#ERRANTFEST 23
21/03/2023
PROGRAMA
#ERRANTFEST
EL COGUL 2023
15 i 22 D'ABRIL DE 2023 A EL COGUL (les Garrigues)
Podeu consultar tota la programació al web: www.errantfest.cat
L'Errant porta, des de l'any 2020, la cultura de la demarcació de Lleida. La primera edició la vam fer a l'Alta Ribagorça, la segona al Solsonès, el 2022 a Gósol, i aquest 2023 al Cogul (les Garrigues).
La nostra missió és desplegar la cultura com a espai de convivència, relació i cohesió social, com a espai d'art i d'expressió lliure, com a espai que incentiva la reflexió crítica entorn del món en què vivim i com a espai que promou i dona a conèixer el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic de les comarques lleidatanes.
Si t'agrada descobrir espais singulars i amb caràcter de la nostra geografia, amarats de propostes artístiques compromeses amb la qualitat, la sensibilitat i les persones, l'Errant és el teu festival.
No t'ho pensis i vine a passar el dia amb nosaltres! T'hi esperem!
Totes les activitats són gratuïtes.
DISSABTE 15 D'ABRIL
9.45 h. BENVINGUDA AL FESTIVAL ERRANT
Espai: esplanada davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
10 h. ACCIÓ POÈTICA INAUGURAL
Espai: esplanada davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Missa primera. Pa, amor i fantasia
Una acció ideada i oficiada pel dígraf del desitx amb la complicitat de la Santíssima Marededéu del Barranc Roig i Roger Conesa Mathioux.
El memorial de la passió i la resurrecció dels senyors i les senyores amants de la poesia, la música i els festius sotracs de l'imprevist existencial. Us donarem pa,que són poemes-puntal. No us donarem amor, perquè el dueu dins, només l'heu de saber veure. Us ajudarem
a atrapar la fantasia, que hi és però no es veu ni es toca, com l'amor, però és tan fonamental com el pa nostre de cada dia.
Meritxell Cucurella-Jorba, el dígraf del desitx (Pierola,1973), ja no es vol definir més. Només el 2021 va publicar tres llibres de poemes: Verticalitat i delinqüència,La volumetria del neguit i Rareses i cares B. El 2022 va publicar la peça teatral Mascançà. El 2023 ha publicat Sempre encara (Godall). D'entre els seus guardons destaquen el Premi Creació Jove (2000), el Premi Pollença de poesia (2008), el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia (2016) i el Premi de poesia Màrius Torres (2020). És traductora de grans noms de les lletres italianes com Natalia Ginzburg, Alda Merini o Silvio D'Arzo, i traductora d'autors novells com Roberto Camurri o Bernardo Zannoni. Adora el mar i la sintaxi. Ha escampat versos propis i aliens en festivals de poesia de tot el país i d'arreu d'Europa. Escriptora llop. Poeta guineu. Té un alter ego, o més d'un.
Roger Conesa Mathioux (Tarragona, 1981), músic versàtil,productor musical i creador infatigable que s'in-venda i es reinventa contínuament. No és el primer cop que Conesa i el dígraf treballen junts; no serà l'últim. També té un alter ego, o més d'un.
10.30 h. RUTA ARTÍSTICA (PART 1)
Caminada des de la Roca dels Moros fins a les Tombes del Saladar (1,8 Km).
Descobrirem les intervencions efímeres a la natura dels artistes Nil Nebot, David Ribas, Irena Visa, Rosó Cusó i Jaume Geli. Trobareu més informació sobre les obres i els artistes a l'Annex d'aquest programa.
12 h. LES FORMACIONS GEOLÒGIQUES MÉS BELLES
Espai: Tombes del Saladar.
Explicació didàctica sobre la bellesa de les formacions geològiques de la vall del Set. Mentre contemplem l'art humà, el geòleg Eloi Saula
ens introduirà als orígens protoartístics i les formes belles dels blocs de la vall del Set. Els blocs de gres del Cogul caracteritzen el paisatge
de la vall del riu Set i d'altres sectors de la Depressió Central catalana. La seva mida, forma externa, color,disposició i laminacions obeeixen a qüestions geològiques que confereixen al paisatge i als blocs mateixos un innegable component de bellesa.
Eloi Saula (Tàrrega, 1963) és geòleg i un apassionat del paisatge i la natura. Considera que saber l'explicació científica de fenòmens naturals augmenta la capacitat de captació de la seva bellesa. És autor del Mapa Geològic de Catalunya a escala 1/25.000 i de diversos articles científics. També és muntanyenc i escalador i ha publicat articles en les revistes del ram. Va escriure fa poc una guia excursionista
sobre la muntanya del Turbó, on es recullen els darrers testimonis de la vida pastoral en alçada i de la relació que tenien els pastors amb l'escalada.
12.30 h. RETORN A LA ROCA DELS MOROS
Caminarem des de les Tombes del Saladar a la Roca dels Moros (1,8 Km).
13 h. RUTA ARTÍSTICA (PART 2)
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Presentació de la instal·lació artística La pervivència dels bisons de la prehistòria, a càrrec de l'artista reusenc Jordi Abelló. Més informació a l'Annex).
13.20 h. VISITA COMENTADA A LES PINTURES RUPESTRES DE LA ROCA DELS MOROS
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros. Visita comentada a la Roca dels Moros a càrrec d'Anna
Torres Fernandez. Les pintures rupestres de la Roca dels Moros són Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1998 i constitueixen un dels referents més destacats de l'art rupestre de l'arc mediterrani. Des del moment en què fou descobert, l'any 1908, es va convertir en un referent de l'art prehistòric. El conjunt està format per quaranta-vuit figures humanes i animals,corresponents als estils llevantí i esquemàtic.
Anna Torres Fernandez (Barcelona, 1970) és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Des de fa més de deu anys explica les pintures rupestres de la Roca dels Moros. Actualment, és l'alcaldessa del Cogul.
14 h. DINAR POPULAR
A l'esplanada de la Roca dels Moros
Dinar (amanida, paella, aigua i vi). Preu: 15 €. Places limitades.
Cal fer la reserva a través del web errantfest.cat
Darrer dia per fer la reserva: 10 d'abril de 2023
15.30 h. DIÀLEG A LA PLAÇA AMB NÚRIA BENDICHO I NÚRIA PERPINYÀ
Espai: esplanada davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.Mons
llunyans, mons propers Poques escriptores hi ha com Núria Perpinyà a casa nostra. La seva obra només és atzarosa i eclèctica en
aparença, perquè l'afany d'experimentació no fa minvar la coherència temàtica que s'hi amaga. En aquesta xerrada parlarem de les primeres i les últimes novel·les de Perpinyà amb Núria Bendicho tot repassant la seva intrigant trajectòria artística.
Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995) és llicenciada en Filosofia. En bona part autodidacta, s'ha passat la joventut viatjant i llegint en biblioteques. Va publicar Terres mortes (Anagrama, 2021), la seva primera novel ·la, de la qual ja se n'ha publicat cinc edicions en català, a més a més d'haver estat traduïda a diferents idiomes.
Núria Perpinyà (Lleida, 1961) és professora de teoria i literatura comparada a la Universitat de Lleida. És autora de les novel·les Un bon error (1998); Una casa per compondre (2001), Mistana (2005), que va rebre el Premi de la Crítica de la narrativa catalana; Al vertigen (2013); I, de sobre, el paradís (2018) i, la darrera,Diatomea (2022). En teatre, ha publicat Els privilegiats (2007), Els Cal·lígrafs (2011) i El vici (2018). En assaig ha publicat, entre d'altres, La cadira trencada. Teatre català d'avantguarda (2019) i La Teoria del Caos aplicada al desordre artístic, social i polític (2021). A més a més, Perpinyà és especialista en l'obra de Gabriel Ferrater,sobre el qual ha editat l'antologia Àlbum Ferrater (1993) amb Jordi Cornudella; és autora de Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997).
17.30 h. CONCERT D'ANNA FERRER
Espai: esplanada davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros
Presentació de Parenòstic, el darrer projecte musical
de l'artista menorquina Anna Ferrer. Un espectacle cru i sofisticat que dirigeix El Niño de Elche, durant el qual l'artista balear posa en equilibri els seus dos universos: la tradició i la creació.
Anna Ferrer s'ha revelat com «un dels talents més prometedors i atrevits del folk més heterodox dels
Països Catalans» (Guillem Vidal - El Punt Avui).
18.30 h. PRESENTACIÓ DEL MAPA D'AUTOR DE L'ERRANT
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Presentació del mapa d'autor i artístic Descentrar un centre, a càrrec de Marta Bisbal Torres. El mapa és la culminació d'un projecte creatiu que l'artista va iniciar a Pinós (Solsonès) l'any 2021 durant la segona edició del festival Errant. Els textos del
mapa són de la comissària d'art Diana Padrón.
Marta Bisbal Torres (Mollerussa, 1974) és artista visual,doctora en Dret, màster en Periodisme i té estudis de Fotografia. Els seus projectes, que es formalitzen en instal·lacions que integren diferents mitjans,com el cinema, el vídeo, la fotografia i el so, proposen
una exploració de l'espai, el temps i les seves diferents formes de representació. L'any 2022 va estrenar a diferents festivals internacionals,amb molt d'èxit, el film Brutal Moods.
19 h. CONCERT POÈTIC
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Aviat serà aviat a càrrec de David Ymbernon (poesia) i Xavi Lloses (música en directe). El que és inexplicable no es pot explicar. Però s'assembla molt a un recital de poesia musicalitzat de David Ymbernon i Xavi Lloses. A la festa major de Conceptes
DISSABTE 22 D'ABRIL
10 h. VISITA COMENTADA A LES PINTURES RUPESTRES DE LA ROCA DELS MOROS
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Visita comentada a càrrec d'Anna Torres Fernandez,alcaldessa del Cogul i llicenciada en Història de l'art.
En acabat, visita a l'obra La pervivència dels bisons de la prehistòria, a càrrec de l'artista reusenc Jordi Abelló
(més informació sobre l'obra a l'Annex).
D' 11 a 13 h. TALLER PER A TOTS ELS PÚBLICS DE PINTURES NEO-RUPESTRES
Espai: plaça Major del Cogul.
Un taller creatiu adreçat a grans i petits a càrrec de l'artista Nil Nebot. Utilitzant els mateixos recursos dels quals els nostres avantpassats del neolític i el paleolític haurien pogut disposar, construirem tot el necessari per a poder pintar. Coneixerem els pigments i aglutinants disponibles a la natura, i descobrirem diferents maneres de construir pinzells emprant elements vegetals i animals. És clar! I pintarem!
fan el ball de les paraules. A la plaça hi ballen tots els significats de tot. Una dona conceptualina gran em va
explicar que les paraules que més bona parella fan aquell dia són "inspiració" i "fantasia". Que maco, oi?
David Ymbernon (Igualada, 1972) és artista multidisciplinari i seu el treball es caracteritza per la llibertat absoluta de creació. La seva obra es mou entre la pintura,l'escultura, el teatre, la poesia, la performance i la gastronomia.
Xavi Lloses (Lleida, 1976) és artista multidisciplinari absort en la continua exploració de tot fenomen sonor i musical, realitzant instal·lacions de petit i gran format, exposicions, i accions sòniques d'alta intensitat com a performer, piròman o pianista.
11.30 h. DIÀLEG A LA PLAÇA
Amb Meritxell Cucurella-Jorba, Òscar Bru Rué, Eduard Pastó Carré (de Cervià) i Ricard Bonet, lo Cabòries pels amics (de Vinaixa), i qui s'hi vulgui afegir. Espai: plaça Major del Cogul.
No parlarem de bellesa sense bellesa és una conversa entre Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, 1973), poeta,dramaturga, traductora i activista cultural, i homes de la pedra i la terra de les Garrigues. Ella i ells s'estimen aquest tros de país, i ens en parlaran des de perspectives diferents.
Parlarem de la feina infinita de treballar la terra i la pedra seca, una tasca que no s'acaba mai, que s'abandona, com un poema, com un llibre, com un quadre,com qualsevol creació artística. Ens preguntarem si la tenacitat i la fe d'un pagès té punts en comú amb la
d'un creador.
12.30 h. POESIA PELS CARRERS DEL COGUL
Sortida des de la plaça Major del Cogul. Eixir al pas de les paraules és una ruta poètica pels carrers del Cogul amb Emma Quadrada Costa. Una caminada pel poble a l'encontre de la poesia lleidatana i de la poesia quotidiana que desprenen els mots i les expressions populars. Buscarem la implicació de les persones que ens acompanyin (per pronunciar, per dir, per escoltar, per escriure...) i de les persones que viuen a el Cogul per descobrir paraules i expressions populars pròpies del territori.
Emma Cuadrada Costa és periodista i gestora cultural. En els seus vint anys de trajectòria, ha treballat com a guionista i presentadora a diversos programes de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Veterinaris, Punt Omega, Jugamón, El Bolo), als
Serveis Informatius de Televisió Espanyola Catalunya (Catalunya Avui, L'Informatiu), i a betevé, on participa,actualment, al programa de cultura Plaça Tísner.
Enguany ha estat la presentadora de la gala d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura. Destaca el Premi Movistar Artsy a l'emprenedoria cultural que va rebre pel seu projecte Liternatura · Festival de Literatura i Natura, celebrat a l'octubre del 2018 al MUHBA Vil·la Joan.
13 h. CONCERT AMB LAIA LLACH I VERMUT A LA PLAÇA
Espai: plaça Major del Cogul.
La cantautora Laia Llach presenta a l'Errant el seu disc Sol d'hivern. Sensibilitat, tendresa i excel·lència creativa; la seva essència és una veu increïble que no s'oblida. Lletres personals i versions amb segell propi conformen un repertori curós, treballat i captivador, en un format de màxima proximitat que connecta amb el públic a través del fil conductor d'unes melodies perfectament cuidades.
14 h. DINAR POPULAR
Al local social del Cogul.
Dinar (amanida, fideuà, aigua i vi). Preu: 15 €.
Places limitades.
Cal fer la reserva a través del web errantfest.cat
Darrer dia per fer la reserva: 17 d'abril de 2023
15.30 h. CAFÈ-CONCERT AMB BRIAN CAFFREY QUARTET
Espai: plaça Major del Cogul.
Brian Caffrey (guitarra acústica i l'harmònica), Alex Gaspa (percussió), Xavi Roma, (guitarra) i Quim Ramon (Baix).
Brian Caffrey és cantautor Dublinès i viu a les Garrigues des del 2006. Al llarg dels darrer vint-i-cinc anys ha enregistrat set àlbums i actuat amb diversos artistes. Des de 2001 el Brian i l'Àlex Gaspa actuen junts. La seva connexió musical prové del fet que l'Alex toca la bateria amb les mans, creant acompanyaments rítmics inusuals. En Xavi i en Quim també tenen una llarga trajectòria junts, han actuat amb grups com Crazy Notes i Arlo. Des de 2009 quan van gravar el disc The Demon of Fear que els quatre músics han mantingut la seva vinculació musical. A l'Errant presenten una experiència musical folk/pop melòdica i acolorida.
17 - 20 h. ITINERARI ARTÍSTIC I MUSICAL A LES TOMBES DEL SALADAR
Caminada des de la plaça Major del Cogul fins a les Tombes del Saladar (3 Km).
A les tombes del Saladar, entremig dels blocs de pedra de la vall del Set, visitarem les instal·lacions efímeres que els artistes Nil Nebot, David Ribas, Irena Visa, Rosó Cusó i Jaume Geli han creat per a l'ocasió (més informació sobre les obres i artistes a l'Annex). Després, gaudirem del concert Rústic de secà, a càrrec del cor Eurídice, el cor femení de les Borges Blanques que canta la mort i la vida entre balmes, romer i rostolls. Un magnífic grup coral, sota la direcció de Dolors Ricart, que interpreta música del segle XXI inspirada
en la música que es feia fa mil anys. Canten: Romina León Martí, Noemí León Martí, Núria BresoVallés, Laia Noguera Vilaró, Núria Vallés Quintillà, Aina Viles Sans,Nerea Català Espinet, Marta Gelonch Vilamajó, Marta Marsol Bitrià. http://coreuridice.blogspot.com I, al capvespre, clourem l'Errant amb la performance Els que dormen, a càrrec l'actriu i cantant Elena Tarrats.
No death, no live. No death, no transformation. No death,no change. I aprenc a continuar morint. Els que dormen,sonen. Tenen veu. Sonen des de les tombes, des
de les roques, des de la terra. L'harmonia es va teixint en l'espai, les notes venen de les tombes. Els que dormen ens ensenyen a minvar. Ens preparen per dormir plàcidament per poder rebre un nou dia, ben radiants.
En sintonia amb els minuts abans de la posta de sol,se'ns convida a tancar, a deixar anar, a morir per poder-nos transformar en algú nou i aprofundir. Com voldries que fos el teu final? Estàs preparat per deixar emergir-te a tu mateix? Estàs preparat per transcendir-te? El problema no és que no hi hagi solucions, és que no els sabem veure.
Elena Tarrats (Badalona, 1993) és actriu, cantant i creadora d'accions sonores performatives. Combina la col·laboració com a actriu en projectes de directors com Julio Manrique, Sílvia Munt, Juan Carlos Martel o Andrés Lima, entre d'altres; la composició musical en duets com Alexandræ o Tocar a pel do animal; també col·labora com a cantant amb els grups la Gio Symphonia,Òpera de Butxaca i Nova creació. Alhora, crea accions performatives i sonores que relacionen l'art i la natura com Atendre (Tardor I), mostrada al CAN de Farrera.
Elena Tarrats centra sempre la seva investigació en l'estudi de la creativitat a través del moviment. La mou parlar, en essència, del desenvolupament del potencial creatiu de l'ésser humà. Fa deu anys que practica Keep Moving method amb Mercedes Boronat, té
un grau mig en teatre musical, i ha estudiat música jazz al Taller de músics, medieval amb Paloma Gutiérrez i Catherine Schroeder, i tècnica vocal amb Daniel Anglès i Mariona Castillo. Va ser Premi de Teatre Barcelona i ha estat nominada en diverses ocasions als
premis de la Crítica i als Butaca. Viu a Sant Pol de Mar i té un vincle especial amb el Pallars Sobirà.
www.elenatarrats.com JAUME GELI JULBE Títol: Habitar la pedra.
Lloc: les Tombes del Saladar.
Intervenció a les restes d'una edificació i als blocs de pedra de l'entorn. Habitar la pedra és un trànsit en el temps com una cadena provocadora d'accions; un intent d'apropament d'extrems eternament distanciats; un paisatge d'erosions intervingut amb grafies de llum; una revitalització de la memòria col·lectiva a través d'aquells que encara no l'han construïda i l'art com a vehicle.
Jaume Geli (Banyoles, 1967) és artista visual. Amb uns inicis fonamentalment pictòrics i llicenciat en Belles Arts, en l'especialitat de pintura, s'interessa aviat per les instal·lacions i les intervencions efímeres. Els últims treballs sorgeixen del contacte provocat amb el paisatge, d'on extreu material marginal que pren protagonisme a través de la poesia, l'escultura, l'autofilmació de les accions diverses sobre aquest entorn, i que sovint acaba retornant a l'espai expositiu.
http://www.unanaunua.cat JORDI ABELLÓ
Títol: La pervivència dels bisons de la prehistòria.
Lloc: Centre d'interpretació de la Roca dels Moros.
Instal·lació amb fotografies, article del Temps de les arts signat per Roberta Bosco i els vídeos Minotaure,2021 i Bisons, 2020.
Durant dos anys Jordi Abelló ha fotografiat i catalogat més de set-cents bisons. Amb aquest projecte, Abelló demostra que l'art prehistòric no es va extingir del tot,simplement el vam deixar de veure. També incideix en el fet que la successió d'estils no és del tot certa.
L'origen de l'art fou tan potent, que malgrat la pràctica extinció del bisó de la vida salvatge, i que no queda cap pintor prehistòric, l'art es continua manifestant amb obres mestres. Tot plegat esdevé una revelació de què l'art es fa sol,per pròpia voluntat del mateix art dels bisons. La proposta artística la componen diverses fotografies de bisons i dos vídeos, un dels quals mostra com l'artista ensenya algunes de les obres trobades als bisons del zoo de Barcelona per dir-los que el seu art continua viu. En l'altre vídeo es destaca com els bisons d'Altamira surten de la cova a veure aigua al riu.
Jordi Abelló (Reus, 1970) és artista visual i plàstic. Amb el seu treball ens ajuda a fer comprendre els mecanismes interns que guien l'art i provoquen l'aparició de l'art. Tot un repte que va encaminat a desposseir l'art de l'autor per tornar-lo a la realitat i a la vida,per allunyar-lo del sistema mercantilista en el qual s'ha instal·lat.http://www.jordiabello.com
IRENA VISA
Títol: Que no balli cap pedra.
Lloc: A les tombes del Saladar.
Falques de fusta pintades.
És probable que faci milers d'anys que les pedres del Cogul són allà on són i que no tinguin cap intenció de moure's. Com a artista, Visa proposa un gest inútil: falcar les pedres perquè no ballin. Durant la seva intervenció,s'apropia de les esquerdes i plecs naturals de les roques per omplir-les amb una intenció ben artificial.
Irena Visa (Banyoles, 1985) és llicenciada en Comunicació Audiovisual, ha estudiat Arts Aplicades a l'Escultura a l'Escola La Llotja i ha cursat el màster en Producció i Recerca artística de la UB en la línia d'investigació.
La seva pràctica artística s'interessa sovint pels senyals que indiquen fenòmens de caràcter hipotètic en el context museogràfic, però també en l'entorn natural i artístic. Els seus treballs s'han pogut veure a la Fundació Miró, a l'Espai Bòlit, al Centre d'Art Santa Mònica, al MAC Mataró, al festival GREC o la Casa de Cultura de Girona, entre d'altres. Actualment, és artista resident al Centre d'Arts Santa
Mònica de Barcelona.
http://irenavisa.com NIL NEBOT
Títol: Pintures Neo-Rupestres.
Lloc: Tombes del Saladar.
Pigments naturals (ocre vermell, ocre groc i carbó) sobre roca, aglutinats amb resina d' ametller.
Utilitzant els mateixos recursos dels quals els nostres avantpassats del neolític i el paleolític haurien pogut disposar, sorgeixen una nova sèrie de pintures rupestres que reflecteixen sèries d'objectes industrials creant sanefes damunt les superfícies rocoses, reproduint,així una escena pròpia de la nostra contemporaneïtat.
Aquestes imatges es fonen amb el paisatge i la seva iconografia creant una capa més en la superposició de poblacions i cultures que han impregnat aquestes pedres.
«Nil Nebot (Barcelona, 1993) Després de cursar il·lustració,s'interessà per apropar l'àmbit de l'art contemporani als entorns naturals, desenvolupant una pràctica concreta que anomena art rupestre contemporani (@neo_rupestre), que consisteix a crear art utilitzant
únicament aquells materials que l'artista troba a la naturalesa.
Nil Nebot ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives, a més a més, ha col·laborat amb artistes d'àmbits variats (escultura, dansa, música) i també amb el món de l'arqueologia. Algunes de les seves obres s'han pogut visitar en el marc de festivals d'art a la natura i també en espais públics.
http://nilnebot.com ROSÓ CUSÓ
Títol: I si tornem a començar?
Lloc: Tombes del Saladar.
Instal·lació sonora a l'escletxa d'una roca.
Una instal·lació sonora pensada específicament per a l'escletxa d'una gran roca a la necròpolis de Saladar,al Cogul. Al Cogul s'hi troba una petita balma amb pintures llevantines que representen diverses dones,sembla ser que recol·lectores, voltades d'animals i grafits, que diferentes persones han anat sobreposant al llarg dels mil·lennis. Estar en aquest lloc fa pensar,irremissiblement, en les primeres comunitats de la nostra espècie, en el principi de l'activitat humana i en la relació que hem establert amb la natura. I si tornem a començar? juga amb la idea que, malgrat la sensació que tot està perdut i que ens hem allunyat massa de l'origen, sí que és possible parar la màquina, reiniciar la història i fer les coses d'una altra manera de bon començament. Això és una utopia?, sí, però l'art serveix per això: per imaginar coses impossibles.
La composició musical és de Janot Codina Cusó (1996) Rosó Cusó Recasens (Barcelona, 1965) és filòloga i escultora de formació, però d'un temps ençà només té ganes de treballar sobre la idea de com ens relacionem amb la natura. Sobre aquesta idea, Cusó ha fet diverses exposicions i peces artístiques: Rosassa, Festival Delicadeses, Les Borges Blanques (2014); De misteris i de Llums, festival Llum de Manresa (2016), L'esbarzer que persevera al Cacis, Forn de la calç, Calders (2016); exposició Gènere i territori al Casino de Maresa
(2019); Locus Amoenus, Galleria Comunale d'Arte Ex Pescheria (Itàlia) (2018), Sistemes circulatoris a la Biblioteca Arús de Barcelona (2019) l'exposició virtual Inner Side Residence Web (2020) (aquestes tres darreres exposicions, amb el col·lectiu Rates); vídeo
ReNaturalitzar-se/DesNaturalitzar-se, festival Flux a l'Arts Santa Mònica de Barcelona (2020); Estampetes tranquilitzadores de Consciència (2019) i Nou pregaries per a un món nou (2021) a la galeria Esther Monturiol,Barcelona ; Via Crucis al festival NYS, Art als Polígons de Castellbisbal (2021); L'immanent precari, espai Aldtu de Reus (2022) amb el col·lectiu Rates. Rosó Cusó Viu i treballa a Barcelona, i cuida un tros de terra a les Terres de l'Ebre. https://www.rosocuso.com
DAVID RIBAS
Títol: Graffiti.
Lloc: Tombes del Saladar.
Grafits amb esprai i plantilla de paper.
Intervenció al voltant de les tombes del Saladar i la Roca dels Moros del Cogul. L'art o la visualitat com a expressió humana no va
néixer en una tela destinada a decorar un palau reial,o nobiliari, o burgès, o eclesiàstic... Molt abans que això, alguns éssers havien ratllat una paret, l'havien pintat, i hi havien imposat les mans. No ho feien per passar a la posteritat d'això que en diem història de l'art, sinó per necessitat, caprici, gamberrada o denúncia. I encara ara. Només el territori simbòlic de l'art pot interrogar-nos sobre aquells traços, els d'ahir i els d'avui. I només depèn de nosaltres que ens deixem seduir per la mirada insubordinada que el nostre present reclama.
David Ribas (Barcelona, 1957) va estudiar pintura i revestiments murals. Des del 1980 és dedica a la pintura.
Pel seu treball artístic ha fet estades de treball al Marroc, Mallorca, Japó i Sardenya, que ha compaginat amb la investigació artística al seu estudi. És membre fundador del col·lectiu d'artistes plàstics Ras El-Hanut
(1994) i del col·lectiu Riudebitlles Territori d'Art (2015). En els darrers anys s'ha interessat pel grafits,que practica mitjançant l'ús de lletres i frases reivindicatives. Des del 2010 ha convertit casa seva en un petit hotel rural, punt de trobada i centre dinamitzador
d'art contemporani, a Riudebitlles (Alt Penedès). http://www.hdriudebitlles.com
21/03/2023
PROGRAMA
#ERRANTFEST
EL COGUL 2023
15 i 22 D'ABRIL DE 2023 A EL COGUL (les Garrigues)
Podeu consultar tota la programació al web: www.errantfest.cat
L'Errant porta, des de l'any 2020, la cultura de la demarcació de Lleida. La primera edició la vam fer a l'Alta Ribagorça, la segona al Solsonès, el 2022 a Gósol, i aquest 2023 al Cogul (les Garrigues).
La nostra missió és desplegar la cultura com a espai de convivència, relació i cohesió social, com a espai d'art i d'expressió lliure, com a espai que incentiva la reflexió crítica entorn del món en què vivim i com a espai que promou i dona a conèixer el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic de les comarques lleidatanes.
Si t'agrada descobrir espais singulars i amb caràcter de la nostra geografia, amarats de propostes artístiques compromeses amb la qualitat, la sensibilitat i les persones, l'Errant és el teu festival.
No t'ho pensis i vine a passar el dia amb nosaltres! T'hi esperem!
Totes les activitats són gratuïtes.
DISSABTE 15 D'ABRIL
9.45 h. BENVINGUDA AL FESTIVAL ERRANT
Espai: esplanada davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
10 h. ACCIÓ POÈTICA INAUGURAL
Espai: esplanada davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Missa primera. Pa, amor i fantasia
Una acció ideada i oficiada pel dígraf del desitx amb la complicitat de la Santíssima Marededéu del Barranc Roig i Roger Conesa Mathioux.
El memorial de la passió i la resurrecció dels senyors i les senyores amants de la poesia, la música i els festius sotracs de l'imprevist existencial. Us donarem pa,que són poemes-puntal. No us donarem amor, perquè el dueu dins, només l'heu de saber veure. Us ajudarem
a atrapar la fantasia, que hi és però no es veu ni es toca, com l'amor, però és tan fonamental com el pa nostre de cada dia.
Meritxell Cucurella-Jorba, el dígraf del desitx (Pierola,1973), ja no es vol definir més. Només el 2021 va publicar tres llibres de poemes: Verticalitat i delinqüència,La volumetria del neguit i Rareses i cares B. El 2022 va publicar la peça teatral Mascançà. El 2023 ha publicat Sempre encara (Godall). D'entre els seus guardons destaquen el Premi Creació Jove (2000), el Premi Pollença de poesia (2008), el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia (2016) i el Premi de poesia Màrius Torres (2020). És traductora de grans noms de les lletres italianes com Natalia Ginzburg, Alda Merini o Silvio D'Arzo, i traductora d'autors novells com Roberto Camurri o Bernardo Zannoni. Adora el mar i la sintaxi. Ha escampat versos propis i aliens en festivals de poesia de tot el país i d'arreu d'Europa. Escriptora llop. Poeta guineu. Té un alter ego, o més d'un.
Roger Conesa Mathioux (Tarragona, 1981), músic versàtil,productor musical i creador infatigable que s'in-venda i es reinventa contínuament. No és el primer cop que Conesa i el dígraf treballen junts; no serà l'últim. També té un alter ego, o més d'un.
10.30 h. RUTA ARTÍSTICA (PART 1)
Caminada des de la Roca dels Moros fins a les Tombes del Saladar (1,8 Km).
Descobrirem les intervencions efímeres a la natura dels artistes Nil Nebot, David Ribas, Irena Visa, Rosó Cusó i Jaume Geli. Trobareu més informació sobre les obres i els artistes a l'Annex d'aquest programa.
12 h. LES FORMACIONS GEOLÒGIQUES MÉS BELLES
Espai: Tombes del Saladar.
Explicació didàctica sobre la bellesa de les formacions geològiques de la vall del Set. Mentre contemplem l'art humà, el geòleg Eloi Saula
ens introduirà als orígens protoartístics i les formes belles dels blocs de la vall del Set. Els blocs de gres del Cogul caracteritzen el paisatge
de la vall del riu Set i d'altres sectors de la Depressió Central catalana. La seva mida, forma externa, color,disposició i laminacions obeeixen a qüestions geològiques que confereixen al paisatge i als blocs mateixos un innegable component de bellesa.
Eloi Saula (Tàrrega, 1963) és geòleg i un apassionat del paisatge i la natura. Considera que saber l'explicació científica de fenòmens naturals augmenta la capacitat de captació de la seva bellesa. És autor del Mapa Geològic de Catalunya a escala 1/25.000 i de diversos articles científics. També és muntanyenc i escalador i ha publicat articles en les revistes del ram. Va escriure fa poc una guia excursionista
sobre la muntanya del Turbó, on es recullen els darrers testimonis de la vida pastoral en alçada i de la relació que tenien els pastors amb l'escalada.
12.30 h. RETORN A LA ROCA DELS MOROS
Caminarem des de les Tombes del Saladar a la Roca dels Moros (1,8 Km).
13 h. RUTA ARTÍSTICA (PART 2)
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Presentació de la instal·lació artística La pervivència dels bisons de la prehistòria, a càrrec de l'artista reusenc Jordi Abelló. Més informació a l'Annex).
13.20 h. VISITA COMENTADA A LES PINTURES RUPESTRES DE LA ROCA DELS MOROS
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros. Visita comentada a la Roca dels Moros a càrrec d'Anna
Torres Fernandez. Les pintures rupestres de la Roca dels Moros són Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1998 i constitueixen un dels referents més destacats de l'art rupestre de l'arc mediterrani. Des del moment en què fou descobert, l'any 1908, es va convertir en un referent de l'art prehistòric. El conjunt està format per quaranta-vuit figures humanes i animals,corresponents als estils llevantí i esquemàtic.
Anna Torres Fernandez (Barcelona, 1970) és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Des de fa més de deu anys explica les pintures rupestres de la Roca dels Moros. Actualment, és l'alcaldessa del Cogul.
14 h. DINAR POPULAR
A l'esplanada de la Roca dels Moros
Dinar (amanida, paella, aigua i vi). Preu: 15 €. Places limitades.
Cal fer la reserva a través del web errantfest.cat
Darrer dia per fer la reserva: 10 d'abril de 2023
15.30 h. DIÀLEG A LA PLAÇA AMB NÚRIA BENDICHO I NÚRIA PERPINYÀ
Espai: esplanada davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.Mons
llunyans, mons propers Poques escriptores hi ha com Núria Perpinyà a casa nostra. La seva obra només és atzarosa i eclèctica en
aparença, perquè l'afany d'experimentació no fa minvar la coherència temàtica que s'hi amaga. En aquesta xerrada parlarem de les primeres i les últimes novel·les de Perpinyà amb Núria Bendicho tot repassant la seva intrigant trajectòria artística.
Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995) és llicenciada en Filosofia. En bona part autodidacta, s'ha passat la joventut viatjant i llegint en biblioteques. Va publicar Terres mortes (Anagrama, 2021), la seva primera novel ·la, de la qual ja se n'ha publicat cinc edicions en català, a més a més d'haver estat traduïda a diferents idiomes.
Núria Perpinyà (Lleida, 1961) és professora de teoria i literatura comparada a la Universitat de Lleida. És autora de les novel·les Un bon error (1998); Una casa per compondre (2001), Mistana (2005), que va rebre el Premi de la Crítica de la narrativa catalana; Al vertigen (2013); I, de sobre, el paradís (2018) i, la darrera,Diatomea (2022). En teatre, ha publicat Els privilegiats (2007), Els Cal·lígrafs (2011) i El vici (2018). En assaig ha publicat, entre d'altres, La cadira trencada. Teatre català d'avantguarda (2019) i La Teoria del Caos aplicada al desordre artístic, social i polític (2021). A més a més, Perpinyà és especialista en l'obra de Gabriel Ferrater,sobre el qual ha editat l'antologia Àlbum Ferrater (1993) amb Jordi Cornudella; és autora de Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997).
17.30 h. CONCERT D'ANNA FERRER
Espai: esplanada davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros
Presentació de Parenòstic, el darrer projecte musical
de l'artista menorquina Anna Ferrer. Un espectacle cru i sofisticat que dirigeix El Niño de Elche, durant el qual l'artista balear posa en equilibri els seus dos universos: la tradició i la creació.
Anna Ferrer s'ha revelat com «un dels talents més prometedors i atrevits del folk més heterodox dels
Països Catalans» (Guillem Vidal - El Punt Avui).
18.30 h. PRESENTACIÓ DEL MAPA D'AUTOR DE L'ERRANT
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Presentació del mapa d'autor i artístic Descentrar un centre, a càrrec de Marta Bisbal Torres. El mapa és la culminació d'un projecte creatiu que l'artista va iniciar a Pinós (Solsonès) l'any 2021 durant la segona edició del festival Errant. Els textos del
mapa són de la comissària d'art Diana Padrón.
Marta Bisbal Torres (Mollerussa, 1974) és artista visual,doctora en Dret, màster en Periodisme i té estudis de Fotografia. Els seus projectes, que es formalitzen en instal·lacions que integren diferents mitjans,com el cinema, el vídeo, la fotografia i el so, proposen
una exploració de l'espai, el temps i les seves diferents formes de representació. L'any 2022 va estrenar a diferents festivals internacionals,amb molt d'èxit, el film Brutal Moods.
19 h. CONCERT POÈTIC
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Aviat serà aviat a càrrec de David Ymbernon (poesia) i Xavi Lloses (música en directe). El que és inexplicable no es pot explicar. Però s'assembla molt a un recital de poesia musicalitzat de David Ymbernon i Xavi Lloses. A la festa major de Conceptes
DISSABTE 22 D'ABRIL
10 h. VISITA COMENTADA A LES PINTURES RUPESTRES DE LA ROCA DELS MOROS
Espai: Centre d'Interpretació del Conjunt Rupestre de la Roca del Moros.
Visita comentada a càrrec d'Anna Torres Fernandez,alcaldessa del Cogul i llicenciada en Història de l'art.
En acabat, visita a l'obra La pervivència dels bisons de la prehistòria, a càrrec de l'artista reusenc Jordi Abelló
(més informació sobre l'obra a l'Annex).
D' 11 a 13 h. TALLER PER A TOTS ELS PÚBLICS DE PINTURES NEO-RUPESTRES
Espai: plaça Major del Cogul.
Un taller creatiu adreçat a grans i petits a càrrec de l'artista Nil Nebot. Utilitzant els mateixos recursos dels quals els nostres avantpassats del neolític i el paleolític haurien pogut disposar, construirem tot el necessari per a poder pintar. Coneixerem els pigments i aglutinants disponibles a la natura, i descobrirem diferents maneres de construir pinzells emprant elements vegetals i animals. És clar! I pintarem!
fan el ball de les paraules. A la plaça hi ballen tots els significats de tot. Una dona conceptualina gran em va
explicar que les paraules que més bona parella fan aquell dia són "inspiració" i "fantasia". Que maco, oi?
David Ymbernon (Igualada, 1972) és artista multidisciplinari i seu el treball es caracteritza per la llibertat absoluta de creació. La seva obra es mou entre la pintura,l'escultura, el teatre, la poesia, la performance i la gastronomia.
Xavi Lloses (Lleida, 1976) és artista multidisciplinari absort en la continua exploració de tot fenomen sonor i musical, realitzant instal·lacions de petit i gran format, exposicions, i accions sòniques d'alta intensitat com a performer, piròman o pianista.
11.30 h. DIÀLEG A LA PLAÇA
Amb Meritxell Cucurella-Jorba, Òscar Bru Rué, Eduard Pastó Carré (de Cervià) i Ricard Bonet, lo Cabòries pels amics (de Vinaixa), i qui s'hi vulgui afegir. Espai: plaça Major del Cogul.
No parlarem de bellesa sense bellesa és una conversa entre Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, 1973), poeta,dramaturga, traductora i activista cultural, i homes de la pedra i la terra de les Garrigues. Ella i ells s'estimen aquest tros de país, i ens en parlaran des de perspectives diferents.
Parlarem de la feina infinita de treballar la terra i la pedra seca, una tasca que no s'acaba mai, que s'abandona, com un poema, com un llibre, com un quadre,com qualsevol creació artística. Ens preguntarem si la tenacitat i la fe d'un pagès té punts en comú amb la
d'un creador.
12.30 h. POESIA PELS CARRERS DEL COGUL
Sortida des de la plaça Major del Cogul. Eixir al pas de les paraules és una ruta poètica pels carrers del Cogul amb Emma Quadrada Costa. Una caminada pel poble a l'encontre de la poesia lleidatana i de la poesia quotidiana que desprenen els mots i les expressions populars. Buscarem la implicació de les persones que ens acompanyin (per pronunciar, per dir, per escoltar, per escriure...) i de les persones que viuen a el Cogul per descobrir paraules i expressions populars pròpies del territori.
Emma Cuadrada Costa és periodista i gestora cultural. En els seus vint anys de trajectòria, ha treballat com a guionista i presentadora a diversos programes de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Veterinaris, Punt Omega, Jugamón, El Bolo), als
Serveis Informatius de Televisió Espanyola Catalunya (Catalunya Avui, L'Informatiu), i a betevé, on participa,actualment, al programa de cultura Plaça Tísner.
Enguany ha estat la presentadora de la gala d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura. Destaca el Premi Movistar Artsy a l'emprenedoria cultural que va rebre pel seu projecte Liternatura · Festival de Literatura i Natura, celebrat a l'octubre del 2018 al MUHBA Vil·la Joan.
13 h. CONCERT AMB LAIA LLACH I VERMUT A LA PLAÇA
Espai: plaça Major del Cogul.
La cantautora Laia Llach presenta a l'Errant el seu disc Sol d'hivern. Sensibilitat, tendresa i excel·lència creativa; la seva essència és una veu increïble que no s'oblida. Lletres personals i versions amb segell propi conformen un repertori curós, treballat i captivador, en un format de màxima proximitat que connecta amb el públic a través del fil conductor d'unes melodies perfectament cuidades.
14 h. DINAR POPULAR
Al local social del Cogul.
Dinar (amanida, fideuà, aigua i vi). Preu: 15 €.
Places limitades.
Cal fer la reserva a través del web errantfest.cat
Darrer dia per fer la reserva: 17 d'abril de 2023
15.30 h. CAFÈ-CONCERT AMB BRIAN CAFFREY QUARTET
Espai: plaça Major del Cogul.
Brian Caffrey (guitarra acústica i l'harmònica), Alex Gaspa (percussió), Xavi Roma, (guitarra) i Quim Ramon (Baix).
Brian Caffrey és cantautor Dublinès i viu a les Garrigues des del 2006. Al llarg dels darrer vint-i-cinc anys ha enregistrat set àlbums i actuat amb diversos artistes. Des de 2001 el Brian i l'Àlex Gaspa actuen junts. La seva connexió musical prové del fet que l'Alex toca la bateria amb les mans, creant acompanyaments rítmics inusuals. En Xavi i en Quim també tenen una llarga trajectòria junts, han actuat amb grups com Crazy Notes i Arlo. Des de 2009 quan van gravar el disc The Demon of Fear que els quatre músics han mantingut la seva vinculació musical. A l'Errant presenten una experiència musical folk/pop melòdica i acolorida.
17 - 20 h. ITINERARI ARTÍSTIC I MUSICAL A LES TOMBES DEL SALADAR
Caminada des de la plaça Major del Cogul fins a les Tombes del Saladar (3 Km).
A les tombes del Saladar, entremig dels blocs de pedra de la vall del Set, visitarem les instal·lacions efímeres que els artistes Nil Nebot, David Ribas, Irena Visa, Rosó Cusó i Jaume Geli han creat per a l'ocasió (més informació sobre les obres i artistes a l'Annex). Després, gaudirem del concert Rústic de secà, a càrrec del cor Eurídice, el cor femení de les Borges Blanques que canta la mort i la vida entre balmes, romer i rostolls. Un magnífic grup coral, sota la direcció de Dolors Ricart, que interpreta música del segle XXI inspirada
en la música que es feia fa mil anys. Canten: Romina León Martí, Noemí León Martí, Núria BresoVallés, Laia Noguera Vilaró, Núria Vallés Quintillà, Aina Viles Sans,Nerea Català Espinet, Marta Gelonch Vilamajó, Marta Marsol Bitrià. http://coreuridice.blogspot.com I, al capvespre, clourem l'Errant amb la performance Els que dormen, a càrrec l'actriu i cantant Elena Tarrats.
No death, no live. No death, no transformation. No death,no change. I aprenc a continuar morint. Els que dormen,sonen. Tenen veu. Sonen des de les tombes, des
de les roques, des de la terra. L'harmonia es va teixint en l'espai, les notes venen de les tombes. Els que dormen ens ensenyen a minvar. Ens preparen per dormir plàcidament per poder rebre un nou dia, ben radiants.
En sintonia amb els minuts abans de la posta de sol,se'ns convida a tancar, a deixar anar, a morir per poder-nos transformar en algú nou i aprofundir. Com voldries que fos el teu final? Estàs preparat per deixar emergir-te a tu mateix? Estàs preparat per transcendir-te? El problema no és que no hi hagi solucions, és que no els sabem veure.
Elena Tarrats (Badalona, 1993) és actriu, cantant i creadora d'accions sonores performatives. Combina la col·laboració com a actriu en projectes de directors com Julio Manrique, Sílvia Munt, Juan Carlos Martel o Andrés Lima, entre d'altres; la composició musical en duets com Alexandræ o Tocar a pel do animal; també col·labora com a cantant amb els grups la Gio Symphonia,Òpera de Butxaca i Nova creació. Alhora, crea accions performatives i sonores que relacionen l'art i la natura com Atendre (Tardor I), mostrada al CAN de Farrera.
Elena Tarrats centra sempre la seva investigació en l'estudi de la creativitat a través del moviment. La mou parlar, en essència, del desenvolupament del potencial creatiu de l'ésser humà. Fa deu anys que practica Keep Moving method amb Mercedes Boronat, té
un grau mig en teatre musical, i ha estudiat música jazz al Taller de músics, medieval amb Paloma Gutiérrez i Catherine Schroeder, i tècnica vocal amb Daniel Anglès i Mariona Castillo. Va ser Premi de Teatre Barcelona i ha estat nominada en diverses ocasions als
premis de la Crítica i als Butaca. Viu a Sant Pol de Mar i té un vincle especial amb el Pallars Sobirà.
www.elenatarrats.com JAUME GELI JULBE Títol: Habitar la pedra.
Lloc: les Tombes del Saladar.
Intervenció a les restes d'una edificació i als blocs de pedra de l'entorn. Habitar la pedra és un trànsit en el temps com una cadena provocadora d'accions; un intent d'apropament d'extrems eternament distanciats; un paisatge d'erosions intervingut amb grafies de llum; una revitalització de la memòria col·lectiva a través d'aquells que encara no l'han construïda i l'art com a vehicle.
Jaume Geli (Banyoles, 1967) és artista visual. Amb uns inicis fonamentalment pictòrics i llicenciat en Belles Arts, en l'especialitat de pintura, s'interessa aviat per les instal·lacions i les intervencions efímeres. Els últims treballs sorgeixen del contacte provocat amb el paisatge, d'on extreu material marginal que pren protagonisme a través de la poesia, l'escultura, l'autofilmació de les accions diverses sobre aquest entorn, i que sovint acaba retornant a l'espai expositiu.
http://www.unanaunua.cat JORDI ABELLÓ
Títol: La pervivència dels bisons de la prehistòria.
Lloc: Centre d'interpretació de la Roca dels Moros.
Instal·lació amb fotografies, article del Temps de les arts signat per Roberta Bosco i els vídeos Minotaure,2021 i Bisons, 2020.
Durant dos anys Jordi Abelló ha fotografiat i catalogat més de set-cents bisons. Amb aquest projecte, Abelló demostra que l'art prehistòric no es va extingir del tot,simplement el vam deixar de veure. També incideix en el fet que la successió d'estils no és del tot certa.
L'origen de l'art fou tan potent, que malgrat la pràctica extinció del bisó de la vida salvatge, i que no queda cap pintor prehistòric, l'art es continua manifestant amb obres mestres. Tot plegat esdevé una revelació de què l'art es fa sol,per pròpia voluntat del mateix art dels bisons. La proposta artística la componen diverses fotografies de bisons i dos vídeos, un dels quals mostra com l'artista ensenya algunes de les obres trobades als bisons del zoo de Barcelona per dir-los que el seu art continua viu. En l'altre vídeo es destaca com els bisons d'Altamira surten de la cova a veure aigua al riu.
Jordi Abelló (Reus, 1970) és artista visual i plàstic. Amb el seu treball ens ajuda a fer comprendre els mecanismes interns que guien l'art i provoquen l'aparició de l'art. Tot un repte que va encaminat a desposseir l'art de l'autor per tornar-lo a la realitat i a la vida,per allunyar-lo del sistema mercantilista en el qual s'ha instal·lat.http://www.jordiabello.com
IRENA VISA
Títol: Que no balli cap pedra.
Lloc: A les tombes del Saladar.
Falques de fusta pintades.
És probable que faci milers d'anys que les pedres del Cogul són allà on són i que no tinguin cap intenció de moure's. Com a artista, Visa proposa un gest inútil: falcar les pedres perquè no ballin. Durant la seva intervenció,s'apropia de les esquerdes i plecs naturals de les roques per omplir-les amb una intenció ben artificial.
Irena Visa (Banyoles, 1985) és llicenciada en Comunicació Audiovisual, ha estudiat Arts Aplicades a l'Escultura a l'Escola La Llotja i ha cursat el màster en Producció i Recerca artística de la UB en la línia d'investigació.
La seva pràctica artística s'interessa sovint pels senyals que indiquen fenòmens de caràcter hipotètic en el context museogràfic, però també en l'entorn natural i artístic. Els seus treballs s'han pogut veure a la Fundació Miró, a l'Espai Bòlit, al Centre d'Art Santa Mònica, al MAC Mataró, al festival GREC o la Casa de Cultura de Girona, entre d'altres. Actualment, és artista resident al Centre d'Arts Santa
Mònica de Barcelona.
http://irenavisa.com NIL NEBOT
Títol: Pintures Neo-Rupestres.
Lloc: Tombes del Saladar.
Pigments naturals (ocre vermell, ocre groc i carbó) sobre roca, aglutinats amb resina d' ametller.
Utilitzant els mateixos recursos dels quals els nostres avantpassats del neolític i el paleolític haurien pogut disposar, sorgeixen una nova sèrie de pintures rupestres que reflecteixen sèries d'objectes industrials creant sanefes damunt les superfícies rocoses, reproduint,així una escena pròpia de la nostra contemporaneïtat.
Aquestes imatges es fonen amb el paisatge i la seva iconografia creant una capa més en la superposició de poblacions i cultures que han impregnat aquestes pedres.
«Nil Nebot (Barcelona, 1993) Després de cursar il·lustració,s'interessà per apropar l'àmbit de l'art contemporani als entorns naturals, desenvolupant una pràctica concreta que anomena art rupestre contemporani (@neo_rupestre), que consisteix a crear art utilitzant
únicament aquells materials que l'artista troba a la naturalesa.
Nil Nebot ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives, a més a més, ha col·laborat amb artistes d'àmbits variats (escultura, dansa, música) i també amb el món de l'arqueologia. Algunes de les seves obres s'han pogut visitar en el marc de festivals d'art a la natura i també en espais públics.
http://nilnebot.com ROSÓ CUSÓ
Títol: I si tornem a començar?
Lloc: Tombes del Saladar.
Instal·lació sonora a l'escletxa d'una roca.
Una instal·lació sonora pensada específicament per a l'escletxa d'una gran roca a la necròpolis de Saladar,al Cogul. Al Cogul s'hi troba una petita balma amb pintures llevantines que representen diverses dones,sembla ser que recol·lectores, voltades d'animals i grafits, que diferentes persones han anat sobreposant al llarg dels mil·lennis. Estar en aquest lloc fa pensar,irremissiblement, en les primeres comunitats de la nostra espècie, en el principi de l'activitat humana i en la relació que hem establert amb la natura. I si tornem a començar? juga amb la idea que, malgrat la sensació que tot està perdut i que ens hem allunyat massa de l'origen, sí que és possible parar la màquina, reiniciar la història i fer les coses d'una altra manera de bon començament. Això és una utopia?, sí, però l'art serveix per això: per imaginar coses impossibles.
La composició musical és de Janot Codina Cusó (1996) Rosó Cusó Recasens (Barcelona, 1965) és filòloga i escultora de formació, però d'un temps ençà només té ganes de treballar sobre la idea de com ens relacionem amb la natura. Sobre aquesta idea, Cusó ha fet diverses exposicions i peces artístiques: Rosassa, Festival Delicadeses, Les Borges Blanques (2014); De misteris i de Llums, festival Llum de Manresa (2016), L'esbarzer que persevera al Cacis, Forn de la calç, Calders (2016); exposició Gènere i territori al Casino de Maresa
(2019); Locus Amoenus, Galleria Comunale d'Arte Ex Pescheria (Itàlia) (2018), Sistemes circulatoris a la Biblioteca Arús de Barcelona (2019) l'exposició virtual Inner Side Residence Web (2020) (aquestes tres darreres exposicions, amb el col·lectiu Rates); vídeo
ReNaturalitzar-se/DesNaturalitzar-se, festival Flux a l'Arts Santa Mònica de Barcelona (2020); Estampetes tranquilitzadores de Consciència (2019) i Nou pregaries per a un món nou (2021) a la galeria Esther Monturiol,Barcelona ; Via Crucis al festival NYS, Art als Polígons de Castellbisbal (2021); L'immanent precari, espai Aldtu de Reus (2022) amb el col·lectiu Rates. Rosó Cusó Viu i treballa a Barcelona, i cuida un tros de terra a les Terres de l'Ebre. https://www.rosocuso.com
DAVID RIBAS
Títol: Graffiti.
Lloc: Tombes del Saladar.
Grafits amb esprai i plantilla de paper.
Intervenció al voltant de les tombes del Saladar i la Roca dels Moros del Cogul. L'art o la visualitat com a expressió humana no va
néixer en una tela destinada a decorar un palau reial,o nobiliari, o burgès, o eclesiàstic... Molt abans que això, alguns éssers havien ratllat una paret, l'havien pintat, i hi havien imposat les mans. No ho feien per passar a la posteritat d'això que en diem història de l'art, sinó per necessitat, caprici, gamberrada o denúncia. I encara ara. Només el territori simbòlic de l'art pot interrogar-nos sobre aquells traços, els d'ahir i els d'avui. I només depèn de nosaltres que ens deixem seduir per la mirada insubordinada que el nostre present reclama.
David Ribas (Barcelona, 1957) va estudiar pintura i revestiments murals. Des del 1980 és dedica a la pintura.
Pel seu treball artístic ha fet estades de treball al Marroc, Mallorca, Japó i Sardenya, que ha compaginat amb la investigació artística al seu estudi. És membre fundador del col·lectiu d'artistes plàstics Ras El-Hanut
(1994) i del col·lectiu Riudebitlles Territori d'Art (2015). En els darrers anys s'ha interessat pel grafits,que practica mitjançant l'ús de lletres i frases reivindicatives. Des del 2010 ha convertit casa seva en un petit hotel rural, punt de trobada i centre dinamitzador
d'art contemporani, a Riudebitlles (Alt Penedès). http://www.hdriudebitlles.com