ha estat tot un èxit, amb 150 participants que han gaudit de la vintena de ponències i comunicacions que s’han ofert, a més de debats i visites. L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a Mollerussa, han estat el centre neuràlgic d’un esdeveniment que ha convertit el Pla d’Urgell en la capital d’aquest element constructiu tan característic de Ponent.
El Congrés de la Tàpia és una iniciativa conjunta de la secció de Patrimoni Agrari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i l’Associació Leader de Ponent; i la col·laboració de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
Si la jornada de divendres es va dedicar a la tàpia com a patrimoni arquitectònic (eix 1), les sessions d’aquest dissabte se centren en els altres dos eixos previstos: al matí, la tàpia des del punt de vista socioeconòmic (eix 2), i durant la tarda, el futur de les construccions de tàpia, els usos complementaris i el procés de patrimonialització (eix 3).
Pel que fa a les activitats del matí, el programa inclou les ponències 'La importància de la tàpia a la nostra societat', a càrrec de Ferran Estrada, professor del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona; ‘La figura del tapiador a les Terres de Ponent’, a càrrec de Bernat Ardèvol, arquitecte; ‘La necessitat d'una arquitectura vernàcula, amb Albert Cuchí, arquitecte i professor de l’ETSAVs; i les comunicacions de l’eix 2.
De cara a la tarda, la programació està formada per les ponències 'La recuperació patrimonial de la tàpia', a càrrec de l’arquitecta Pilar Díez; ‘Rehabilitacions amb tàpia a Ponent’, amb Albert Puy, arquitecte tècnic; ‘La tapia en la cultura constructiva del sur de Marruecos’, a càrrec de José Manuel López-Osorio, arquitecte i professor de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Málaga; i les comunicacions de l’eix 3. La lectura de conclusions i les propostes de treball posaran la cloenda a la doble jornada.
Pel que fa als reptes i conclusions, d’una banda s’ha detectat la necessitat de seguir fent trobades sobre la tàpia i l’arquitectura tradicional per poder arribar a consensos tècnics que en facilitin la seva utilització com a elements constructius actuals i globals. També s’ha parlat de que cal avançar en el marc legal de les construccions amb terra crua, un aspecte bàsic per poder normalitzar socialment i recuperar l’ús de materials utilitzats en arquitectura tradicional, especialment la terra, tot recordant que hi ha normativa internacional que pot ajudar en aquest camí.
També s’ha valorar la necessitat d’endegar processos formatius específics per a la tàpia i altres materials utilitzats per l’arquitectura tradicional, a tots els nivells, així com de reivindicar la durabilitat i la sostenibilitat de les construccions de tàpia, contribuint així a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic amb un procés de descarbonització de l’arquitectura.
Un altre dels objectius marcats consisteix en difondre els valors de la tàpia i altres construccions d’arquitectura tradicional que són clau per mantenir i fomentar el sentiment d’identitat amb el lloc, tot endegant processos d’inventari globals similars als de la pedra seca per identificar tots els elements patrimonials construïts amb tàpia.
Finalment, s’ha parlat de donar vida a l’arquitectura tradicional, especialment als elements construïts amb terra, trobar nous usos per aquests espais que permetin utilitzar-los en l’actualitat.
El Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida s’ha concebut com un punt de partida per a la conservació patrimonial d’elements construïts amb tàpia a la plana de Lleida, però amb l’objectiu també de reivindicar una eina constructiva adaptada i integrada al territori i que pot esdevenir una peça clau en l’arquitectura del futur per les seves característiques i qualitats, que la fan summament sostenible. A la vegada, també ha treballat per tal que la tàpia sigui reconeguda i estudiada per les seves múltiples vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.
Cal tenir en compte que, a les comarques de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals. Aquest és, precisament, el punt de partida del congrés.
