El gos que mira la Lluna. L’univers i els llenguatges

Un gos mira la Lluna amb ulls estranys, fascinat pel misteri de les coses llunyanes. La necessitat de misteri sempre ha estat tant o més important que la de certeses. Ciència i art utilitzen els mateixos mecanismes creatius, tot i que puguin semblar distants. Joan Oró i Josep Vallverdú, científic i literat, en són el nostre exemple perfecte. Cadascú des del seu lloc, observadors de la realitat per traduir-la amb un llenguatge propi. “L’univers somiat sempre serà únicament objecte de desig”, diu Vallverdú. “Els llenguatges biològics són més simples que els llenguatges humans”, diu Joan Oró. Tan lluny i tan a prop.

 
La poètica imatge del gos que mira la Lluna (de vegades fins i tot li lladra!) és la nostra metàfora del Sant Jordi d’enguany. Una diada per celebrar la cultura i la creació, sigui quina sigui la seva expressió.