Actualitat
El primer Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida es posa en marxa a L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell de Mollerussa amb 150 participants i el suport de l’IEI
25/03/2022
La jornada inaugural ha comptat amb l’assistència de Joan Josep Ardanuy, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, entitat que impulsa la iniciativa juntament amb el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i l’Associació Leader de Ponent
L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, ubicat a Mollerussa, és avui i demà l’escenari del primer Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida, que en la seva jornada inaugural ha comptat amb la presència de Joan Josep Ardanuy, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
De fet, el Congrés de la Tàpia, que compta amb 150 participants, sorgeix arran d’una iniciativa conjunta de la secció de Patrimoni Agrari de l’IEI, del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i de l’Associació Leader de Ponent, amb la col·laboració de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Una iniciativa, cal recordar-ho, que estava prevista per veure la llum al març del 2019, però que es va haver de suspendre arran de l’esclat de la pandèmia.
La programació i les ponències del congrés giren al voltant de tres grans eixos: la tàpia com a patrimoni arquitectònic, la tàpia des del punt de vista socioeconòmic i el futur de les construccions de tàpia, centrant-se en els usos complementaris i el procés de patrimonialització.
El primer dels eixos és el que ocupa íntegrament la jornada d’avui. Així, l’acte inaugural del matí ha donat pas a la ponència ‘Consolidació i restauració de murs de tàpia en recents intervencions', a càrrec de Fermí Font, arquitecte tècnic. A continuació s’ha celebrat la xerrada ‘El marc legal de la construcció amb tàpia’, a càrrec de Jacinto Canivell, secretari tècnic del Comitè Tècnic de la CTN 41/SC 10 Edificación con tierra cruda’.
Durant la resta de la jornada d’avui estan previstes les ponències 'La restauración de la tapia en la Península Ibérica', a càrrec de Fernando Vegas i Camilla Mileto, tots dos arquitectes i professors de la Universitat Politècnica de València; i ‘La construcció amb tàpia com a eina constructiva sostenible’, a càrrec d’Àngels Castellarnau, arquitecta i directora d’Edraculturaynatura. També es presenten les comunicacions de l’eix 1 i un ‘Cas pràctic de criteris i metodologia per a la restauració i rehabilitació de la tàpia. Ajuntament d'Ivars d'Urgell’, a càrrec de Fetdeterra, una visita a les instal·lacions del futur consistori per descobrir aquestes tècniques.
Per demà dissabte quedaran els eixos 2 i 3, que es tractaran, respectivament, al matí i a la tarda. També demà es podrà gaudir del projecte Gustum, impulsat des de l’Associació Leader de Ponent, que oferirà als assistents un tas a peu dret elaborat amb productes locals i de proximitat.
L’objectiu del congrés és posar de manifest la gran quantitat de comunicacions i estudis d’arreu que han analitzat aquest patrimoni. No obstant això, encara són pocs els que sorgeixen en un territori com la plana de Lleida, on són molt freqüents aquest tipus de construccions. Unes construccions i unes tècniques constructives que són un símbol d’identitat d’aquestes contrades i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible.
L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, ubicat a Mollerussa, és avui i demà l’escenari del primer Congrés de la Tàpia de les Terres de Lleida, que en la seva jornada inaugural ha comptat amb la presència de Joan Josep Ardanuy, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
De fet, el Congrés de la Tàpia, que compta amb 150 participants, sorgeix arran d’una iniciativa conjunta de la secció de Patrimoni Agrari de l’IEI, del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i de l’Associació Leader de Ponent, amb la col·laboració de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Una iniciativa, cal recordar-ho, que estava prevista per veure la llum al març del 2019, però que es va haver de suspendre arran de l’esclat de la pandèmia.
La programació i les ponències del congrés giren al voltant de tres grans eixos: la tàpia com a patrimoni arquitectònic, la tàpia des del punt de vista socioeconòmic i el futur de les construccions de tàpia, centrant-se en els usos complementaris i el procés de patrimonialització.
El primer dels eixos és el que ocupa íntegrament la jornada d’avui. Així, l’acte inaugural del matí ha donat pas a la ponència ‘Consolidació i restauració de murs de tàpia en recents intervencions', a càrrec de Fermí Font, arquitecte tècnic. A continuació s’ha celebrat la xerrada ‘El marc legal de la construcció amb tàpia’, a càrrec de Jacinto Canivell, secretari tècnic del Comitè Tècnic de la CTN 41/SC 10 Edificación con tierra cruda’.
Durant la resta de la jornada d’avui estan previstes les ponències 'La restauración de la tapia en la Península Ibérica', a càrrec de Fernando Vegas i Camilla Mileto, tots dos arquitectes i professors de la Universitat Politècnica de València; i ‘La construcció amb tàpia com a eina constructiva sostenible’, a càrrec d’Àngels Castellarnau, arquitecta i directora d’Edraculturaynatura. També es presenten les comunicacions de l’eix 1 i un ‘Cas pràctic de criteris i metodologia per a la restauració i rehabilitació de la tàpia. Ajuntament d'Ivars d'Urgell’, a càrrec de Fetdeterra, una visita a les instal·lacions del futur consistori per descobrir aquestes tècniques.
Per demà dissabte quedaran els eixos 2 i 3, que es tractaran, respectivament, al matí i a la tarda. També demà es podrà gaudir del projecte Gustum, impulsat des de l’Associació Leader de Ponent, que oferirà als assistents un tas a peu dret elaborat amb productes locals i de proximitat.
L’objectiu del congrés és posar de manifest la gran quantitat de comunicacions i estudis d’arreu que han analitzat aquest patrimoni. No obstant això, encara són pocs els que sorgeixen en un territori com la plana de Lleida, on són molt freqüents aquest tipus de construccions. Unes construccions i unes tècniques constructives que són un símbol d’identitat d’aquestes contrades i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible.
