L’Institut d’Estudis Ilerdencs s’adapta al segle XXI amb uns nous estatuts
01/12/2022
Ho ha anunciat el president de la Diputació i de l'IEI, Joan Talarn, durant l'Epíleg22, l'acte en què ha passat balanç a l'any que acaba i ha traçat les línies mestres del futur de la institució
La jornada també ha inclòs l'encesa de llums nadalenques al Pati de l'IEI, amb el muntatge 'Lunar Oscillations', de Xavi Bové Studio
La renovació de la identitat gràfica de la casa i la reunificació del personal un cop acabin les obres de la segona planta, altres fites per al 2023
L'Institut d'Estudis Ilerdencs modificarà el proper mes de desembre els seus actuals estatuts "per adaptar-se al segle XXI", segons ha anunciat el president de la Diputació i de l'IEI, Joan Talarn, al decurs d' Epíleg22. En aquest acte s'ha fet balanç de l'any que acaba, en el qual la institució ha celebrat el seu 80è aniversari, i s'ha donat el tret de sortida a les festes nadalenques amb l'encesa de les llums al Pati amb el muntatge 'Lunar Oscillations'.
Epíleg22 s'ha estructurat en base a tres activitats: l'esmentat balanç, a càrrec del president de l'IEI i de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; una taula rodona sobre 'El català. Més enllà de l'escola i de Netflix', i l'encesa de la il·luminació nadalenca del Pati de l'IEI.
Balanç del president
Començant pel balanç de l'any que acaba, s'ha dut a terme a l'Aula Magna. Joan Talarn ha començat dient que Epíleg22 servirà per tancar els actes del 80è aniversari i a la vegada ser el punt de partida del "gran salt endavant d'aquesta institució, a partir de tres eixos fonamentals: l'adequació a la realitat social i als reptes del segle XXI, l'obertura a la societat i als agents culturals, amb la màxima transparència, i el servei a tots i cadascun dels municipis, especialment als més petits.
El president ha dedicat la primera part del seu parlament a repassar allò més destacat que la institució ha dut a terme en els darrers temps, amb especial atenció al 80è aniversari de la fundació de l'IEI. Una efemèride, ha dit, que ha estat "la culminació dels canvis iniciats al 2019 per consolidar una nova manera de fer cultura, oberta, democràtica i transversal".
El president ha detallat que aquesta ha estat una etapa "caracteritzada per diferents ambicions", algunes de les quals s'han pogut completar i d'altres encara no, en bona mesura degut a la irrupció de la pandèmia, que va moure l'IEI a activar diferents línies de contractació, programes i ajuts. Així, han recordat que van crear els concerts 'Sofamúsic', dos línies de contractació específica per al teatre de carrer ('Cap infant sense un somriure' i 'Tardor a escena') o la celebració del concert 'Essencial. Tothom per tothom' amb l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida i l'orquestra Ars Medica.
La pandèmia també els va moure a incrementar els continguts en línia de la Secció de Medicina, de la mateixa manera que la "virtualitat forçada" va ser una oportunitat per posar en marxa una nova pàgina web, totalment redefinida, i una aplicació per a mòbils sobre l'activitat de l'IEI, així com la implantació sistemàtica de les retransmissions en streaming de les diferents activitats, com aquesta mateixa, a través d'una plataforma pròpia: culturaiei.cat, i l'aposta per les xarxes socials.
Per tot plegat, Joan Talarn ha assegurat que, coincidint amb aquest 80è aniversari, l'IEI "s'ha obert a la ciutadania de Lleida com mai havia fet abans", i ho ha sustentat en la intensa activitat cultural que s'hi genera. Sense anar més lluny, al Pati, "el millor contenidor de les expressions culturals", donant cabuda a instal·lacions artístiques, espectaculars decoracions nadalenques, la magnífica Càpsules de les Estrelles del 2020 i la trencadora Abraçades de llum del Nadal passat.
El repte ha estat, doncs, "renovar les propostes culturals pròpies, i estic convençut que l'equip de l'IEI ho ha aconseguit", com també ha assolit un altre objectiu, el de deixar de ser una "institució estàtica" i abastar tot el territori, "ideant propostes amb voluntat de fer protagonistes els nostres municipis". En aquest capítol ha esmentat la creació del festival 'Errant. Itineraris d'art i pensament' o el concert 'Preludi' de l'Orquestra Julià Carbonell, sense oblidar la Festa Major de l'IEI.
Al marge d'això, la institució ha replantejat el seu programa d'ajuts i subvencions, i en números rodons, en aquest 2022 l'IEI ha destinat 7 milions d'euros a activitats culturals a les terres de Lleida, Pirineu i Aran.
Adaptació als nous temps i estatuts
Talarn s'ha centrat aleshores en el futur de l'IEI, tot puntualitzant que "tota aquesta activitat desplegada requereix, evidentment, d'una posada a punt i actualització de la pròpia institució", motiu pel qual ha afirmat que necessitem un IEI amb unes estructures que garanteixin que, 80 anys després de ser creat, pot consolidar el seu paper de lideratge cultural al segle XXI".
Per això, després de recordar fites com la remodelació de l'Aula Magna, l'adaptació de les sales d'exposicions o les obres de la segona planta de l'edifici, que ja es troben en la seva recta final i que permetran reunificar tot el personal de la casa, ha avançat que estan treballant en "una nova imatge corporativa que traspuï tot aquest dinamisme".
Però, més enllà de la imatge, Talarn ha dit que l'adaptació als nous temps passat per l'actualització dels estatuts de l'IEI, un aspecte en el que ja estan treballant i que espera poder aprovar "al proper ple de la Diputació del mes de desembre després d'un procés de diàleg i debat amb les seccions de l'IEI, col·laboradors i membres del Consell Rector".
En aquest sentit, el president ha recordat que venim d'uns estatuts de l'IEI que "són del segle passat, redactats al 1986 amb petites modificacions al 1997 i que administrativament parlant no són prou àgils per donar resposta a les necessitats actuals de la institució". Per això, entre els canvis que s'introduiran, hi figuren que "deixarem de referir-nos a l'obsoleta denominació de Fundació Pública per jurídicament ser un Organisme Autònom"; es delimitaran les funcions de la vicepresidència i la direcció; l'àmplia Junta Rectora actual passarà a ser "un Consell Rector que esdevingui realment un òrgan de govern i de control de l'activitat", a partir d'una representació dels grups polítics en línia amb la que tenen al Ple de la Diputació; i el Consell General "serà l'òrgan assessor que orienti l'activitat científica, investigadora, i sobretot divulgadora, en els diferents àmbits".
Per arribar a aquest objectiu, s'ha pensat en una composició integrada pels consellers i conselleres, per una representació de les universitats i per una representació cultural, no política, dels consells comarcals i del Conselh Generau d'Aran (tots ells sota la figura de vocals), amb l'objectiu de reunir, sota una visió cultural i científica, una representació àmplia de la nostra realitat territorial, cultural i acadèmica.
En definitiva, "la idea dels nous estatuts és recollir la realitat de l'IEI actual, agilitar els seus òrgans de direcció i separar clarament l'activitat administrativa com a organisme autònom de la Diputació de Lleida, de la cultural i científica, originàries de la institució i que necessitem preservar, tot adequant-les a la realitat sòcio-cultural del nostre territori".
Taula rodona sobre el català
A continuació, i com a pont entre el balanç que ha ofert Joan Talarn i l'encesa de la il·luminació nadalenca, s'ha celebrat la taula rodona 'El català. Més enllà de l'escola i de Netflix', al voltant de la situació i perspectives del català a Catalunya. Ha estat moderada pel director de l'IEI, Joan Josep Ardanuy, i hi han participat Estel Solé, actriu de cinema, teatre i televisió, dramaturga, escriptora de novel·la i poesia, col·laboradora en programes culturals de premsa, ràdio i televisió, actriu de doblatge i guionista; Marina Massaguer, filòloga i sociolingüista, especialitzada en polítiques lingüístiques, doctoranda de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC); Cecilio Lapresta, doctor en sociologia per la UdL que ha centrat les seves investigacions en l'anàlisi de les construccions identitàries i el paper que hi juguen les llengües; i Marçal Girbau, filòleg, occitanista i col·laborador amb articles d'opinió a 'El Temps', entre altres, a més d'haver treballat a la Direcció General de Política Lingüística, a Plataforma per la Llengua i ser l'actual director artístic de Barnasans.
L'objectiu de taula rodona ha estat reflexionar, des de quatre punts de vista ben diferents, sobre la situació del català, centrant-se a oferir una fotografia panoràmica de la situació actual de la llengua a la societat, que permeti valorar si realment podem aspirar a un país on es pugui viure en català a tot arreu.
Encesa de les llums nadalenques
Finalment s'ha procedit a la tradicional encesa de llums nadalenques al Pati de l'IEI, que ha estat presentada per la vicepresidenta de l'IEI, Estefania Rufach. Per aquesta ocasió, l'IEI ha escollit una instal·lació artística que es podrà veure fins al 8 de gener de 2023, en l'horari habitual d'obertura de l'edifici. Es tracta del muntatge 'Lunar Oscillations', de Xavi Bové Studio, una peça contemplativa que parteix de la influència que exerceix la lluna en els mars i oceans, així com en els éssers vius. Explora la percepció del nostre entorn mitjançant la transformació de l'espai natural amb un joc de llums i ombres dinàmiques, combinades amb sons diversos que configuren un espai en contant canvi. Aquesta variació constant vol reflectir allò que percebem, en un entorn canviant com és el que ens envolta, i que afecta la manera com entenem el món i la nostra vinculació amb ell. Es tracta d'una peça que convida a reflexionar sobre la nostra identitat, tant individual com col·lectiva, i que lliga prou bé amb l'esperit nadalenc, més enllà de la festa.
Ara, després de tancar l'any amb Epíleg 22, la propera gran cita per a l'Institut d'Estudis Ilerdencs serà Preludi 23, el ja tradicional concert de l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb què la institució dona la benvinguda a l'any nou.
La jornada també ha inclòs l'encesa de llums nadalenques al Pati de l'IEI, amb el muntatge 'Lunar Oscillations', de Xavi Bové Studio
La renovació de la identitat gràfica de la casa i la reunificació del personal un cop acabin les obres de la segona planta, altres fites per al 2023
L'Institut d'Estudis Ilerdencs modificarà el proper mes de desembre els seus actuals estatuts "per adaptar-se al segle XXI", segons ha anunciat el president de la Diputació i de l'IEI, Joan Talarn, al decurs d' Epíleg22. En aquest acte s'ha fet balanç de l'any que acaba, en el qual la institució ha celebrat el seu 80è aniversari, i s'ha donat el tret de sortida a les festes nadalenques amb l'encesa de les llums al Pati amb el muntatge 'Lunar Oscillations'.
Epíleg22 s'ha estructurat en base a tres activitats: l'esmentat balanç, a càrrec del president de l'IEI i de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; una taula rodona sobre 'El català. Més enllà de l'escola i de Netflix', i l'encesa de la il·luminació nadalenca del Pati de l'IEI.
Balanç del president
Començant pel balanç de l'any que acaba, s'ha dut a terme a l'Aula Magna. Joan Talarn ha començat dient que Epíleg22 servirà per tancar els actes del 80è aniversari i a la vegada ser el punt de partida del "gran salt endavant d'aquesta institució, a partir de tres eixos fonamentals: l'adequació a la realitat social i als reptes del segle XXI, l'obertura a la societat i als agents culturals, amb la màxima transparència, i el servei a tots i cadascun dels municipis, especialment als més petits.
El president ha dedicat la primera part del seu parlament a repassar allò més destacat que la institució ha dut a terme en els darrers temps, amb especial atenció al 80è aniversari de la fundació de l'IEI. Una efemèride, ha dit, que ha estat "la culminació dels canvis iniciats al 2019 per consolidar una nova manera de fer cultura, oberta, democràtica i transversal".
El president ha detallat que aquesta ha estat una etapa "caracteritzada per diferents ambicions", algunes de les quals s'han pogut completar i d'altres encara no, en bona mesura degut a la irrupció de la pandèmia, que va moure l'IEI a activar diferents línies de contractació, programes i ajuts. Així, han recordat que van crear els concerts 'Sofamúsic', dos línies de contractació específica per al teatre de carrer ('Cap infant sense un somriure' i 'Tardor a escena') o la celebració del concert 'Essencial. Tothom per tothom' amb l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida i l'orquestra Ars Medica.
La pandèmia també els va moure a incrementar els continguts en línia de la Secció de Medicina, de la mateixa manera que la "virtualitat forçada" va ser una oportunitat per posar en marxa una nova pàgina web, totalment redefinida, i una aplicació per a mòbils sobre l'activitat de l'IEI, així com la implantació sistemàtica de les retransmissions en streaming de les diferents activitats, com aquesta mateixa, a través d'una plataforma pròpia: culturaiei.cat, i l'aposta per les xarxes socials.
Per tot plegat, Joan Talarn ha assegurat que, coincidint amb aquest 80è aniversari, l'IEI "s'ha obert a la ciutadania de Lleida com mai havia fet abans", i ho ha sustentat en la intensa activitat cultural que s'hi genera. Sense anar més lluny, al Pati, "el millor contenidor de les expressions culturals", donant cabuda a instal·lacions artístiques, espectaculars decoracions nadalenques, la magnífica Càpsules de les Estrelles del 2020 i la trencadora Abraçades de llum del Nadal passat.
El repte ha estat, doncs, "renovar les propostes culturals pròpies, i estic convençut que l'equip de l'IEI ho ha aconseguit", com també ha assolit un altre objectiu, el de deixar de ser una "institució estàtica" i abastar tot el territori, "ideant propostes amb voluntat de fer protagonistes els nostres municipis". En aquest capítol ha esmentat la creació del festival 'Errant. Itineraris d'art i pensament' o el concert 'Preludi' de l'Orquestra Julià Carbonell, sense oblidar la Festa Major de l'IEI.
Al marge d'això, la institució ha replantejat el seu programa d'ajuts i subvencions, i en números rodons, en aquest 2022 l'IEI ha destinat 7 milions d'euros a activitats culturals a les terres de Lleida, Pirineu i Aran.
Adaptació als nous temps i estatuts
Talarn s'ha centrat aleshores en el futur de l'IEI, tot puntualitzant que "tota aquesta activitat desplegada requereix, evidentment, d'una posada a punt i actualització de la pròpia institució", motiu pel qual ha afirmat que necessitem un IEI amb unes estructures que garanteixin que, 80 anys després de ser creat, pot consolidar el seu paper de lideratge cultural al segle XXI".
Per això, després de recordar fites com la remodelació de l'Aula Magna, l'adaptació de les sales d'exposicions o les obres de la segona planta de l'edifici, que ja es troben en la seva recta final i que permetran reunificar tot el personal de la casa, ha avançat que estan treballant en "una nova imatge corporativa que traspuï tot aquest dinamisme".
Però, més enllà de la imatge, Talarn ha dit que l'adaptació als nous temps passat per l'actualització dels estatuts de l'IEI, un aspecte en el que ja estan treballant i que espera poder aprovar "al proper ple de la Diputació del mes de desembre després d'un procés de diàleg i debat amb les seccions de l'IEI, col·laboradors i membres del Consell Rector".
En aquest sentit, el president ha recordat que venim d'uns estatuts de l'IEI que "són del segle passat, redactats al 1986 amb petites modificacions al 1997 i que administrativament parlant no són prou àgils per donar resposta a les necessitats actuals de la institució". Per això, entre els canvis que s'introduiran, hi figuren que "deixarem de referir-nos a l'obsoleta denominació de Fundació Pública per jurídicament ser un Organisme Autònom"; es delimitaran les funcions de la vicepresidència i la direcció; l'àmplia Junta Rectora actual passarà a ser "un Consell Rector que esdevingui realment un òrgan de govern i de control de l'activitat", a partir d'una representació dels grups polítics en línia amb la que tenen al Ple de la Diputació; i el Consell General "serà l'òrgan assessor que orienti l'activitat científica, investigadora, i sobretot divulgadora, en els diferents àmbits".
Per arribar a aquest objectiu, s'ha pensat en una composició integrada pels consellers i conselleres, per una representació de les universitats i per una representació cultural, no política, dels consells comarcals i del Conselh Generau d'Aran (tots ells sota la figura de vocals), amb l'objectiu de reunir, sota una visió cultural i científica, una representació àmplia de la nostra realitat territorial, cultural i acadèmica.
En definitiva, "la idea dels nous estatuts és recollir la realitat de l'IEI actual, agilitar els seus òrgans de direcció i separar clarament l'activitat administrativa com a organisme autònom de la Diputació de Lleida, de la cultural i científica, originàries de la institució i que necessitem preservar, tot adequant-les a la realitat sòcio-cultural del nostre territori".
Taula rodona sobre el català
A continuació, i com a pont entre el balanç que ha ofert Joan Talarn i l'encesa de la il·luminació nadalenca, s'ha celebrat la taula rodona 'El català. Més enllà de l'escola i de Netflix', al voltant de la situació i perspectives del català a Catalunya. Ha estat moderada pel director de l'IEI, Joan Josep Ardanuy, i hi han participat Estel Solé, actriu de cinema, teatre i televisió, dramaturga, escriptora de novel·la i poesia, col·laboradora en programes culturals de premsa, ràdio i televisió, actriu de doblatge i guionista; Marina Massaguer, filòloga i sociolingüista, especialitzada en polítiques lingüístiques, doctoranda de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC); Cecilio Lapresta, doctor en sociologia per la UdL que ha centrat les seves investigacions en l'anàlisi de les construccions identitàries i el paper que hi juguen les llengües; i Marçal Girbau, filòleg, occitanista i col·laborador amb articles d'opinió a 'El Temps', entre altres, a més d'haver treballat a la Direcció General de Política Lingüística, a Plataforma per la Llengua i ser l'actual director artístic de Barnasans.
L'objectiu de taula rodona ha estat reflexionar, des de quatre punts de vista ben diferents, sobre la situació del català, centrant-se a oferir una fotografia panoràmica de la situació actual de la llengua a la societat, que permeti valorar si realment podem aspirar a un país on es pugui viure en català a tot arreu.
Encesa de les llums nadalenques
Finalment s'ha procedit a la tradicional encesa de llums nadalenques al Pati de l'IEI, que ha estat presentada per la vicepresidenta de l'IEI, Estefania Rufach. Per aquesta ocasió, l'IEI ha escollit una instal·lació artística que es podrà veure fins al 8 de gener de 2023, en l'horari habitual d'obertura de l'edifici. Es tracta del muntatge 'Lunar Oscillations', de Xavi Bové Studio, una peça contemplativa que parteix de la influència que exerceix la lluna en els mars i oceans, així com en els éssers vius. Explora la percepció del nostre entorn mitjançant la transformació de l'espai natural amb un joc de llums i ombres dinàmiques, combinades amb sons diversos que configuren un espai en contant canvi. Aquesta variació constant vol reflectir allò que percebem, en un entorn canviant com és el que ens envolta, i que afecta la manera com entenem el món i la nostra vinculació amb ell. Es tracta d'una peça que convida a reflexionar sobre la nostra identitat, tant individual com col·lectiva, i que lliga prou bé amb l'esperit nadalenc, més enllà de la festa.
Ara, després de tancar l'any amb Epíleg 22, la propera gran cita per a l'Institut d'Estudis Ilerdencs serà Preludi 23, el ja tradicional concert de l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb què la institució dona la benvinguda a l'any nou.
