Actualitat
L’IEI analitza el paper de les diferents administracions en la gestió del patrimoni
02/04/2022
Ho fa mitjançant la jornada ‘La importància de la governança sobre el nostre patrimoni’, que se celebra al llarg de tot el matí amb la participació, entre d’altres, d’Ignasi Aldomà, Francesc Canosa, Natàlia Lloreta i Xavi Camps
L’Institut d’Estudis Ilerdencs és l’escenari, al llarg de tot el matí de dissabte, de la jornada titulada ‘La importància de la governança sobre el nostre patrimoni’. La sessió es pot seguir presencialment a l’Aula Magna de l’IEI i també via streaming a través del canal culturaiei.cat.
La benvinguda de la jornada ha anat a càrrec del director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy, i ha donat pas a una tertúlia sobre gestió patrimonial en què hi han intervingut Ignasi Aldomà, geògraf i autor dels llibres ‘Patrimonis rurals: reconeixement i perspectives’ i ‘L’ignot oest’; Francesc Canosa, periodista i director del magazín ‘La Mira’ i autor del llibre ‘Aigua a les venes. Crònica d’un miracle català universal’; i Natàlia Lloreta, directora de Fira de Tàrrega. Ha actuat com a moderador Xavi Camps, alcalde de Palau de Santa Eulàlia, gerent de l’empresa de dinamització patrimonial Terramar Natura i Cultura i membre de l’Associació de Micropobles de Catalunya.
Posteriorment se celebra el taller dinamitzat ‘Què hem de fer per tenir el patrimoni que volem? Quina governança volem?’. La posada en comú, les conclusions i l’adquisició de compromisos serviran com a cloenda de la sessió.
La jornada té el seu origen en la mancança que presenten les terres de Lleida d’una aposta clara i contundent pel patrimoni que ens envolta, sigui del tipus que sigui, material o immaterial. Una dels motius és la governança politicosocial a escala local.
De fet, la sessió inaugural de l’actual curs de l’IEI, que va tenir lloc el passat 7 d’octubre, es titulava ‘Quin patrimoni volem?’, i ara aquesta jornada ha volgut plantejar la importància de la governança en la gestió del patrimoni i com volem que esdevingui.
Així, en moltes ocasiones les diferents administracions locals no es posen d’acord per treballar per al manteniment, la recuperació, la patrimonialització i la dinamització d’allò que hem rebut com a herència de generacions anteriors i que, en la majoria dels casos, compta al darrere amb una societat organitzada que sol·licita actuacions que no arriben. És aquest el cas d’elements com ara la casa de Francesc Macià a Alcarràs, les obres de Sixena i el Museu de Lleida, el mur de la Seu Vella a Lleida o el congost de Mon-rebei, per esmentar-ne només alguns.
Recentment, a més, arran de la pandèmia i de les restriccions en la mobilitat, s’han aixecat diversos debats sobre l’accés al patrimoni natural, la gestió i dinamització dels espais naturals sense protecció, el pagament per a l’accés al patrimoni per obtenir fons per a una millor planificació i gestió, etc. Uns debats que s’afegeixen a altres que ja venen de lluny, com ara la classificació de les proteccions patrimonials, els tipus de rehabilitacions i restauracions que volem com a societat o la disponibilitat de fons públics. De tot plegat es tracta en la jornada d’avui.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs és l’escenari, al llarg de tot el matí de dissabte, de la jornada titulada ‘La importància de la governança sobre el nostre patrimoni’. La sessió es pot seguir presencialment a l’Aula Magna de l’IEI i també via streaming a través del canal culturaiei.cat.
La benvinguda de la jornada ha anat a càrrec del director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy, i ha donat pas a una tertúlia sobre gestió patrimonial en què hi han intervingut Ignasi Aldomà, geògraf i autor dels llibres ‘Patrimonis rurals: reconeixement i perspectives’ i ‘L’ignot oest’; Francesc Canosa, periodista i director del magazín ‘La Mira’ i autor del llibre ‘Aigua a les venes. Crònica d’un miracle català universal’; i Natàlia Lloreta, directora de Fira de Tàrrega. Ha actuat com a moderador Xavi Camps, alcalde de Palau de Santa Eulàlia, gerent de l’empresa de dinamització patrimonial Terramar Natura i Cultura i membre de l’Associació de Micropobles de Catalunya.
Posteriorment se celebra el taller dinamitzat ‘Què hem de fer per tenir el patrimoni que volem? Quina governança volem?’. La posada en comú, les conclusions i l’adquisició de compromisos serviran com a cloenda de la sessió.
La jornada té el seu origen en la mancança que presenten les terres de Lleida d’una aposta clara i contundent pel patrimoni que ens envolta, sigui del tipus que sigui, material o immaterial. Una dels motius és la governança politicosocial a escala local.
De fet, la sessió inaugural de l’actual curs de l’IEI, que va tenir lloc el passat 7 d’octubre, es titulava ‘Quin patrimoni volem?’, i ara aquesta jornada ha volgut plantejar la importància de la governança en la gestió del patrimoni i com volem que esdevingui.
Així, en moltes ocasiones les diferents administracions locals no es posen d’acord per treballar per al manteniment, la recuperació, la patrimonialització i la dinamització d’allò que hem rebut com a herència de generacions anteriors i que, en la majoria dels casos, compta al darrere amb una societat organitzada que sol·licita actuacions que no arriben. És aquest el cas d’elements com ara la casa de Francesc Macià a Alcarràs, les obres de Sixena i el Museu de Lleida, el mur de la Seu Vella a Lleida o el congost de Mon-rebei, per esmentar-ne només alguns.
Recentment, a més, arran de la pandèmia i de les restriccions en la mobilitat, s’han aixecat diversos debats sobre l’accés al patrimoni natural, la gestió i dinamització dels espais naturals sense protecció, el pagament per a l’accés al patrimoni per obtenir fons per a una millor planificació i gestió, etc. Uns debats que s’afegeixen a altres que ja venen de lluny, com ara la classificació de les proteccions patrimonials, els tipus de rehabilitacions i restauracions que volem com a societat o la disponibilitat de fons públics. De tot plegat es tracta en la jornada d’avui.
