L’IEI es fa càrrec del fons fotogràfic de Romero Grau, donat per la seva família

Està format per imatges datades entre el 1956 i el 2005 i inclou 13.690 rodets de negatius, 565 diapositives, 10.000 positius en paper i 4 plaques estereoscòpiques, a més d'objectes fotogràfics i revistes



El despatx de direcció de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ha acollit aquest divendres l'acte de signatura del contracte de donació segons el qual l'IEI fa acceptació del fons fotogràfic de Romero Grau Llorens, cedit per la seva família. L'IEI ha estat representant pel seu director, Joan Josep Ardanuy, mentre que pels hereus de Romero Grau ha signat la seva filla, Rita Grau.

La signatura s'ha tancat un cop s'ha realitzat l'inventari i la posterior instal·lació de tot el material per part de la Secció d'Audiovisuals de l'IEI, tota vegada que s'està treballant en la donació des del finals del 2018, arran de l'oferiment de Rita Grau Pascual. La proposta és en la modalitat de donació en ple dret i domini per a l'IEI.

Romero Grau Llorens va morir el 2015 a l'edat de 90 anys. La seva vida laboral va ser molt polifacètica. Va treballar com a comptable particular, músic, pastisser, funcionari a l'Instituto Nacional de Previsión –l'equivalent a l'actual Institut Català de la Salut– i fotògraf. Aquestes dues darreres professions les va alternar fins a la seva jubilació, i és la seva tasca fotogràfica la que forma aquest fons.

Tot el material del seu fons estava agrupat en 20 caixes de plàstic de mida aproximada de 50x30x25 que es conservaven en un magatzem a Alcanó. El material estava en relatiu bon estat de conservació, però va ser imprescindible rescatar-lo el més aviat possible per tal que no es deteriorés més. És per això que es va procedir tot seguit a l'inventari i a la descripció detallada del fons.

Segons aquest inventari, s'ha determinat el volum del fons en 13.690 rodets de negatius, 565 diapositives, 10.000 positius en paper i 4 plaques estereoscòpiques. Aquesta organització ha permès, també, saber les dates extremes del fons, que s'emmarquen entre el 1956 i el 2005.

A l'espera de realitzar la descripció arxivística de tot el fons i d'instal·lar?lo en material adequat per a la seva de conservació, actualment la Secció d'Audiovisuals de l'IEI té descrits 2.400 rodets i totes les diapositives. Això ha permès fer?ser una idea del contingut temàtic del fons i també de la qualitat de les imatges.

Quant a continguts, el fons Romero Grau inclou actes socials, religiosos, polítics, sindicals, etc. Cal destacar la cobertura d'activitats i competicions esportives, tant professionals com amateurs i escolars, que deixen veure la gran afició esportiva de l'autor. Moltes d'aquestes imatges les trobem publicades en la revista 'Rumor', de la que se n'ha fet donació de 250 números. Romero Grau feia uns fotomuntatges per a les portades d'aquesta revista que eren absolutament artesanals i molt originals.

El seu abast geogràfic com a fotògraf no es circumscriu només a la ciutat de Lleida, sinó que arriba al Pirineu i als pobles i comarques dels voltants del Segrià. També té reportatges a la zona de Fraga, a Osca.

Romero Grau Llorens treballava al matí com funcionari de l'Instituto Nacional de Previsión, però ell mateix es presentava com a fotògraf, ja que era el que realment li apassionava. Va aprendre l'ofici de manera autodidacta i cal destacar, de les seves imatges, l'agudesa de la seva mirada, que captura els instants essencials d'una forma dinàmica, original, nítida, fresca. L'elegància que transmetia en veure'l, sempre amb vestit i corbata i amb el seu característic bigoti, es percep també en les seves fotografies.

A banda de la fotografia per encàrrec (bodes, batejos, comunions, retrats familiars,...), també fou fotoperiodista per a diversos mitjans, com ara el 'Diario de Lérida', Europa Press i 'La Mañana'. Cal esmentar, també, la vessant artística de la seva fotografia, fet pel qual li van atorgar diversos premis fotogràfics.

A més, el Fons Romero Grau conté un conjunt de materials singulars que testimonien particularitats del dia a dia del seu treball fotogràfic. En destaquem els embolcalls que durant anys han protegit i identificat els rodets amb els seus reportatges fotogràfics. Estan fets de material reciclat, majoritàriament a partir fragments de publicacions curosament retallades. En alguns casos, els rodets estan embolicats amb plàstic transparent, segurament provinent de la Pastisseria Costa, per a la que treballava portant?ne la comptabilitat. En aquesta casos, l'etiqueta sol estar escrita sobre el revers de fragments retallats de còpies positives descartades. També s'han conservat alguns arxivadors, dietaris i llibretes de treball del fotògraf que de ben segur aportaran informació valuosa als investigadors.