L’IEI rep el fons de publicacions periòdiques de Jaume Barrull i el de l’arxiu fotogràfic de Lluís Terrés

30/09/2020

Aquest dimecres s’ha fet l’acte protocol·lari de signatura de la cessió amb la participació del president de la Diputació, Joan Talarn, el mateix Jaume Barull i el fill i hereu de Lluís Terrés Pàmpols, Lluís Terrés Saltó

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha signat aquest dimecres els contractes de donació del fons de publicacions periòdiques a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de l’historiador i doctor en Història Moderna Jaume Barrull i Pelegrí; i el del fons fotogràfic de Lluís Terrés Pàmpols, a càrrec del seu fill, Lluís Terrés Saltó, que ja havia cedit en règim de comodat l’any 2000. L’acte ha comptat amb l’assistència de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i del director de l’IEI, Joanjo Ardanuy.

Joan Talarn ha coincidit en assenyalar que en els dos casos es tracta d’una documentació molt valuosa per als investigadors, que agrairan poder disposar de la consulta d’aquests fons per al coneixement i la recerca de qüestions relacionades amb les comarques de Lleida. Al mateix temps, els ha agraït la generositat en la cessió de tot aquest material que passarà d’estar en biblioteques i arxius privats a ser de consulta pública.

Fons Barrull

L’Hemeroteca de l’Institut disposa d’un dels fons periodístics més rics i complets de Lleida. De fet, recull títols de revistes i capçaleres de diaris des del segle XIX, alhora que també és dipositària de la major part dels títols de premsa local i comarcal que s’editen en l’actualitat. Alguns dels títols que Jaume Barrull ha lliurat en donació són publicacions impreses a Lleida i que, per tant, complementen i enriqueixen la col·lecció existent.

Un conjunt de butlletins, setmanaris i revistes, l’interès dels quals es troba en el fet que, malgrat ser números solts, tots són els primers de cada publicació. Ens trobem amb revistes que fins ara no constaven al catàleg o altres que ja hi eren però mancaven els números que, precisament, han estat donats a la Biblioteca de l’Institut. D’aquesta manera s’hi localitzen títols com: Antígona, l’esguard de dones independentistes d’Esquerres; Combat: per l’Estat socialista dels Països Catalans: òrgan del M.U.M. a les comarques de Lleida; Ponent en lluita!; Pulstar; Sharp Ponent Crew o  Dop-Art. publicació interna (gairebé intestina), entre molts altres.

 

Part del volum hemerogràfic és d’especial interès perquè, malgrat no ser fons local, es tracta d’un conjunt de publicacions clandestines, algunes publicades a l’exili, de diferents partits, sindicats i organitzacions. S’hi localitzen, per exemple, tot un seguit de revistes editades a Perpinyà, com ara: Mirador (dels anys 1966-1968), ASO. Boletín de Orientación Sindical Democrática (1968), Aïnes (1974-1978) o la revista de la UGT. Secretariat de Catalunya (1958-1962).

 

La donació incorpora, a més, tot un seguit de publicacions periòdiques culturals, de debat, pensament polític i anàlisi històrica. Majoritàriament es tracta de revistes de l’època franquista, publicades durant la recuperació de les llibertats democràtiques, tot i que també n’hi ha d’editades posteriorment. Molts d’aquests títols estan sencers malgrat n’hi ha alguns que només són números solts, el seu interès està –un cop més– en el fet que acostumen a ser els primers de cada publicació. Podem localitzar, per exemple, el setmanari espanyol d’informació general Triunfo (tot un referent intel·lectual de resistència al franquisme), la revista cultural i política espanyola El Viejo Topo (editada entre els anys 1976 i 1982) o fins i tot la publicació satírica Por Favor, editada a Barcelona entre el 1974 i el 1978.

 

La donació també ha permès incorporar a l’hemeroteca tot un interessant conjunt de publicacions de caire sindicalista i pensament polític. Bàsicament es conserven revistes socialistes i de la UGT. Hi localitzem títols com: Espartacus. Bloc de Joventuts Socialistes de Catalunya (1958), Endavant. Òrgan Central del Moviment Socialista de Catalunya a l’interior  (1946) o bé Correspondència Socialista. Òrgan de discussió interna de la Convergència Socialista (1975), entre molts altres.

 

En total, a la col·lecció lliurada es conserven prop de 390 títols, tot un valuós fons reunit al llarg dels anys per Jaume Barrull que no només incrementa qualitativament el conjunt hemerogràfic del Servei sinó que, a més i sobretot, genera i ofereix unes interessants possibilitats en l’àmbit de recerca i investigació. El Servei en té previst el seu tractament tècnic per poder posar-lo a consulta dels usuaris per al seu estudi.

 

Fons Terrés

Passats els 20 anys de la cessió en comodat del Fons Terrés a l’IEI, la família del fotògraf reafirma la seva voluntat de confiar en l’IEI per a la custòdia del fons fotogràfic i signa el contracte de donació en ple domini a favor de l’IEI.

 

L’any 2000 Lluís Terrés Saltó va fer cessió en règim de comodat a l’IEI del fons fotogràfic del seu pare, Lluís Terrés Pàmpols. Passats els 20 anys que es van acordar en la cessió, la família ha decidit fer-ne donació en ple dret a l’IEI.

Gran aficionat a la fotografia, Lluís Terrés va iniciar un projecte que va anomenar Un Momento de la Historia de Lérida. L’objectiu d’aquest projecte era fer uns llibres amb imatges i informació que documentés l’estat de la ciutat de Lleida en aquell moment i com aquesta anava creixent i canviant al llarg dels anys. La seva idea era fer quatre volums, però només en va arribar a fer dos. Aquests dos volums també s’han inclòs en la donació. Són de gran valor per les imatges que apleguen, moltes de les quals comprava a altres fotògrafs, i pels textos manuscrits que l’autor anava fent. A més a més, són volums de gran mida (l’un fa 51x38x11 cm i pesa 17,5 kg i l’altre fa 52x40x18 cm i pesa 30 kg) i amb una enquadernació molt acurada.

A partir de 1953, Terrés es va centrar en fotografiar la ciutat de Lleida carrer a carrer, racó a racó. Es va preocupar de realitzar les fotografies dels carrers deserts, per donar importància a l’arquitectura de la ciutat i no pas a la seva gent. Aquesta feina es va traduir en la realització de 747 rodets de negatius de 35 mm i de 6x6 amb un total de gairebé 6.600 imatges. La gran majoria d’aquest rodets no es van arribar a positivar mai, ja que els altres dos llibres que tenia previst fer no es van arribar a elaborar.

Durant aquest 20 anys que l’IEI ha custodiat el fons, els tècnics de l’arxiu fotogràfic l’han instal·lat en material de conservació apropiat; han digitalitzat tot el fons; han descrit en una base de dades totes les imatges, identificant els llocs i els carrers fotografiats. Actualment els originals es troben en el dipòsit de conservació de la Diputació de Lleida en condicions de temperatura i d’humitat adequades per garantir-ne la conservació.

Hi ha diverses accions previstes per difondre aquest fons en els propers mesos. D’una banda, es farà una campanya de difusió per les xarxes socials de l’IEI i també està previst  incorporar les imatges al repositori digital de la institució. D’altra banda, s’organitzarà la versió virtual de l’exposició Crònica de l’urbs que es va fer l’any 2005 a La Gòtika de l’IEI i es posarà a disposició dels usuaris el catàleg en pdf que es va fer en el seu moment d’aquesta exposició.